(Barcelona, 1943 – )
Fotògrafa. Ha estudiat fotografia a Londres i a París i s’ha especialitzat en la fotografia de retrat i reportatge, especialment de caràcter periodístic.
Col·labora assíduament en diverses publicacions catalanes. Obres més destacades: Els cementiris de Barcelona (1981, amb Carme Riera) o Amigos (1991, amb Colita).
(Barcelona, 1960 – )
Fotògraf. A setze anys començà essent tècnic de laboratori i després assistent de fotògraf i realització, i el 1981 s’establí com a independent.
Ha treballat en les millors agències de publicitat espanyoles i per a diverses empreses de la indústria tèxtil catalana. Les seves fotografies es publiquen regularment en importants revistes internacionals.
Des del 1979 ha realitzat diverses exposicions individuals i ha participat també en mostres col·lectives.
(Barcelona, 6 desembre 1883 – 17 desembre 1938)
Pintor, escenògraf i fotògraf. Fill del fotògraf Rafael Areñas.
El 1918 participà a l’exposició d’art del FAD amb diverses obres, entre les quals figurà una “foto acolorida“.
El 1923 fou nomenat director tècnic de la revista “Lux”, òrgan de la Unió Fotogràfica de Barcelona, fundada el mateix any.
(Buenos Aires, Argentina, 29 maig 1939 – )
(Juan Carlos Pérez Sánchez) Fotògraf, il·lustrador i dissenyador gràfic. Fou professor a l’Escola Eina, de Barcelona, des del 1967.
La seva creació artística és preferentment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena Foto-grafic Art.
(Barcelona, 18 desembre 1811 – Madrid, 1888)
Gravador i fotògraf. Germà de Pau i oncle de Camil Alabern i Casas.
Va dur de París un daguerreotip, amb el qual va fer la primera fotografia a la Península als Pòrtics d’en Xifré, de Barcelona (10 novembre 1839). La màquina se la va quedar l’Acadèmia de Ciències i Arts per tal d’ensenyar-ne l’ús.
Autor de gravats per a l’obra España de Pi i Margall, i de mapes de l’Atlas de Delamare.
(Barcelona, 9 abril 1941 – 28 maig 2014)
Dibuixant, escriptor i cineasta. Des del 1955 realitzà un gran nombre de treballs publicitaris. També treballà com a decorador.
A partir de 1959 s’ha especialitzat en la il·lustració de llibres. El 1960 fou nomenat director artístic de l’Editorial Mateu, on féu una gran tasca tant de direcció com d’il·lustració.
Fou també un important fotògraf a mitjans dels anys 1960, i a partir del 1970 es dedicà plenament a la publicitat, tant gràfica com per a la televisió (més de 500 spots).
L’any 1993 ho deixà tot per dedicar-se plenament a escriure novel·les.
(Sabadell, Vallès Occidental, 15 novembre 1878 – 18 febrer 1954)
Pintor i fotògraf. Residí a Tolosa de Llenguadoc, a Alemanya i a París, on esdevingué gran admirador de l’impressionisme. Deixeble, com a pintor, de Josep Lluís Pellicer i de Modest Urgell.
Com a fotògraf fou premiat per “La Ilustració Catalana” (1903) i, amb medalla d’honor, a l’Exposición Nacional Fotográfica de Madrid del 1905. Féu fotografies d’estudi i composició de figures, sovint de tema romàntic, i de paisatge, i es caracteritzà per la seva manca de manipulació i de trucatge, bé que aconseguí una qualitat sorprenent.
Retirat el 1931, es dedicà únicament a la pintura i a l’ensenyament.
Fou el pare de Màrius Vilatobà i Ros.
(Barcelona, 4 maig 1911 – Lleida, 1 juliol 1975)
“Ton Sirera” Fotògraf i cinematografista. Metge odontòleg, conreà la fotografia des de molt jove. Lleidatà d’adopció, fou soci fundador del Centre Excursionista de Lleida (segona època) amb el seu germà Jordi, i president de la secció d’esquí.
Ajuntà la seva condició d’excursionista -i sovint també d’aviador- amb la de fotògraf, i intervingué en la il·lustració de llibres geogràfics i de guies. En estreta col·laboració amb Josep Vallverdú, féu la sèrie de llibres Catalunya visió (1968-74) i el volum Els rius de Lleida (1973).
La seva obra, sincera i esteticista, ha valorat la plasticitat de racons rústics i paisatges i ha arribat sovint fins a una veritable fotografia abstracta, de la qual hom l’ha considerat pioner a Catalunya. Conreà també la pintura.
Realitzà diversos curtmetratges experimentals: Pintura 64, Simfonia per a un home sol, Crim 67, El balcó o Sang i sorra, film abstracte.
Col·laborà en la fundació de la Societat Fotogràfica de Lleida (1972) i, anteriorment, en la fundació de l’aeroclub de la ciutat.
(Barcelona, 17 novembre 1931 – Girona, 27 agost 2019)
Fotògraf i realitzador cinematogràfic. Vinculat al grup Dau al Set, el 1955 féu la seva primera exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona. S’ha dedicat amb èxit a la realització de films publicitaris, premiats a diferents festivals internacionals (Cannes, Venècia, Rizzoli).
Entre les publicacions que ha il·lustrat destaquen La arquitectura modernista (1968), Gaudí (1970), Arquitectura y lágrimas (1975), Teoria i pràctica del pa amb tomàquet (1985) i Toros 1957-58 (1995).
El 1998 va rebre la Medalla del Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb O. Maspons i Colita.
(Barcelona, 12 juliol 1937 – Badalona, Barcelonès, 14 agost 1998)
Fotògraf. Féu estudis de medicina. Dedicat professionalment a l’art de la fotografia des del 1957. Té obres al Museu de Belles Arts de Brussel·les i d’altres han estat reproduïdes a l'”Annual Photography” i al “Photography Year Book”.
Entre els llibres de fotografia que publicà destaquen Barcelona, blanc i negre (1964) i Costa Brava Show (1966), i ha il·lustrat, amb retrats espontanis, els llibres Conversaciones en Cataluña (1966) de Salvador Pàniker, Los cachorros de Mario Vargas Llosa, El arte prerrománico asturiano (1967), Andalucía Barroca (1978), Catalunya des del mar (1982) i Catalunya a vol d’ocell (1991), de C. Barral, entre d’altres.
La seva obra es sempre un esforç per donar una visió lúcida i veritable, allunyada de qualsevol fantasia.
Dades dels Països Catalans 