Arxiu d'etiquetes: Foia de Bunyol

Yátova *

Deixa un comentari

(Foia de Bunyol)

Nom en castellà del poble i municipi d’Iàtova.

Xiva, batalla de -1837-

Deixa un comentari

(Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, 15 juliol 1837)

Fet d’armes de la Primera Guerra Carlina, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí.

Aquestes, manades per Ramon Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre.

Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran.

Ventas de Buñol, Las

1 Resposta

(Bunyol, Foia de Bunyol)

Barri, al nord del nucli urbà, al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles i prop de l’estació del ferrocarril de València a Utiel.

Siete Aguas *

Deixa un comentari

(Foia de Bunyol)

Nom castellà del municipi de Setaigües.

Requena, regió de

2 Respostes

(Canal de Navarrés / Foia de Bunyol / Plana d’Utiel / Vall de Cofrents)

Regió ponentina del País Valencià (4.462,42 km2), de parla castellana, que comprèn les quatre comarques. Inclou la conca mitjana del Xúquer i una part de la del barranc de Xiva.

Històricament estigué dividida entre el regne de València (governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer) i el de Castella (Plana d’Utiel). Però la divisió provincial de 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials que foren refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva. Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València.

Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins la mateixa Plana, per Xàtiva a la Canal de Navarrés i per València a la Foia de Bunyol.

Reatillo, El

Deixa un comentari

(Setaigües, Foia de Bunyol)

Caseria, a l’extrem nord-oriental del terme, al límit amb els de Xera i Requena (Plana d’Utiel).

Quinet

1 Resposta

(Iàtova, Foia de Bunyol)

(cast: Quinete) Caseria, al sud-oest del poble.

Quart, pla de

5 Respostes

(Camp de Túria / Foia de Bunyol / Horta)

Contrada situada a l’oest de la ciutat de València, entre l’Horta estricta a l’esquerra del Túria i Catarroja, al sud, el Camp de Túria a l’oest i la Foia de Bunyol al nord-est. Ocupa 68,25 km2.

Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà. El regadiu és fet amb aigua del Túria (límit nord-est) derivada per les séquies de Quart i de Mislata. Els turons miocènics de Parentxisa (344 m alt) separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent.

La població en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada ja amb els nuclis de Mislata i Xirivella. Túria amunt, s’han soldat en una sola aglomeració industrial Quart de Poblet i Manises, i quelcom de semblant han fet Alaquàs i Aldaia.

Aquesta subordinació urbana ha impedit al pla de Quart estructurar-se com a subcomarca entorn d’un mercat. Els que hi ha, Xirivella, Quart de Poblet i Manises, depenen directament del de València.

Mirabonell

2 Respostes

(Bunyol, Foia de Bunyol)

Despoblat.

Millars -Foia de Bunyol-

Deixa un comentari

(Iàtova, Foia de Bunyol)

(cast: Mijares)  Caseria, en part al terme de Bunyol, situada a la vora del riu de Millars, afluent del riu Magre per l’esquerra, que neix a la serra de les Cabrelles, dins el terme de Requena, i, després de travessar de nord a sud el de Bunyol, desguassa al seu col·lector dins el de Iàtova.