Arxiu d'etiquetes: estrets

Viacamp i Lliterà (Ribagorça)

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 108,2 km2, 860 m alt, 43 hab (2014)

(cast: Viacamp y Literá) Format el 1970 per l’annexió al terme de Viacamp (cap del municipi) del de Fet. Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana; el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d’Estall, que en aquest indret forma la paret occidental de l’estret de Mont-rebei.

Al sector septentrional, més planer i drenat pel barranc de les Ortugues, es localitza la major part de l’escassa població, en ràpid procés de despoblament, accentuat a partir del 1960. La major part del territori és coberta de bosc i matollar.

Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia de llana. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Finestres, Montfalcó, Lliterà, Girbeta, Montgai i l’Estall, els despoblats de Bellmunt i Espluga de Fet i l’antic terme de la Cerulla.

Cabanac *

(Rosselló)

Veure> estret de Cavanat  (congost de l’Aglí).

Saünc (Ribagorça)

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 76,02 km2, 1.124 m alt, 308 hab (2015)

(ort trad: Sahun, cast: Sahún) Situat a la vall de Benasc, on hi ha el coll de Saünc (1.989 m alt), aigua amunt de l’estret de Saünc, en un terreny força accidentat. Comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per al dreta: la vall de Saünc i la de Grist, amb extensos pasturatges, que són aprofitats per a la transhumància d’estiu. Hi ha grans extensions de bosc (pi negre, avets, fagedes i boixedes) i matollar.

Els conreus és limiten als cereals i patates i sectors de regadiu amb hortalisses, patates i arbres fruiters.

El poble és a la dreta de l’Éssera; església parroquial de Sant Joan Baptista.

El municipi comprèn també els pobles de Grist i Eressué i el santuari de Goient.

Rodés (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 18,11 km2, 210 m alt, 632 hab (2013)

(ant: Roders, fr: Rodès)  Situat a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Rosselló, a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera i el pas de Rodés. El sector meridional està accidentat pels darrers contraforts dels Aspres.

S’hi conreen, de secà, cereals i vinya. Producció de vi de taula i de vi de qualitat superior. També s’hi conreen fruiters i hortalisses. Explotació forestal. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’assenta en un coster, a la dreta de la Tet, al límit mateix de la comarca. Hi consta el castell de Rodés (del segle XI).

El terme comprèn els antics termes de Croses (amb l’església parroquial de Domanova), de Glevella i de les Cases i el despoblat de Ripodera.

Orxa, l’ (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 31,76 km2, 268 m alt, 676 hab (2014)

(cast: Lorcha) Situat a la vall del Perputxent, als vessants de les serres de la Solana i de la Safor, a la riba dreta del riu d’Alcoi, que travessa el terme de banda a banda i que ha tallat l’estret de l’Orxa. El territori és muntanyós, i només una quarta part és conreat. Una gran part és poblat de garriga, així com boscos de pins i d’alzines.

Al sector agrícola, en el qual predomina el secà sobre el regadiu, els conreus més estesos són els d’oliveres i els garrofers. Aviram. L’activitat industrial és la base de l’economia. Àrea comercial d’Alcoi. Demogràficament, ha minvat des del començament del segle XX, principalment a causa de l’emigració exterior i interior.

La vila és encimada dalt d’un coster a la dreta del riu; destaca l’església parroquial dedicada a santa Maria Magdalena (reconstruïda el 1748). El 1644 la població fou arruïnada per un terratrèmol.

Dins el terme s’alçava l’antic castell de Perputxent, de l’orde de Montesa.

Agres (Comtat)

Municipi del Comtat (País Valencià): 25,84 km2, 722 m alt, 565 hab (2013)

Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent anomenada la valleta d’Agres, per on el riu d’Agres (afluent esquerrà del riu d’Alcoi) arriba fins a l’estret d’Agres, per on passa la carretera i el ferrocarril per l’anomenat port d’Agres.

Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera (apreciada per la qualitat de les olives) i a cereals. Àrea comercial d’Alcoi. L’emigració ha reduït la població en una quarta part.

La vila està situada en un coster al peu de la serra de Mariola; damunt mateix de la població es troba l’antic castell d’Agres, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el segle XIX, el qual tenia cura d’un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d’Agres).

Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d’un poblat de l’Edat del Bronze.

Gaià, el -Camp de Tarragona-

(Conca de Barberà / Alt Camp / Tarragonès)

Riu mediterrani (85 km). Neix a 740 m alt, a les serres de Brufaganya i de Queralt, a l’est de Santa Coloma de Queralt, travessa la Serralada Pre-litoral (estret de Gaià), discorre pels plans d’Aiguamúrcia i de Vila-rodona, s’encaixa a l’estret de Cadernal i finalment, arrossegant-se mandrosament pels plans del Catllar, arriba a la mar Mediterrània entre Altafulla i Tamarit.

No té afluències importants en cabal ni en llargària. El pantà de Gaià ha permès la regulació del riu i un òptim aprofitament dels recursos hídrics per a la indústria i l’agricultura.

El seu cabal és molt irregular, amb acusats estiatges.

Cabanasses, les

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Antic hostal de l’antic municipi de Barruera i a l’antic terme de Cardet, a l’entrada de la vall de Boí, que forma en aquest indret l’estret de les Cabanasses.

Hi era venerada la imatge de la Mare de Déu de les Cabanasses, actualment a Cardet.

Aubenç

(Peramola, Alt Urgell)

Masia (1.460 m alt), situada prop dels antics termes de Montanissell i Gavarra, al vessant septentrional de la serra d’Aubenç, prop del seu cim, al Coscollet (1.610 m alt); els contraforts d’aquesta serra formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l’esquerra del Segre, l’estret d’Aubenç, actualment cobert pel pantà d’Oliana.

Aquesta zona és, en part, coberta de bosc (selva d’Aubenç) i, en part, de pasturatges aprofitats pel bestiar transhumant.

Arboló

(Soriguera, Pallars Sobirà)

Santuari de la Mare de Déu d’Arboló (640 m alt) de l’antic municipi d’Estac, situat damunt una roca espadada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins l’antic terme d’Arcalís.

L’actual església és romànica (1150), però l’església i el castell d’Arboló són esmentats ja el 781.

En aquest indret el riu s’engorja per l’estret d’Arboló, que separa les riberes de Sort i de Gerri de la Sal.