Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Sala, Andreu

Deixa un comentari

(la Sala de Linya, Navès, Solsonès, 1627 – Cardona, Bages, 1700)

Escultor barroc. Format amb Francesc Santacruz, el 1685 era ciutadà de Barcelona.

Entre altres obres, moltes desaparegudes, féu el retaule major del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1686-89, avui a la parroquial de Sarrià), la imatge jacent de Sant Francesc Xavier (1687, catedral de Barcelona) i la de Sant Ignasi de Loiola (1690, a Santa Maria del Mar fins a la seva destrucció el 1936).

Cal atribuir-li també el notable Sant Gaietà (Museu d’Art de Catalunya), adjudicat abans a un inexistent Miquel Sala.

Fou un dels primers escultors barcelonins del seu temps, bon representant del dinamisme barroc en l’escultura.

El seu pare fou possiblement Andreu Sala  (Catalunya, segle XVII)  Escultor. Fou l’autor del fastuós retaule major, barroc salomònic, del temple parroquial de Cardona (1600; destruït el 1936).

Sagrera, Guillem

18 Respostes

(Felanitx, Mallorca, vers 1380 – Nàpols, Itàlia, 1454)

Arquitecte i escultor gòtic. Féu l’aprenentatge al Portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca, on treballaven nombrosos artistes flamencs i de la Picardia (vers el 1397) i on entrà en contacte amb uns nous corrents artístics que varen cristal·litzar, pel que fa a l’escultura, en l’estil creat a Dijon per Sluter, del qual Sagrera fou seguidor.

La seva primera obra documentada és una trona per al convent de framenors de Perpinyà (1410). El 1416 és documentat a la consulta convocada a Girona per decidir la continuació de la catedral amb una nau o amb tres naus i apareix esmentat com a mestre major de Sant Joan Nou de Perpinyà, on se li atribueix el canvi de pla d’aquest temple i l’audaç sala capitular.

A partir del 1420 es féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral de Palma de Mallorca, on dirigí la continuació de les voltes, en els seus trams quart i cinquè, i aixecà la sala capitular; al Portal del Mirador, on vint-i-cinc anys havia començat com a aprenent, deixà una de les seves màximes obres d’escultura; l’imatge de Sant Pere, per la qual li pagaren 24 florins; se li atribueix també el Sant Pau i el Sant Jaume de la mateixa porta i la Verge que hi havia al mainell.

El 1426 es féu càrrec de l’obra de la Llotja dels mercaders de Palma, on la decoració escultòrica és perfectament coherent amb la tendència a la unitat espacial.

El 1447 fou cridat a la cort d’Alfons el Magnànim, a Nàpols, on realitzà personalment la Gran Sala del Castell Nou i dirigí les obres de conjunt, llevat de l’arc de triomf de l’entrada.

La conjunció de l’obra de fortificació amb el luxe i el fast de la cort reial fan d’aquest palau, imponent, encara que no conserva res de la decoració original, una de les obres més interessants de l’època a Europa; una vegada més, el seu gust pels espais amplis es manifesta en una solució pensada per a la Gran Sala, que malauradament no pogué veure acabada, a causa de la seva mort.

Safont, Jordi

Deixa un comentari

(Lleida ?, segle XV)

Arquitecte i escultor gòtic.

Treballà com a mestre major de la seu de Lleida, on hi féu el sepulcre de Berenguer Gallart (1448-52), amb figures realistes i fullatges escarolats.

Se li atribueixen algunes escultures de la gran porta exterior del claustre, concretament la Verge, sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista.

Sabaté i Pastor, Bonaventura

Deixa un comentari

(Barcelona 1888 – 1971)

Retaulista i restaurador. Es formà a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Barcelona.

Assolí gran èxit com a restaurador.

Habitualment col·laborà amb ell el seu fill Joaquim Sabaté i Nadal (Barcelona, 11 octubre 1917 – 11 abril 2012)  Retaulista i pintor.

Rubió, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Moià, Bages, segle XVII)

Escultor. Excel·lí en la realització de retaules de fusta.

Treballà amb el seu fill Jaume i altres parents.

