(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1685 – València, 1766)
Escultor. Deixeble de Josep Artigues a Xàtiva i de Lleonard Juli Capuç a València. Amplià estudis a Roma i per aquest motiu és conegut també amb el nom de Romà de València.
És autor de diferents imatges del Crist (convent de la Misericòrdia, València; Trinitaris descalços, València).
(País Valencià, segle XVI)
Escultor. Era seguidor de Damià Forment. Conreà l’escultura religiosa.
(Illes Balears, segle XV)
Arquitecte i escultor gòtic. Cosí i col·laborador de Guillem Sagrera; es formà, com ell, al Portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca.
A partir del 1446 es va fer càrrec, juntament amb Guillem Vilasolar, de les obres de la Llotja de Palma, molt avançades quan Guillem Sagrera les deixà i es traslladà a Nàpols.
(Illes Balears, segle XV)
Arquitecte i escultor gòtic. Fill i col·laborador de Guillem Sagrera. Acabà, juntament amb altres arquitectes, la Gran Sala del Castell Nou de Nàpols (1457).
Heretà del seu pare el càrrec de proto-magister del palau d’Almudaina, a Palma de Mallorca, el qual transferí al seu oncle:
Joan Sagrera (Illes Balears, segle XV) Arquitecte i escultor gòtic. Cosí i col·laborador de Guillem Sagrera. Mort aquest, finalitzà (1457), juntament amb altres artistes, la Gran Sala del Castell Nou de Nàpols. És possible que treballés a Sicília. A partir del 1473 és documentat com a segon mestre, en primer lloc, i com a proto-magister després, de les obres de la seu de Palma de Mallorca. Des del 1481 ho fou del palau d’Almudaina de la mateixa ciutat.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Arquitecte, escultor gòtic i prevere. Nét o besnebot de Guillem Sagrera. Autor del sepulcre de Ramon Llull, a l’església de Sant Francesc de Palma de Mallorca (1487), d’un estil elegant i estilitzat. El basament d’aquesta obra és de Joan Vicens.
Projectà el portal de l’Almoina de la seu de Palma. Se li atribueix el sepulcre de l’humanista Joan Llobet, a la mateixa seu.
(València, 1882 – 1941)
Escultor i dibuixant. Germà de Robert. Féu el monument a Cabanilles a l’Alameda de València.
Era professor d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. Sobresortí com a imatger.
Fou el pare de Rafael Rúbio i Vèrnia (València, 1923 – Madrid, 1986) Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Jaén.
Veure> Bartomeu Robio (escultor gòtic català del segle XIV).
(València, 15 agost 1693 – 7 maig 1765)
Escultor, pintor i gravador. Deixeble d’Evarist Muñoz a València, l’any 1720 anà a Roma per completar la seva formació artística.
La seva obra més important, encara que hi intervingueren d’altres arquitectes, és el Palau del Marquès de Dosaigües, a València. La façana, realitzada el 1740, és d’una sumptuositat excepcional i constitueix una mostra importantíssima del barroc del país, per cert bastant tardana.
Li és atribuït el Sepulcre de Sant Vicent, esculpit per al gremi de sastres i exhibit avui al Museu de Belles Arts de València, també pintà al fresc el sostre del cambril de sant Lluís Bertran, a Sant Domènec de València.
És autor del gravat de la portada del primer volum del Museo Pictórico (1715) de Palomino i de nombrosos retrats i estampes de sants.
Morí foll.
(Alaró, Mallorca, 1868 – sa Vileta, Palma de Mallorca, 1901)
Escultor. Estudià a París, on fou premiat, igual com a Madrid i Barcelona. La seva obra apareix influïda per Rodin.
Dades dels Països Catalans 