Arxiu d'etiquetes: espectacles

Tres Tombs, els

Deixa un comentari

(Catalunya)

Cavalcada originària de Barcelona, on era organitzada pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la festa del seu patró, sant Antoni Abat. Després de la benedicció, la gent feia alçar la cavalcadura i li feia fer tres tombs.

El costum es mantingué fins al principi del segle XIX i s’ha recuperat modernament en alguns barris de la ciutat. A partir del segon terç del segle XX s’ha popularitzat a diversos municipis de Catalunya.

La cavalcada l’encapçalen tres genets, que obren la comitiva: el banderer, al mig, amb un cordoner a banda i banda.

Trànsit, Companyia de Dansa

1 Resposta

(Barcelona, 1985 – )

Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Maria Rovira.

Ha presentat els espectacles Novembre (1985), Funcions complexes (1987), Trastorn (1989), Entre asesinos (1990), El pols de l’àngel (1992), Benvingudes (1993), Amunt i avall (1994), El punt de la memòria, Quatre roses per a Maria, El joc (1995) i Deu anys deTrànsit (1996).

Tradicionàrius

1 Resposta

(Barcelona, 1987 – )

Nom amb què és coneix el Festival de Música Tradicional i Popular Tradicionàrius, nascut gràcies a un col·lectiu de músics de folk encapçalat per Jordi Fàbregas.

La iniciativa, celebrada des del 1993 al centre cívic L’Artesà del barri de Gràcia, es creà amb l’objectiu de recuperar el llegat de la música popular dels Països Catalans i de construir un circuit de música en directe que situés aquest gènere musical en el mercat discogràfic.

El festival ha esdevingut el de més seguiment i ressò del seu gènere de tots els que s’organitzen a Catalunya. Habitualment s’edita un disc amb els concerts enregistrats durant el festival. El cicle dedica una setmana a Mallorca i inclou la representació dels Foguerons de Sant Antoni.

El 2003 s’obrí a la participació de grups estrangers i, des d’aquest any, rep el nom de Festival Folk Internacional. Ha estat també entre els impulsors del Manifest per la Música de la Terra, un document consensuat que inclou mesures per a preservar l’ensenyament, la protecció i la promoció de la música tradicional, i que fou presentat el 2004 al Parlament de Catalunya.

El Centre Artesà Tradicionàrius també organitza, els dos darrers mesos de l’any, l’Euskal Herria Sona!, i edita, des del 1996, el Tradifolk, un calendari de les trobades i els festivals de música tradicional i popular dels Països Catalans.

El 2008 fou inaugurada una important renovació de l’antic local de Gràcia que incorporava nous espais amb els quals n’augmentà de manera notable la polivalència.

Enllaç web: Tradicionàrius

Tibidabo, el

19 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Cim (512 m alt) culminant de la serra de Collserola.

Urbanitzat en part des de començament del segle XIX, alberga diverses instal·lacions com ara un parc d’atraccions, el temple del Sagrat Cor, l’Observatori Fabra, etc.

El 1992 s’hi construí (l’arquitecte fou N. Foster) la torre de Collserola de 268 m d’alçària.

Està comunicada amb la ciutat per un funicular i un tramvia.

Teatro Regional, Lo

2 Respostes

(Barcelona, 1892 – 1902)

Setmanari d’informació teatral. Recollí les notícies del teatre català del moment des d’una òptica tradicional i minimitzadora, que li privà d’adonar-se del fenomen modernista i la seva importància. En fou director el periodista Joan Bru i Santcliment.

En forma de fulletó publicà una col·lecció de texts que s’adiuen amb l’esperit del setmanari.

Teatro Fronterizo

Deixa un comentari

(Barcelona, 1977 – 1997)

Grup d’investigació i de creació teatral. Fundat i dirigit per J. Sanchis i Sinisterra.

Va donar a conèixer els plantejaments teòrics d’aquest autor valencià i va suposar una renovació de l’escena a partir del teatre de text i la representació de joves autors.

El 1981 va crear l’Escena Alternativa, que el 1989 va fundar la Sala Beckett, a Barcelona, principal centre d’aquest grup de teatre alternatiu.

Teatre Viu

1 Resposta

(Barcelona, 1956 – 1962)

Formació teatral. Fundada per Miquel Porter i Ricard Salvat; s’especialitzà en la improvisació d’escenes sobre temes suggerits pel públic: problemes laborals, generacionals, etc.

Realitzà també muntatges de texts, com Mara Atam i Els espies, de Ricard Salvat.

Sovint es veié obligada a treballar en la il·legalitat.

Teatre Principal de Barcelona

21 Respostes

(Barcelona, 1847 – febrer 2017)

Nom donat al Teatre de la Santa Creu. Va entrar en competència amb el Gran Teatre del Liceu, rivalitat que es va conèixer amb el nom de cruzado.

Després d’una sèrie d’incendis, el més important dels quals esdevingué el 1915, perdé molt de prestigi.

Després d’una temporada com a cinema, va tornar a funcionar com a teatre. El febrer de 2017 tancà definitivament.

Teatre Medieval, Cicle de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1961 – 1969)

Festivals de teatre medieval que tingueren lloc a la Sala del Tinell sota la direcció de Josep Romeu i Figueras.

Escenificà, entre d’altres, dos drames litúrgics procedents de Vic, a més de la Farsa de la visita (1967), de Joan Ferrandis d’Herèdia, de l’Ordo prophetarum (1968), anònim del segle XII, etc.

La part musical fou encomanada a Miquel Querol.

Teatre Lliure

6 Respostes

(Barcelona, desembre 1976 – )

Companyia teatral que funciona en règim de cooperativa, i inicialment ubicada al barri de Gràcia. Caracteritzada pel seu eclecticisme i pel predomini en el seu repertori d’autors universals, ha tingut importants directors i actors.

El 1988 es constituí en fundació amb el nom de Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i gestiona les activitats del Mercat de les Flors de Barcelona des del 1995, any en què signà amb les principals institucions catalanes un conveni per traslladar-se a un nou espai ubicat al Palau de l’Agricultura de Montjuïc i que es coneix com a Ciutat del Teatre.

Enllaç web: Teatre Lliure