Pseudònim de l’escriptor valencià i protagonista de les novel·les autobiogràfiques de Josep Martínez i Ruiz (1873-1967).
Azorín *
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Aymar, Joan Miquel
(Dorres, Alta Cerdanya, 8 octubre 1818 – Vilallonga de la Salanca, Rosselló, 26 agost 1894)
Sacerdot. Traductor oficial al català de la butlla Ineffabilis, en la qual era proclamat el dogma de la immaculada concepció de la Mare de Déu (1854).
Escriví també un Manual del cristià aon son continguts lo formulari de les pregàries, les epístoles i los evangelis en català i en francès (Perpinyà, 1886).
Ayguals d’Izco, Venceslau
(Vinaròs, Baix Maestrat, 18 octubre 1801 – Madrid, 17 gener 1873)
Escriptor i polític. De tendència liberal, prengué part a la primera guerra carlina amb el grau de comandant i fou elegit diputat diverses vegades. Ja de jove s’establí a Madrid, un obrí una impremta. Va ser deportat a les Illes Balears el 1840.
Va traduir E. Sue i va escriure ell mateix diverses novel·les fulletonesques: Maria, la hija de un jornalero (1845-46) i la seva continuació La marquesa de Bellaflor o el niño de la inclusa (1846-47), El tigre del Maestrazgo (1849), Pobres y ricos o la bruja de Madrid (1849).
També escriví drames com El primer crimen de Nerón (1830) i llibres didàctics: El panteón universal (1853-54), El palacio de los crímenes o el pueblo y sus opresores (1955), etc.
Edità una “Biblioteca Popular” on aparegueren obres a preus populars.
Avinyó, Bartomeu
(la Jana, Baix Maestrat, segle XVI – Nàpols, Itàlia, 1625)
Escriptor. El 1580 ingressà a l’orde dominicà. Fou enviat a Roma per a sol·licitar la canonització de Lluís Bertran i esdevingué provincial de Nàpols.
Escriví una vida de Lluís Bertran en castellà, basada en les de Vicent Justinià Antist i de Baltasar Joan Roca, traduïda a l’italià (Vita, virtú e miracoli del Beato Luigi Bertrando, Roma 1623).
Aub, Max
(París, França, 2 juny 1903 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 22 juliol 1972)
Escriptor en castellà. Fou traslladat a València el 1914. El 1920 comença a escriure, sobretot teatre, i féu la primera estrena el 1927, amb El desconfiado prodigioso, en versió catalana feta per Josep M. Millàs-Raurell.
Integrat dins els corrents d’avantguarda i influït pel barroc espanyol, destaquen d’entre la producció d’aquesta primera etapa diverses novel·les i peces dramàtiques, en les quals es lliga el teatre clàssic burlesc. Dirigí teatre universitari a València (1935-36), i desplegà una gran activitat al servei de la República com a director del diari “Verdad” (1936), com a secretari del consell nacional de teatre (1937-39), etc.
El 1939 emigrà a França i el 1942 s’instal·là definitivament a Mèxic, on col·laborà amb els organismes culturals oficials. Inicià aleshores la redacció del seu vincle narratiu més important, entorn de la guerra civil espanyola.
Al marge cal esmentar Josep Torres Campalans (1958), suposada biografia d’un pintor català. Cultivà amb èxit la narració breu, escriví nombroses peces de teatre, així com obres d’assaig. Ha col·laborat també en guions cinematogràfics.
L’any 1969 tornà a l’estat espanyol, experiència que recollí en la seva darrera obra La gallina ciega, apareguda l’any 1971.
Asins i Lerma, Pasqual
(València, 1896 – Benimaclet, València, 29 març 1948)
Escriptor. Fou president de l’entitat “Nostra Parla”, col·laborà en diverses revistes valencianes: “El Camí”, “Taula de Lletres Valencianes”, etc.
Com a poeta publicà Melodies (1916) i, pòstumament, Poesies (1949).
Asenjo i Arozarena, Sal·lustià
(Pamplona, Navarra, 1834 – València, 7 desembre 1897)
Pintor i escriptor. Format a València, on féu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà la pintura d’història (Mort de Sòcrates, 1855) i el retrat (Sarasate, al conservatori de València, El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València), però destacà més per la seva tasca pedagògica: fou catedràtic i després director (1871) de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia.
Per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala.
Esporàdicament es dedicà al periodisme (sobre temes artístics), a la poesia satírica i a la caricatura.
Artés, Jeroni d’
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Escriptor. N’han restat algunes poesies en castellà. Estava relacionat amb el grup de Bernat Fenollar.
Aquesta circumstància permet de pensar que ell o un parent pròxim eren el misser Artés que apareix a l’obra col·lectiva Lo somni de Joan Joan.
Arroyo i Almela, Josep
(València, 1839 – 1910)
Escriptor i eclesiàstic. Fou capellà de la Misericòrdia i rector de Rafelbunyol. Obtingué bon nombre de premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat.
Traduí en vers una part considerable del Predium rusticum, extensa obra escrita en llatí, el 1707, pel jesuïta pare Vanière.
Arroyal, Lleó d’
(Gandia, Safor, 11 abril 1755 – Vara del Rey, Cuenca, 5 gener 1813)
Escriptor. Estudià a Salamanca. Es posà en contacte amb els il·lustrats: es casà amb la filla de l’erudit Andreu Piquer.
És autor d’Odas i Epigramas (1784), però, sobretot, de Sátiras (que la censura impedí de publicar), on al concepte optimista de “segle de llums” oposa críticament el de “segle d’aparences”.
També escriví, entre el 1786 i el 1790, Cartas políticoeconómicas al conde de Lerena, una de les primeres i més incisives manifestacions del pensament liberal peninsular; aquesta obra, no editada fins al 1841, fou atribuïda erròniament a altres autors, però fins al 1967 no li ha estat definitivament atribuïda, per François López.
Dades dels Països Catalans 