(l’Esquerda / Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)
Congost de l’Agli, per on el riu, just després de l’aiguabarreig amb la Bolzana, s’obre pas a través de l’alineació calcària de la serra de l’Esquerda, que separa les valls de l’Aglí i de l’Adasig.
A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou, d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica.
Font que neix a son Reus de Randa i abasta d’aigua Llucmajor; fou concedida a la vila per Jaume II de Mallorca.
Veure> font de Salses (font d’aigua salada).
Antic lloc, format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època se’n conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina la carretera de València a Xàtiva, al límit amb la Ribera Alta.
La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera. Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió (dit Benifaió d’Espioca).
Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població. Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca, aprofitada per al regadiu.
Ermita i centre turístic, format per nombrosos xalets d’estiueig i un hostal.
Situat a la serra de la Calderona, al vessant septentrional del Garbí, al límit amb el terme de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al voltant de la font de Barraix, d’aigües minero-medicinals.
Municipi de la Safor (País Valencià): 9,9 km2, 45 m alt, 3.796 hab (2014)
(ant: la Font de Potries) Situat als contraforts septentrionals de la serra de Gallinera, a la dreta del riu d’Alcoi, al sud de Gandia. Un 20% del terme és improductiu.
Els conreus s’estenen per la plana, al nord, amb predomini del regadiu (tarongers i hortalisses), alimentat principalment amb aigua del riu d’Alcoi, a través de la sèquia reial d’Alcoi, de la font d’En Carrós i també per mitjà de pous. L’agricultura de secà, en regressió davant el regadiu, és destina a garrofers, ametllers i oliveres, i es localitza al peu de les muntanyes. Àrea comercial de Gandia.
La vila és al peu de la serra de Gallinera, dominada per l’església parroquial de Sant Antoni, gòtica del segle XV.
Dins el terme es troben les ruïnes del castell de Rebollet, d’origen islàmic i centre de l’antiga baronia de Rebollet, i el despoblat de Rafelgescar.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 19,12 km2, 511 m alt, 55 hab (2012)
Situat a la vall de Conat, una de les valls de l’esquerra de la Tet, entre les d’Évol i de la Castellana. El bosc ocupa alguns dels vessants obacs.
Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a unes poques hectàrees de conreu i a alguns caps de bestiar, circumstància que n’ha provocat la despoblació. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat, centre de la baronia de Conat; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan, del segle XII, sòlid edifici bastit amb carreus de granit, d’una sola nau i amb absis.
Dins el terme, on hi ha fonts d’aigua ferruginosa, es troben els antics pobles de Vellans i d’Arlates.
Antic nom del santuari de Paller.
Encara duu aquest nom la font dels Banyadors, veïna al santuari.
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 15,15 km2, 540 m alt, 255 hab (2012)
(fr: Cassagnes) Situat a la dreta del riu l’Aglí, entre la seva vall, la de la Tet fins a l’Aglí, que en forma el límit nord-occidental, i drenat a més per diversos torrents, entre els quals la riera de la Teixonera, al límit amb el Rosselló, al nord-oest de Perpinyà. Part del terme és accidentat pel pic Albell Gros, amb boscos d’alzinars, brolles i pasturatges.
El conreu predominant és la vinya i produeix vi dolç natural de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de Corberes del Rosselló. Àrea comercial de Perpinyà. La població, amb tot, tendeix a disminuir.
El poble és en un coster a la part alta del municipi, sota la carretera d’Illa a la Tor de França.
Dins el terme hi ha el poble i antic castell de Coixós, a l’Albell Gros, i una font d’aigües ferruginoses.
Municipi de l’Alacantí (País Valencià): 18,47 km2, 341 m alt, 984 hab (2014)
(o Aigües, o Aigües Altes) Situat als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó i drenat pel barranc d’Aigües, que desemboca directament a la mar.
L’agricultura de secà (garrofers, oliveres i ametllers) i de regadiu (unes 30 ha), la ramaderia ovina i la cria d’animals de granja (conills i gallines) constitueixen la base econòmica del municipi. Dins el terme hi ha tres fonts d’aigües medicinals, la principal de les quals, dita de Sant Ignasi, va ser l’origen del balneari dels banys de Busot, actualment destinat a funcions sanitàries, i del santuari de la Mare de Déu de la Salut.
El poble és situat a la vora d’un antic castell; amb el llogaret d’Aigües Baixes (actualment dins el terme del Campello), havia format part del terme d’Alacant, del qual es va separar durant la primera meitat del segle XIX.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 