Arxiu d'etiquetes: fotògrafs/es

Maspons i Casades, Oriol

(Barcelona, 23 novembre 1928 – 12 agost 2013)

Fotògraf. Residí un temps a París. De nou a Barcelona, treballà com a fotògraf per a una casa editorial.

Feia també fotografies de mostres d’arquitectura, així com d’altres per a portades de discos i per a il·lustració de llibres.

El Museu d’Art Modern de Nova York li comprà tres fotografies, fet que el converteix en el primer professional del país amb tres obres en aquella institució. També li n’adquirí una l'”Annual Photography” (1959).

“El Photography Year Book” li publicà obres en 1961, 1963, 1964 i 1966. En 1964 l’havia nomenat Star Photographer i li havia publicat quatre pàgines de retrats femenins i dues de text.

Ha sigut un dels professionals catalans més sol·licitats.

Mas i Ginestà, Adolf

(Solsona, Solsonès, 27 setembre 1860 – Barcelona, 1 desembre 1936)

Fotògraf. Les primeres mostres de la seva obra -fotografies d’obres d’art- que es conserven daten del 1900-02.

Freqüenta les tertúlies d’Els Quatre Gats, s’interessà per les tendències de totes les manifestacions artístiques d’avantguarda i pel modernisme i el noucentisme. Interessat per l’arqueologia, l’edat mitjana i el Renaixement, inicià i organitzà l’Arxiu Mas.

Començà una campanya fotogràfica per Catalunya, que li fou encomanada per la Mancomunitat i l’Institut d’Estudis Catalans. En empreses culturals nord-americanes, amplià, després del 1920, les seves activitats per tot Espanya.

Tingué una visió molt clara de la utilitat que podia tenir un arxiu fotogràfic per a l’estudi de monuments i obres d’art, molts d’ells ja desapareguts avui. La seva obra, continuada en part pel seu fill, Pelagi Mas i Castanyeda, es conserva a l’Institut Amatller de Barcelona.

Gomis i Serdañons, Joaquim

(Barcelona, 19 setembre 1902 – 12 desembre 1991)

Fotògraf. Començà a interessar-se per la fotografia pels volts del 1920. Molt ben relacionat amb ambients de l’avantguarda catalana, fou membre fundador de l’ADLAN (1932), i després de la guerra civil, del Club Cobalto 49 (1949). Féu una llarga sèrie de fotografies de l’obra de Gaudí (1930), que contribuïren a la seva revalorització estètica; posteriorment ha insistit sobre aquesta temàtica.

Molt amic de Joan Miró, entre 1940 i 1948 el fotografià regularment en plena activitat. Tingué igualment bona amistat amb Calder, Picasso i Éluard, i treballà per a marxants tant importants com A. Maeght o C. Zervos. El 1951 obtingué la medalla d’or de la Triennal de Milà.

Inspirat per Joan Prats, fou l’autor de les fotografies dels Fotoscops, llibres a través dels quals han estat analitzades visualment moltes obres d’art, principalment de Gaudí i de Miró. S’ha manifestat sempre com a fotògraf sensible, amb preocupacions esteticistes. Del 1972 al 1975 fou president de la Fundació Joan Miró que, el 1982, li dedicà una exposició retrospectiva.

Fontcuberta i Villà, Joan

(Barcelona, 24 febrer 1955 – )

Fotògraf. Ha desenvolupat una activitat multidisciplinar en el món de la fotografia. Col·laborador habitual de premsa, el 1980 fundà la revista “Photovision” i ha estat professor a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona (1979-86). Algunes de les seves obres són exposades als principals museus del món.

Entre els seus llibres destaquen: Estética fotográfica (1982), Josep Renau (1985), Herbàrium (1985), Fauna (1989), Fotografia: conceptos y procedimientos (1990), Ría de Bilbao: vulkanoren sutegia (1994, amb M. Vázquez Montalbán) i Màscara i mirall (1997).

Català i Roca, Francesc

(Valls, Alt Camp, 19 març 1922 – Barcelona, 5 març 1998)

Fotògraf. Fill de Pere Català i Pic, i germà de Pere.

Obtingué els premis Ciutat de Barcelona de fotografia (1951 i 1952) i de cinema pel seu documental sobre el temple de la Sagrada Família (1953).

Ha il·lustrat un gran nombre de llibres: Barcelona (1954), Les cases pairals catalanes (1966), Els monestirs catalans (1968), El Pirineu (1970), Cerámica popular española (1973), Los espacios de Chillida (1974), Arquitectura de Sert (1977), El que hem menjat (1981), Veure Barcelona (1984) i els diversos volums d’una Història de l’Art Català (des del 1983), entre molts d’altres.

La fotografia de Català Roca parteix del concepte neorealista de la imatge, cercant sempre el punt de vista insòlit i, sobretot, l’ambientació humana del tema.

L’any 1983 rebé el Premio Nacional de Artes Plásticas.