Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Bernat i Baldoví, Josep

4 Respostes

(Sueca, Ribera Baixa, 19 març 1809 – València, 31 desembre 1864)

Escriptor. Advocat de professió, fou diputat a Corts per Sueca.

Va escriure en castellà El sueco (recull d’articles publicats en periòdics de Madrid, on visqué alguns anys), i en català col·laborà en diverses revistes valencianes (“El Sueco”, “La Donsayna” i “El Tabalet”), sempre dins una línia satírica i popular i en un llenguatge dialectal.

Fou autor dels primers llibrets de Falla (1855) i l’iniciador del teatre modern al País Valencià: El gafaüt, Qui tinga cucs, que pele fulla, El virgo de Vicenteta, Pataques i cargols, Pasqualó i Vicenteta, L’agüelo Pollastre (paròdia de Don Juan Tenorio), La viuda i l’escolà (paròdia del Sacristán y la viuda), etc. Posseïa una gran facilitat de versificació.

Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del segle XIX i traspuen un irònic escepticisme respecte a les institucions constitucionals i administratives de l’època.

Bernadí de Mallorca

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 22 maig 1777)

Escriptor i caputxí. Fou el primer titular d’una càtedra creada a Palma de Mallorca per a l’ensenyament de les doctrines lul·lianes, inaugurada amb el seu sermó La voz de la divina sabiduría (1759), editat posteriorment.

Escriví obres de devoció i poesies.

Bernàcer i Tormo, Juli

1 Resposta

(Alacant, 12 juliol 1887 – Las Navas del Marqués, Castella, 18 novembre 1936)

Escriptor. Germà de Germà Bernàcer.

És autor de Canciones de la soledad y otras poesías (1908), El espejo de las horas (1923), Alquimia espiritual (1925), La novela innovelable (1926), El último deseo de Atilio Garcés (1927), Infantilia (1929), Tres comedias (1929), Mediterráneo (1933), Cazador de sombras (1933) i Cantos a bordo (1936).

Bergadà i Rechaule, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1702 – 19 abril 1779)

Escriptor en castellà, conegut també pel pseudònim de Ruiz de Corella. És autor de nadales i de nombroses poesies festives i encomiàstiques.

Col·laborà a les festes centenàries vicentines amb el romanç heroic Breve descripción de la ingeniosa Naumaquia (1755). Escriví també El entremés nuevo de Ciega i el sainet Crítica discreta y el crítico socarrón.

Beneyto i Pérez, Joan

1 Resposta

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 27 agost 1907 – Madrid, 25 febrer 1994)

Jurista i escriptor polític. Doctorat en dret a la universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d’història jurídica catalana i en publicà diverses monografies: Preliminars per a l’estudi del nostre dret (1932), El diritto catalano in Italia (1933), Iniciació a la història del dret valencià (1934), etc.

Demostrà simpaties pel feixisme en diverses obres: Nacionalsocialismo (1934), España y el problema de Europa (1942), Historia de las doctrinas políticas (1948), Ensayos sobre la cultura moderna (1952), Los cauces de la convivencia (Una política de instancias sociales) (1968).

És autor també d’unes biografies de Ginés de Sepúlveda i del cardenal Albornoz i de comentaris sobre la legislació espanyola relativa als mitjans d’informació.

Ocupà càrrecs polítics després del 1939.

Beneyto i Cunyat, Maria

Deixa un comentari

(València, 14 maig 1925 – 15 març 2011)

Escriptora en català i castellà. Es donà a conèixer el 1952 amb els reculls Altra veu i Eva en el tiempo, de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior (Rialles a l’aire, 1956, etc).

És autora també de contes (La gent que viu al món, 1966) i de novel·les, com El río viene crecido (1959), La dona forta (1967) i Antigua patria (1968).

El 1956 obtingué el premi de poesia Calvina Terzaroli i el 1992, el Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana.

Beneyto i Antist, Mateu Miquel

Deixa un comentari

(València, vers 1565 – 18 octubre 1599)

Escriptor en castellà. Fou poeta de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Sosiego. De família noble, ocupà càrrecs importants en el govern de la ciutat.

L’única obra seva coneguda, El hijo obediente, de mòduls arcaics i poc afortunada, fou publicada a València dins Doce comedias famosas (1608).

Bellver i Tomàs, Blai

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 16 febrer 1818 – 28 setembre 1884)

Tipògraf i escriptor satíric. De filiació política liberal, col·laborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a “La Federación” (1870), on signava amb el pseudònim d’El Músic Major.

Publicà opuscles de poemes humorístics (Poba Eixàtiva!, La peixca de l’aladroc, etc), sovint destinats a ésser difosos en festes populars. La seva obra més important és La creu del matrimoni (1886), narració fantàstica, en prosa i en vers, de to sarcàstic i a estones obscè, que fou objecte de condemna i de persecució per l’arquebisbe de València.

Escriví també en castellà (El vendedor de estudiantes, Mis pensamientos sobre los retratos).

Belluga, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Escriptor. No s’ha conservat cap de les seves obres.

Era l’autor d’un dels entremesos escènics representats a València en ocasió de la visita a la ciutat del rei Martí I l’Humà, el 1402.

Bellido i Campos, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1832 – 1889)

Sainetista. Pertanyia a la menestralia urbana -era corretger- i escriví sainets costumistes: Fugint del fang (1876), Els quintos de Patraix (1878), etc.

Obtingué l’èxit més celebrat amb Perles del cor (1881), escrit en col·laboració amb Francesc de P. Huertas.