Arxiu d'etiquetes: espais rurals

Graves, ses

Deixa un comentari

(Alaior, Menorca)

Sector de tramuntana del terme.

Grau Roig, el

3 Respostes

(Canillo / Encamp, Andorra)

Centre d’esquí entre les dues parròquies, a l’anomenat terreny de la Concòrdia.

Situat a la capçalera de la Valira d’Encamp, al peu del grau Roig, aigua avall del circ dels Pessons.

Gran Foia, la

Deixa un comentari

(Foios, Horta)

Antic nom del sector, entre el barranc de Carraixet i la Vall de Jesús i els darrers contraforts de la serra de la Calderona, al voltant de Foios, l’únic nucli urbà antic.

Garrotxes de Conflent, les

13 Respostes

(Conflent)

Sector del nord-oest de la comarca, format per les valls de Cabrils i d’Évol, que davallen des del massís de Madres i conflueixen conjuntament a la Tet a Oleta.

Terreny calcari, sòls àrids i pobres de conreu, dedicats a la cria de bestiar. Experimenta un procés rapidíssim de despoblament.

Foradada, punta de la -Baix Segura-

2 Respostes

(Oriola, Baix Segura)

(cast: …Horadada)  Cap de la costa meridional del País Valencià, prop del límit històric amb Castella.

Ha pres el nom de l’antiga torre Foradada. Hom hi ha construït un nucli turístic, La Torre de la Foradada.

Aquest sector del terme, que rep el nom de camp de la Foradada, és centrat pel poble del Pilar de la Foradada.

Favàritx

3 Respostes

(Maó, Menorca)

Sector de tramuntana del terme, al nord del camí d’en Kane.

És una important zona agrícola, on s’ha estès el regadiu des del 1960, amb l’església rural de Fàtima (que depèn de la parròquia de Sant Francesc de Maó) i una escola.

A la costa hi ha el cap de Favàritx (o de Capifort), que forma un promontori coronat pel far de Favàritx i que constitueix l’extrem nord-est de l’illa.

Estany, gola de l’ -Sagunt-

2 Respostes

(Sagunt, Camp de Morvedre)

Gola de la zona de marjal dita l’Estany, prop del límit amb el terme de Puçol (Horta).

Carrascar de la Font-Roja, parc natural del

Deixa un comentari

(Alcoi / Ibi, Alcoià)

Espai natural protegit de la comarca, declarat parc natural el 1987. S’estén entre els dos termes municipals.

Comprèn la serra del Menejador, a la qual dóna nom aquest cim de 1.352 m alt que pertany al sistema bètic, amb roques calcàries de l’era terciària.

Entre la vegetació cal destacar els pinars baixos i els boscs de carrasques, aurons i freixes, com també espècies endèmiques com ara la pebrella. Entre la fauna, cal esmentar el pit-roig, la mostela, el teixó i el gat salvatge. En destaquen els típics masos, construccions lligades a l’antiga explotació agropecuària de la zona.

El comerç de la neu també hi fou important a partir del segle XVIII, i originà l’actual indústria dels torrons a Xixona.

Caixa de Vall-de-roures, la

Deixa un comentari

(Vall-de-roures, Matarranya)

Nom popular de la rodalia, que prové d’un destacat relleu de forma característica que limita pel sud la conca on hi ha la vila.

Binifadet

1 Resposta

(Sant Lluís, Menorca)

Caseriu i antiga companyia. A l’antiga garriga de Binifadet fou fundada pels francesos la població de Sant Lluís (1781).