(Barcelona, 1936 – )

Escultor. Fill de Joaquim Ros i Bofarull. Es va formar al costat del seu pare i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1950-57).

La major part de la seva obra ha estat produïda per encàrrec. Sobresurten diversos treballs d’art públic. A Barcelona es poden destacar la sèrie de monuments deguts a la iniciativa de l’Assemblea de Capitans de Iot, el monument al pallasso (parc d’atraccions de Montjuïc, 1972), així com els Cavalls desbocats del parc de la Trinitat (1993).

A l’aeroport del Prat de Llobregat hi té el característic Clavileño (1970) i al Circuit de Catalunya, a Montmeló, s’hi troben els homenatges escultòrics a Juan Manuel Fangio (1996) i Paco Bultó (1999). A Cadaqués va fer-hi el monument a Salvador Dalí (1998). També és autor de nombrosos bustos i retrats escultòrics.

Ha exercit la docència a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic (1979-82), de la qual va ser-ne el primer director.