Arxiu d'etiquetes: filòlegs/gues

Pla, Joaquim

(Aldover, Baix Ebre, 6 abril 1745 – Roma, Itàlia, 11 octubre 1816)

Filòleg i jesuïta. Després de l’expulsió del seu orde, s’instal·là a Itàlia.

Fou bibliotecari a Ferrara, professor de llengua caldea a Bolonya i, més tard, director de la Biblioteca Barberini, de Roma.

És autor de les obres Interpretaciones de la lengua etrusca, Idiollion arabicum, canticum hebraicum et epigramma graecum i Vocabulario de las voces más difíciles de la antigua lengua provenzal, traducidas al idioma español, italiano y latino.

Par i Tusquets, Alfons

(Barcelona, 7 juliol 1879 – 26 agost 1936)

Filòleg i crític. Fill del jurista Ildefons Par i Pérez. Comerciant de professió, es consagrà a l’estudi del teatre anglès de l’època isabelina i s’especialitzà en l’obra de Shakespeare, del qual publicà la biografia (1916 i 1930), a més de l’estudi Contribución a la bibliografía española de Shakespeare (1930).

Interessat pels estudis de filologia, publicà Notes lingüístiques i d’estil sobre les inscripcions i cartes anteriors al segle XIV (1924) i Sintaxi catalana segons els escrits en prosa de Bernat Metge (1923), obra editada a Alemanya.

Estudià també les obres lingüístiques i d’estil de Curial e Güelfa (1928), obra publicada l’any 1932, seguida de Spill o llibre de les dones, de Jaume Roig, i de dues obres inèdites d’Eiximenis.

Fou assassinat per milicians a l’inici de la guerra civil.

Anselm Nogués i Garcia

Nogués i Garcia, Anselm

(Valls, Alt Camp, 24 març 1864 – Barcelona, 3 març 1938)

Escultor. Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d’Agapit Vallmitjana.

La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l’Escola de Belles Arts de Barcelona una bossa de viatge, el 1884.

La seva obra, al principi monumentalista i academicista, anà evolucionant cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa.

Era germà de Gabriel Nogués i Garcia  (Valls, Alt Camp, 1873 – Barcelona, 30 maig 1920)  Filòleg. Doctor en filosofia i lletres, participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana, on féu una comunicació. És autor també d’altres treballs.

Móra i de Casanova, Josep de

(Màlaga, Andalusia, 1806 – Barcelona, 1848)

Filòleg i hel·lenista. Advocat, el 1844 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari el 1848.

Hi llegí una traducció directa al castellà del Fedó de Plató (1844, publicat després a “La Abeja”) i un treball sobre les analogies entre les llengües indoeuropees i les semítiques.

Monner i Sans, Ricard

(Barcelona, 26 octubre 1853 – Buenos Aires, Argentina, 23 abril 1927)

Filòleg i escriptor en castellà.

El 1889 s’establí a Buenos Aires, on es convertí en un dels intel·lectuals més estimats de l’Argentina.

La seva producció és molt abundant, es destaquen llibres de poesia, una Gramática de la lengua castellana (1892), molt difosa, Los catalanes en la defensa y reconquista de Buenos Aires (1800-07), De algunos catalanes ilustres en el Río de la Plata, etc.

Miracle i Montserrat, Josep

(Barcelona, 9 gener 1904 – 19 novembre 1998)

Escriptor i filòleg. Deixeble de Pompeu Fabra.

Ha escrit novel·la (Seixanta minuts, 1948), poesia, teatre i nombroses biografies, a més d’una Gramàtica catalana (1938) i, entre altres, La restauració dels Jocs Florals (1960) i el Diccionari nacional de la llengua catalana (1993).

Mayer i Olivé, Marc

(Barcelona, 21 desembre 1947 – )

Epigrafista i filòleg.

Doctor per la Universitat de Barcelona (1972), ha estat professor, i més tard catedràtic, en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la universitat de Múrcia i catedràtic a la d’Alacant. Des del 1992 fou director del departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona.

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres, de l’Acadèmia Europea i d’altres institucions catalanes, espanyoles i europees.

Ha fundat i dirigit la revista “Faventia” i pertanyè al consell de redacció d’altres revistes d’estudis clàssics.

És autor, amb col·laboració, d’Inscriptions romaines de Catalogne (quatre volums, del 1984 al 1997), coordinador de Roma a Catalunya (1992) i editor d’un volum del Corpus Inscriptionum Latinarum (1994), amb G. Alföldy i A.U. Stylow.

Massip i Bonet, Francesc

(Tortosa, Baix Ebre, 8 desembre 1958 – )

Historiador de l’art i filòleg. Dedicat a la docència universitària d’història i crítica de teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval i sobre les tècniques escèniques.

Obtingué els premis Massó i Torrents (1987) i Jaume I (1991) de l’Institut d’Estudis Catalans, per la Festa o Misteri d’Elx. Ha realitzat diversos muntatges escènics.

Fou secretari general de la Société Internationale pour l’Étude du Théâtre Médieval i director del seu VIIè Col·loqui (1992).

Ha exercit la crítica teatral a diverses revistes catalanes i italianes.

Marsà i Gómez, Francesc

(Portbou, Alt Empordà, 19 agost 1924 – Barcelona, 27 maig 1998)

Filòleg.

Fou president de la Sociedad Española de Lingüística i acadèmic corresponent de la Real Academia Española per Catalunya.

És autor de diversos manuals i obres de consulta sobre llengua espanyola: Ortografía (1967), Gramática y redacción (1970), Nuevos modelos para el ejercicio lingüístico (1985), Cuestiones de sintaxis española (1989) i Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española (1990).

En català publicà Onomàstica barcelonina del segle XIV (1977).

López, Joan

(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1730 – Vic, Osona, 1798)

Frare franciscà i filòleg.

Deixà inèdita una relació de la seva estada a Palestina (1726-44) titulada Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà.

També va escriure una gramàtica aràbiga i un vocabulari àrab-castellà.