(Castelló de la Plana, Plana Alta)
FOLK Antiga comparsa d’homes armats de bastons acabats en una porra d’on sortien les punxes de nombrosos claus.
Feien diferents exercicis i quadres plàstics damunt un ample cadafal que hom alçava en una plaça de Castelló de la Plana durant les festes del Corpus.
Veure> Festival de Prada – Pau Casals (cicle d’audicions musicals, 1950- ).
Veure> Misteri d’Elx (representació dramàtica des del segle XV).
(País Valencià, segle XVI)
Estructura feta de material combustible, les quals es cremen la nit de Sant Josep. L’origen de la festa es remunta al segle XVI, promoguda pel gremi de fusters.
Actualment, la crema de les falles constitueix una de les festes socials i folklòriques més importants de la ciutat de València, estesa a una bona part del País Valencià, amb una ingent afluència turística.
El dia 16 de març es planten totes les falles als carrers, perquè puguin ésser admirades, fins a la nit del 19 (nit del foc), que es cremen, llevat d’un dels ninots, que, indultat, passa a formar part del Museu Faller.
(València, 22 maig 1909 – 22 desembre 1909)
Exposició agrícola, comercial, industrial i artística. Fou promotor del certamen el president de l’Ateneu Mercantil de València, Tomàs Trènor i Palavicino. Hi participaren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors.
Fou instal·lada a la Fàbrica de Tabacs i en diversos palaus adjacents construïts expressament per a l’Exposició, els principals arquitectes dels quals foren Vicent Rodríguez i Carles Carbonell.
L’Himne de l’Exposició, amb música de Josep Serrano i lletra de Maximilià Thous, esdevingué Himne regional valencià el 1929.
(Perpinyà, 1884 – segle XX)
Orquestra fundada per estudiants i llicenciats, presidits per Justí Pepratx (fill), formada principalment per mandolines, guitarres i flautins, amb un total de 25 executants.
El seu repertori era bàsicament de cançons populars catalanes, i actuà a d’altres ciutats del Rosselló i del Llenguadoc.
(Catarroja, Horta, agost 1915 – 2003)
Banda musical còmica. Solia actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics. La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d’etiqueta.
El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director.
Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món.
Veure> Misteri d’Elx (representació dramàtica anual).
(País Valencià)
(o misteri de la Degolla) FOLK Comparsa d’homes. Representen els soldats de la Degollació dels Innocents vestits de dimonis amb fulles de pàmpol al cap tot perseguint amb rodolins de pergamí una colla de nens i tothom qui es posa a l’abast.
Formava part de la cavalcada de la vigília del Corpus en algunes poblacions valencianes i era dita també Misteri del rei Herodes.
Dades dels Països Catalans 