Fira de joguets i divertiments, que se celebra des del diumenge de Rams fins després de Pasqua.
Fou originada el segle XVIII per les petites parades de terrissa i fruites, entorn del convent de Santa Margalida, on es conservava un vel de la Verònica dut de Roma el segle XV i que s’exposava amb tal ocasió.
Posteriorment s’ha celebrat en altres indrets de Palma, com a les Avingudes i, sobretot, a la Rambla.
(Illes Balears)
Altre nom de l’Escolania dels Nins Blauets, els membres de la qual són anomenats habitualment blauets (nin blauet).
Veure> Sala Mozart (local d’espectacles de Barcelona, 1914-64).
(País Valencià)
Festa de diverses localitats valencianes. Se celebren en commemoració de la victòria dels cristians contra els moros. Sembla que daten de poc després de l’expulsió dels moriscs (1609).
Les colles que organitzen la festa són anomenades filaes (mores i cristianes) i cadascuna té els seus propis uniformes.
Les entitats participants tenen una junta directiva formada pel president (o primer tro, ja que és el primer a disparar l’arcabús), el secretari (o darrer tro, que és el darrer a disparar) i el tresorer (o cop, el qual dispara enmig de la formació).
(València, 1982 – )
Companyia teatral. Fundada per Carles Alfaro, debutà amb el muntatge The Knack.
Els objectius que la companyia es marcà inicialment se centraren en l’estudi i l’exhibició de teatre bàsicament contemporani. Aquest treball es consolidà amb la formació d’una companyia estable, Barcelona o l’Odin Teatret de Copenhaguen, pretenia ésser una plataforma oberta a propostes escèniques innovadores i coherents. Des de la seva creació rebé nombrosos premis.
Entre les produccions guardonades cal esmentar La cantant calba (1991), El cas Woyzeck (1993), Càndid, en coproducció amb el Talleret de Salt (1995), L’altre (1998), o Nascuts culpables (2000), un dels espectacles més impressionants que han arribat al Teatre Lliure, o també La caiguda (2002), un monòleg interpretat per Francesc Orella.
Enllaç web: Moma Teatre
(o Festes d’Elx) Representació dramàtica del misteri de la mort i assumpció de la Mare de Déu que té lloc anualment a l’església barroca de Santa Maria d’Elx els dies 14 i 15 d’agost.
Les representacions es van iniciar probablement el segle XV i s’han mantingut gairebé ininterrompudament. Són interpretades per actors locals (clergues i seglars), íntegrament cantades i acompanyades de música.
El text, en vers i en llengua catalana, es basa en escrits anteriors de la dramatúrgia asuncionista, desenvolupada a Orient i introduïda a Catalunya cap a l’any 1000.
A pesar de les disposicions del concili de Trento i gràcies a un rescripte del 1632 del papa Urbà VIII, les representacions s’han mantingut fins avui a l’interior del temple, habilitat amb una espectacular tramoia.
Enllaç web: Misteri d’Elx
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Festa principal de la ciutat. Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena.
Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos.
El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates, acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies participants.
Modernament, la festa comença amb el pregó, desfilada històrico-folklòrica, i es complementa amb castells de focs, certàmens literaris i concursos i espectacles diversos.
(València, 1836 – 1863)
Institució cultural. Creada per Fermí Gonçal Moron, Antoni Rodríguez de Cepeda, Joan Sunyé, Pere Sabater, Ignasi Vidal i Manuel Benedito. Funcionà al palau del Temple entre el 1839 i el 1863.
En formaren part importants intel·lectuals del País Valencià de l’època. Per inspiració de Marià Aguiló convocà uns jocs florals bilingües (1858), on foren premiats, en català, Víctor Balaguer i Teodor Llorente i Olivares.
L’entitat publicà una revista, “El Liceo” (1841-43), en la qual aparegueren les composicions de Tomàs Villarroya i Sanz, que tòpicament són preses com a inici de la Renaixença al País Valencià.
Mantingué també un teatre i celebrà nombrosos balls aristocràtics.
(València, 1939 – )
(JCF) Organisme. Exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles. Substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928.
Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València, i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions. A més, custòdia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat.
La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles.
Té la seu a l’actual Museu Faller, de València.
Enllaç web: Junta Central Fallera
(València)
FOLK Festa tradicional de la ciutat, pròpia de l’antic dissabte de Glòria.
Hom sortejava un premi per al carreter que primer arribés, des dels límits de la ciutat, a la plaça de la Seu, després de la prohibició a la circulació durant la setmana santa, en donar els tocs de glòria.
Actualment se celebra el diumenge de Pasqua, organitzada per Lo Rat Penat, i hi participen els simples ciutadans.
Dades dels Països Catalans 