Arxiu d'etiquetes: espectacles

Xarxa Teatre

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 1983 – )

Grup de teatre. El seu primer espectacle fou La bruixa marruixa (1983), i el 1988 actuà per primera vegada en l’àmbit internacional, al FITEC de Porto. El 1993, amb actors de la companyia i actors exiliats de l’antiga Iugoslàvia, fundà la companyia Teatre de la Resistència.

Ha estat premiada nacional i internacionalment nombroses vegades i es considera una de les companyies de teatre amb més ressò internacional de la dècada de 1990. Entre el seu repertori cal destacar Nit màgica, El foc del mar, Ibers o Veles e vents.

El component lúdic i festiu i la combinació entre tradició i modernitat que caracteritzen les seves produccions han captivat crítics teatrals, programadors i públic. Mesclen de manera innovadora el teatre visual, la música i la coreografia.

Enllaç web: Xarxa Teatre

Vicente Sáez, Companyia

Deixa un comentari

(València, 1984 – )

Companyia de dansa. Fundada pel ballarí i coreògraf Vicente Sáez.

Ha presentat les coreografies: The Lorry (1984), Eliminación, U. (1985), Ens (1987), Solo (1989), Rapta (1990), Uadi (1992), Iris (1994), Regina Mater (1995) i Atman (1997).

Vianants Dansa

Deixa un comentari

(València, 1987 – )

Companyia de dansa. Fundada pel coreògraf i ballarí Gracel Menéu.

Ha presentat els muntatges: Via (1987), Shuei (1988), Solos, Custodio mío (1990), Gárgolas, Pi (1992), Isla-Mujer (1993) i Sangre (1994).

Tramoia, La

Deixa un comentari

(València, 1986 – 1988)

Revista. Apareguda amb la finalitat de divulgar el teatre valencià. De periodicitat trimestral, escrita en castellà i en català.

Dirigida per Antoni Amorós i amb col·laboracions de Josep Lluís Sirera, Manuel Molins, Nel Diago, etc. Tenia un tiratge de 1 500 exemplars.

Torrent, ball de

Deixa un comentari

(País Valencià)

Pantomima burlesca pròpia del folklore del País Valencià (Torrent de l’Horta), constituïda per una sèrie d’episodis còmics d’una visita dels senyors del poble a les festes locals. Apareix documentat des de la fi del segle XVII.

Aquests episodis han variat amb el temps. En l’esquema més repetit, l’escena figura un entaulat, amb un teló al fons que representa la casa de la vila. Una cavalcada de figurants convida el públic a la festa, amb una tonada que interpreten dolçaina, tabalet, clarinet, guitarres i bandúrries.

La senyora (rep el nom de la virreina) obre la dansa amb el rector i és acompanyada pel seguici. Quan acaben, se serveix un pastís d’on, en partir-lo, surt un nen vestit de diable, cosa que provoca el pànic. Es presenta després una colla de gitanos (o contrabandistes), que ballen.

El barber simula degollar un dels presents, en afaitar-lo. Es desmaien molts dels assistents, però es descobreix que era una farsa i es reprèn la festa amb diverses danses (algunes de guerreres). Finalment, els gitanos lluiten amb tots, en un monumental desori que ha donat origen a la frase “acabar com el ball de Torrent”.

Terra Mítica

Deixa un comentari

(Benidorm, Marina Baixa, 27 juliol 2000 – )

Parc temàtic. Amb una extensió d’1.050.000 m2, és el parc temàtic més gran d’Europa, i un dels projectes principals del president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana.

El parc tingué una inversió inicial de 420 milions d’euros. En el moment de la seva obertura, l’accionariat es repartia entre els grups privats Societat Parc Temàtic, impulsat per la Generalitat, la CAM i Bancaixa.

Conté cinc zones temàtiques (Egipte, Grècia, Roma, les Illes i Ibèria), els trets típics de les quals hi han estat reproduïts, amb espectacles folklòrics inclosos. Hi ha també atraccions convencionals.

Enllaç web: Terra Mítica

Teatre Principal de València

7 Respostes

(València, 24 juliol 1832 – )

Sala d’espectacles. Construït per l’arquitecte Sebastià Monleon i Estellés. Esdevingué el teatre d’òpera més important del País Valencià i un dels més destacats d’Europa.

A partir del 1925 el teatre anà desplaçant l’òpera en el seu repertori, fins que l’Associació Valenciana d’Amics de l’Òpera va restablir les temporades líriques.

Teatre Principal de Palma

3 Respostes


(Palma de Mallorca, 19 novembre 1857 – )

Teatre. Ocupa el solar on des del 1667 hi hagué la Casa de les Comèdies, totalment reformada el 1842 i enderrocada el 1852. Al novembre de 1857 tingué lloc la inauguració d’un nou edifici construït per l’arquitecte Joan Sureda i Villalonga i decorat per Fèlix Cagé.

Un incendi el destruí totalment el jun/1858 i fou reconstruït de nou per Sureda i Cagé i inaugurat el 1860 amb motiu de la visita a Mallorca d’Isabel II de Borbó. L’edifici fou reformat pels arquitectes Canut i Joan Guasp, que aixecaren més la façana i hi projectaren relleus; aquests només foren realitzats al frontó, dirigit per Ricard Anckermann.

Durant el segle XIX hom hi representà temporades regulars d’òpera i teatre; després fou convertit en cinema, encara que continuà representant-s’hi teatre.

Enllaç web: Teatre Principal de Palma

Teatre Principal de Maó

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 15 desembre 1829 – )

Sala d’espectacles. Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars (1817-1935), esporàdiques (1936-54) i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars. També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema.

La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients. L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II de Borbó a Maó, el 1860.

Enllaç web: Teatre Principal de Maó

Sant Joan Pelós, dansa de

Deixa un comentari

(Mallorca)

Ball que, a Felanitx i Pollença, fa pels carrers el personatge de Sant Joan Pelós -representació de Sant Joan Baptista- amb un xai sota el braç el dia de Sant Joan i durant la processó del Corpus, respectivament.

El personatge és ja datat al segle XIV i participava a la processó del corpus de la seu de Palma de Mallorca. Era també habitual a altres poblacions, com Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar, Son Cervera o Artà.