De jove visqué a Cervera i més tard s’establí a Moià, on treballà la família dels Rubió, documentada per diverses obres artístiques.

Rovira, Domènec II

3 Respostes

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XVII – Catalunya, 1689)

(el Jove) Imatger. Nebot de l’homònim. És autor de l’escultura de sant Pau instal·lada a la cantonada de la Casa de Convalescència de Barcelona que dóna al carrer d’Egipcíaques (1668) i de les de l’Assumpció de la Mare de Déu, Sant Benet i Sant Bernat de la façana de l’església de Poblet (1669).

L’any 1670 contractà, junt amb el seu oncle, el retaule major de l’Arboç, que acabà el 1680. Juntament amb l’escultor Francesc Grau va fer (1678-79) el sepulcre barroc del bisbe sant Oleguer, a la seu de Barcelona, obra de gran qualitat.

També amb Francesc Grau contractà la decoració de la capella de la Puríssima de la seu de Tarragona (1678) i la construcció del retaule major d’Alcover (1679).

Rovira, Domènec I

4 Respostes

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1608 – Barcelona, 1678)

(el Gran) Escultor. Abans del 1632 ja tenia taller a Barcelona, on realitzà encàrrecs d’importància.

Són obra seva un Sant Pau per a Santa Maria del Mar (1639) donat per Pau Ferran, l’escultura del retaule major del Bonsuccés (1639) i un riquíssim sagrari amb quaranta-vuit figures (1641).

Entre el 1644 i el 1658 féu els retaules del Roser de Sant Vicenç de Montalt, de la Mare de Déu de l’Aigua a Vilafranca del Penedès, del Roser a Calella, un Sant Jeroni per a Sant Jeroni de la Murtra, el retaule major de Collbató, el de la Porciúncula al claustre dels franciscans de Barcelona i el de Sant Francesc a la catedral barcelonina. També féu la traça del gran retaule de Sant Feliu de Guíxols (1657) i la del de l’Arboç (1670), que, en morir ell, acabà el seu nebot.

Considerat un dels artistes més prestigiosos a la seva època, maldà per obtenir l’autonomia del seu gremi.

Ros i Sabaté, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 1936 – )

Escultor. Fill de Joaquim Ros i Bofarull. Es va formar al costat del seu pare i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1950-57).

La major part de la seva obra ha estat produïda per encàrrec. Sobresurten diversos treballs d’art públic. A Barcelona es poden destacar la sèrie de monuments deguts a la iniciativa de l’Assemblea de Capitans de Iot, el monument al pallasso (parc d’atraccions de Montjuïc, 1972), així com els Cavalls desbocats del parc de la Trinitat (1993).

A l’aeroport del Prat de Llobregat hi té el característic Clavileño (1970) i al Circuit de Catalunya, a Montmeló, s’hi troben els homenatges escultòrics a Juan Manuel Fangio (1996) i Paco Bultó (1999). A Cadaqués va fer-hi el monument a Salvador Dalí (1998). També és autor de nombrosos bustos i retrats escultòrics.

Ha exercit la docència a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic (1979-82), de la qual va ser-ne el primer director.

Ros i Bofarull, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 15 desembre 1906 – 18 juny 1991)

Escultor. Fou deixeble de F. d’A. Galí a l’Escola d’Arts i Oficis i amplià la seva formació a París, al taller de Pau Gargallo.

Especialitzat en imatgeria religiosa, són molt coneguts els treballs escultòrics que féu a l’església arxiprestal de Santa Maria de Mataró, ciutat on esculpí el monument a Miquel Biada, propulsor del primer ferrocarril de la Península.

Fou el pare del també escultor Joaquim Ros i Sabaté.

Roqué i Gomara, Agustí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1942 – )

Escultor. S’inicià en l’escultura al començament de la dècada del 1970.

Residí a Londres entre el 1976 i el 1980. Establí contacte amb Henry Moore i féu estudis sobre materials a la Patney School of Art, tot realitzant també joies d’argent. L’any 1977 féu la primera exposició individual, a Barcelona.

La seva obra, que també acusa influències de Xavier Corberó, és d’una gran pulcritud formal i tècnica.

Enllaç web: Agustí Roqué