(Borriol, Plana Alta, 9 gener 1980 – )
Golfista. Destacà com a jugador aficionat i, a 15 anys, esdevingué el jugador més jove en assolir el Campionat Europeu d’Aficionats.
Durant les temporades 1997 i 1998 vencé 17 dels 21 torneigs en que participà i es creà una forta expectació davant el seu pas al professionalisme, que es produí a l’abril del 1999. Al cap de pocs mesos guanyà l’Open d’Irlanda.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 abril 1972 – )
Ciclista. Al principi practicà el ciclisme de carretera, però finalment es decantà per la bicicleta de muntanya.
Guanyà dues medalles d’or als campionats mundials del 1999 i el 2000. Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla de bronze.
En duatló va aconseguir dues medalles d’or al campionat d’Europa els anys 2015 i 2016.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 12 febrer 1980 – )
Tennista. Fou campió del món quan tenia 13 anys al torneig de Les Petits Princes (Annecy, França), i a 14 anys al torneig de Les Petits As (Tarba, Occitània).
Com a júnior, jugà la final del Roland Garros el 1998. Aquest mateix any esdevingué jugador professional.
El 1999 guanyà el torneig de l’ATP de Mallorca i el 2000 formà part de l’equip espanyol que aconseguí la copa Davis.
(Alacant, 1 febrer 1972 – )
Taekwondista. Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 en la categoria de menys de 57 quilos.
En el seu palmarès cal destacar una medalla d’or en els Campionats del Món (París, 1997) i una altra d’argent (Birmingham, 1999), totes dues en la categoria de menys de 57 quilos.
En els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla d’or en la mateixa categoria.
(Palma de Mallorca, 24 febrer 1961 – )
Nedador. Adscrit al Club de Natació Palma des del 1968, l’any 1981 ingressà al Club de Natació Montjuïc.
De l’any 1977 al 1982 fou trenta cops campió de l’estat espanyol en les proves de 400 lliures, 1.500 lliures, 400 m estils individuals i 800 m lliures. En l’àmbit internacional fou sisè a les Olimpiades de Moscou (1980), en la prova dels 1.500 m.
El 1985 es retirà.
(Xest, Foia de Bunyol, 1998 – )
(ant: Circuit de la Comunitat Valenciana) Circuit de velocitat. Acull proves de motociclisme i d’automobilisme des del final del 1998.
Amb una longitud de 4.000 m i una concepció arquitectònica propera als circuits ovals dels Estats Units, té una capacitat per a 90.000 espectadors i la seva construcció costà més de 4.000 milions de ptes.
Enllaç web: Circuit Ricardo Tormo
Poble (1.530 m alt), el més alt de la vall de Benasc, al camí de Benasc a Castanesa, en un planell estès a la dreta del barranc de Penyascaró, dominat, al sud, pel pic de Cerler (2.406 m alt).
El 1971 fou inaugurada l’estació d’esquí de Cerler, amb una superfície de 2.400 ha, que aprofita els pendents de la tuca de Roques Trencades i el pic de Castanesa.
L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç. Conserva la casa dels Cornell, amb una porta renaixentista.
(Palma de Mallorca, 24 juny 1968 – )
Regatista. Fou medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, en la classe 470, juntament amb F. Sánchez Luna.
Fou també el segon classificat en el campionat del món de la mateixa classe els anys 1989 i 1990, i campió del món el 1992.
(el Genovés, Costera, 20 desembre 1954 – 31 juliol 2021)
(dit el Genovès) Pelotari. Jugador llegendari de pilota valenciana que ha estat considerat el millor jugador d’aquest esport de tots els temps. Es donà a conèixer el 1972 al campionat juvenil de pilota valenciana.
Fou campió nacional de la modalitat d’escala i corda (1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989) i campió individual de la mateixa modalitat (1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995).
El 1995 guanyà el campionat de les 5 Nacions a Itàlia (més tard conegut com a campionat europeu de llargues). Com a capità, guanyà el mundial de pilota celebrat a València el 1996.
Després fou director de les Escoles de Tecnificació de Pilota Valenciana de la Generalitat Valenciana.
Refugi i centre d’esquí, situat al Grau Roig, a la part baixa del cercle de Pessons.
Dades dels Països Catalans 