(França, segle XVII)
Militar. Nomenat intendent del Rosselló el 1676. Fou encarregat de vendre els béns confiscats als conspiradors de Vilafranca de Conflent.
Durant el seu comandament, l’enginyer Sébastien de Vauban planejà les fortificacions de defensa de la nova frontera de Montlluís al mar.
(París, França, segle XVI)
(o Bossulus) Retòric. Format a París, deixeble de Denis Lambin. El 1560 donà classe de retòrica a la Universitat de Barcelona i el 1565 era catedràtic de la Universitat de València, contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI.
Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i Llorenç Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor.
Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae (1566).
(Montpeller, França, vers 1260 – Avinyó, França, 1320)
Predicador franciscà. L’any 1304 dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l’infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca. L’infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França.
Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d’ésser perdonat.
Es relacionà amb Arnau de Vilanova i amb Ramon Llull.
(Savoia, França, 1206 – Provença, França, desembre 1266)
Muller de Ramon Berenguer V de Provença. Filla del comte Tomàs I de Savoia i de Beatriu Margarida de Ginebra.
Tingueren quatre filles: Margarida (muller del rei Lluís IX de França), Elionor (muller del rei Enric III d’Anglaterra), Sança (muller de Ricard de Cornwall, futur rei anglès) i Beatriu (muller de Carles I d’Anjou, germà del rei francès).
El seu marit morí el 1245, i deixà hereva de Provença a la seva filla Beatriu, fet que comportà que aquest comtat restés des d’aleshores a mans dels Anjou.
Hom coneix una poesia amorosa original de Beatriu de Savoia.
(les Corberes, Rosselló, segle XIII – França ?, segle XIII)
Militar i noble. Col·laborador de Nunyó Sanç, comte del Rosselló, l’ajudà en la defensa de Perpinyà contra els Montcada (1223), i l’acompanyà en l’expedició a Mallorca (1229). Professà el catarisme i fou condemnat per la Inquisició.
Lloctinent del vescomte Pere de Fenollet, en morir aquest (1243), exercí la sobirania de fet en el vescomtat. Mantingué l’últim reducte càtar contra l’ofensiva francesa, el castell de Querbús, fins que fou empresonat (1255); per tal de recuperar la llibertat, cedí la plaça als francesos.
(França, segle X – vers 957)
Comte de Comenges (942-957). Pel seu matrimoni amb Arsenda I comtessa de Carcassona i de Rasès (934-957), uní aquests extensos comtats i permeté que llur néta, la comtessa Ermessenda de Carcassona, en traspassés els drets al casal barceloní.
(França, segle XIV)
Nebot de Mata d’Armanyac. Féu algunes campanyes infructuoses per apoderar-se del Rosselló (1389).
Al·legà uns drets sobre el regne de Mallorca, que li havien estat tramesos des de Jaume IV de Mallorca a través dels Anjou i de Joana I de Nàpols.
(París, França, 1816 – 1892)
Pintor. Fill del científic Francesc Aragó. Deixeble de Paul Delaroche i d’Ingres.
Cultivà la pintura d’història amb estil acadèmic. Fou cobert d’honors i càrrecs oficials tant per monàrquics com per republicans.
(França, segle VIII – Chalon-sur-Saône, França, 834)
Comte de Rosselló (812-832) i d’Empúries (816-832) i marquès de Gòtia (829-832). Fill de Guillem I de Tolosa. Possiblement succeí (801) el comte Berà, al Rosselló. Rebé de Carlemany (812) i de Lluís el Piadós (816) diplomes a favor dels hispani refugiats.
El 830 fou destituït, per l’emperador, dels dos comtats, a causa d’haver intervingut en una conspiració del seu germà Bernat de Tolosa. Reconciliat amb Lluís, fou pres i decapitat durant la defensa de Chalon-sur-Saône contra les forces de Lotari.
(Narbona, França, segle X – Tolosa, França, segle X)
Filla de Riquilda de Barcelona i d’Odó I de Narbona. i néta, per tant, de Guifre II Borrell de Barcelona.
Es casà amb Ramon Ponç de Tolosa. De l’enllaç nasqué Guillem Tallaferro.
Dades dels Països Catalans 