Arxiu d'etiquetes: filòsofs/es

Zafont, Joan *

Veure> Joan de Safont i de Ferrer  (historiador i filòsof català, 1789-1847).

Vives i Marc, Joan Lluís -humanista-

(València, 6 març 1492 – Bruges, Bèlgica, 6 maig 1540)

Humanista i filòsof, d’origen jueu. Estudià filosofia a París i fou professor a Lovaina i a Oxford. Un dels principals representants de l’humanisme renaixentista europeu. Criticà durament l’abús que l’escolasticisme feia de la dialèctica fins al punt de convertir les ciències naturals en metafísica.

Per resoldre aquest problema proposà un estudi crític de l’objecte i del camp d’investigació de cada ciència, deixant de banda el mètode deductiu i retornant al veritable mètode aristotèlic. Pot ésser considerat un precursor de la filosofia empírica i de la moderna psicologia de l’observació.

Obres principals: De disciplinis (1531), que inclou el De causis corruptarum artium i el De tradentis disciplinus; De anima et vita (vers 1538).

Vives, Lluís *

Veure> Joan Lluís Vives i Marc  (humanista i filòsof valencià, 1492-1540).

Tosca i Mascó, Tomàs Vicent

(València, 21 desembre 1651 – 17 abril 1723)

Científic, arquitecte i filòsof. Projectà el monument de Setmana Santa de la seu de València, la façana de la Porta Reial (derruïda l’any 1801) i la façana de l’església de Sant Felip Neri.

L’any 1670 escriví Compendio matemático, obra publicada a València entre el 1709 i el 1715. També és autor d’un Compendium theologicum, publicat el 1754, i d’un Compendium philosophicum, que deixà inacabat.

Teorema

(València, 1971 – 1986)

Revista filosòfica. Publicada pel departament de lògica i filosofia de la ciència de la Universitat de València. Fundada per Manuel Garrido (que en fou director) i Fernando Montero.

Aplegà des de l’inici els membres del denominat “cercle de València” i representants d’altres grups de tendències semblants de l’àmbit de parla castellana de dins i fora de l’estat espanyol. Tingué també la col·laboració de filòsofs nord-americans i europeus.

Entre les seves activitats cal destacar la difusió de la lògica matemàtica, la filosofia analítica, la metodologia de les ciències físiques i socials, etc. La revista editava un volum l’any integrat per quatre números ordinaris d’aparició trimestral i un d’extraordinari amb un tema monogràfic.

Paral·lelament hi havia també els “Cuadernos Teorema”, publicació suplementària dedicada a la difusió del pensament filosòfic tant modern com clàssic. Una de les seves activitats més importants ha estat la de l’organització de simposis a nivell de l’estat espanyol i internacionals.

A partir de l’any 1976 la revista esdevingué l’òrgan de publicació en castellà de la International Division of Logic, Methodology and History of Science.

Sim’on ben Semah Duran

(Illes Balears, 1361 – Alger, Algèria, 1444)

Metge, rabí, filòsof i talmudista. Fou versat en totes les ciències religioses i profanes.

Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Ishaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita.

A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa (contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé), tractats rituals i poemes religiosos i profans.

La seva obra principal, Magen Abot, tracta de filosofia religiosa enmig de coneixements enciclopèdics.

Servera, Jaume *

Veure> Jaume Cervera  (filòsof valencià, segle XVII-1722).

Saitabi -revista-

(València, 1940 – )

Anuari. Fundat per l’arqueòleg Josep Chocomeli i Galan, el 1942 fou traspassat al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València i dirigit per Manuel Ballesteros i Gaibrois; des del 1945 és revista de la facultat de filosofia i lletres i ha tingut algunes interrupcions.

Publica articles d’erudició i interpretació i hi han col·laborat nombrosos catedràtics i professors universitaris, especialment sobre temes del País Valencià.

Sabunde, Ramon *

Veure> Ramon Sibiuda (filòsof català, 1385-1436).

Rubert i Candau, Josep Maria

(Vila-real, Plana Baixa, 7 febrer 1901 – Madrid, 1979)

Filòsof. Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí.

Com a historiador de la filosofia ha estudiat el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual ha confrontat amb el de Duns Escot. D’altra banda ha esbossat un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència.

Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió (1936), La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió (1952), Qué es filosofía (1940), Ser y vida. Análisis fenomenológico de los problemas básicos de la filosofía (1950), El sentido último de la vida (1958), Fenomenología de la acción del hombre (1961) i La realidad de la filosofía (1969).