Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Tresserre, Francesc

Deixa un comentari

(Agde, Llenguadoc, 6 abril 1858 – Perpinyà, gener 1942)

Escriptor. Fill de pares catalans, estudià a Perpinyà i es llicencià en dret el 1833. Encara que escriví en francès, es relacionà amb els escriptors catalans de la seva època.

El 1908 assistí als jocs florals de Barcelona com a delegat de l’Acadèmia de Tolosa, fou corresponsal de “La Veu de Catalunya” i de “La Ilustració Catalana” i presidí la Unió Catalana del Rosselló.

Publicà, entre altres obres, A Ninon (1894), Les poèmes de Chevrefeuille (1901) i L’àme catalane (1910).

Trènor i Palavicino, Leopold

2 Respostes

(Madrid, 21 novembre 1870 – València, 23 juliol 1937)

Enginyer i escriptor. Fill de Tomàs Trènor i Buccelli, i germà de Tomàs. De jove, estudiant la carrera a l’estranger, començà a escriure poesies en català. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1893. Més tard hi guanyaria d’altres premis. En presidí la festa l’any 1909.

Publicà els reculls Ramellet de versos i Flors de paper. També és autor dels estudis Juan de Yepes, medio fraile y doctor de la Iglesia, ¿Qué pasa en Limpias? (1920) i d’altres de professionals com el titulat Accidentes eléctricos: efectos patológicos.

Traggia y Urribarri, Manuel de

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, maig 1755 – València, setembre 1817)

Escriptor. Germà de Domingo Mariano. Ingressà a l’orde carmelità i fou prior del convent d’aquests a València. Durant la Guerra Gran publicà obres contra la Revolució Francesa, com ara Reflexiones sobre los excesos, sedición y libertad filosófica de los franceses (1793), i opuscles de tema religiós, amb el pseudònim d’El Amante de la Religión. També col·laborà al “Diario de Valencia”.

Durant la guerra del Francès lluità contra les forces napoleòniques i redactà un manuscrit, titulat Historia de lo que padecieron los carmelitas descalzos… de Aragón y Valencia… desde 1808 a 1814, molt important per a conèixer les darreres etapes de la resistència antifrancesa a València.

El 1812 fugí i es refugià a Mallorca, on col·laborà en el “Diario de Palma” i fundà la revista quinzenal “El Amigo de la Verdad” (1812-13), des de la qual polemitzà amb el diari “Aurora Patriótica Mallorquina”.

Tous i Maroto, Josep Maria

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 20 juny 1870 – 20 febrer 1949)

Escriptor. Es llicencià en lletres i fou arxiver de l’ajuntament de Palma de Mallorca. Col·laborador de “Migjorn”, “Catalunya” i “Es Ca d’Inca”. Fou proclamat mestre en gai saber.

Poeta popular, publicà Flors d’ametller (1903), Instantànies (1904) i Obra selecta (1951). Cal recordar el seu teatre dialectal i costumista, com Es nervis de sa neboda (1947), Mestre Lau es taconer o ses rodes que fa el món (1948), El tio de l’Havana (1947) i La santa pagesa (1930).

Torroella, Guillem de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Escriptor. És autor de la narració en vers intitulada La faula, en què explica un llarg viatge on arriba a una illa on troba el rei Artur assistit per la fada Morgana. Amb aquesta obra es donà a conèixer l’evolució de les llegendes del rei Artur i les divulgacions de la Matèria de Bretanya a Catalunya.

Es caracteritza per conservar la tradició siciliana sobre el rei Artur, i té, sota una visió fantàstica, una intenció moralitzadora i de crítica social.

Torres i Trobat, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1788 – 1876)

Pintor i escriptor. Fou un dels comissionats per recollir els objectes artístics dels establiments religiosos suprimits. Era professor d’anatomia a la Societat Econòmica d’Amics del País, de Palma, membre de l’Acadèmia de Belles Arts local i vice-president de la comissió provincial de monuments.

Destacà com a retratista i com a pintor de temes al·legòrics. És autor de diversos escrits sobre qüestions artístiques i d’alguns poemes.

Torres i Gost, Bartomeu

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, 1905 – 1989)

Eclesiàstic i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1928, fou degà de la seu de Mallorca (1961-68).

Biògraf de Costa i Llobera, sobre el qual publicà, entre altres obres, Mn. Costa i Llobera. Assaig biogràfic (1936), Una vocación tardía. Don Miguel Costa y Llobera (1944), Aspectos de la espiritualidad de Costa y Llobera (1955), Apología de Costa y Llobera a través de su epistolario (1956), Miguel Costa y Llobera: 1854-1922. Itinerario espiritual de un poeta (1971), Epistolari de Miquel Costa i Llobera amb Ramon Picó i Campamar (1975) i El Pi de Formentor. Edició poliglota commemorativa del centenari de la seva redacció (1975).

Torrent i Llorca, Ferran

1 Resposta

(Sedaví, Horta, 30 maig 1951 – )

Escriptor i periodista. Ha conreat la novel·la policíaca de forma molt original, combinant intriga i humor i creant personatges com el comissari Tordera, el periodista Hèctor Barrera, Trilita i el Noi.

Entre altres publicà No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana! (1985), Un negre amb un saxo (1987), que fou adaptada al cinema, Cavall i rei (1989) i L’any de l’embotit (1992).

El 1994 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la de caire autobiogràfic Gràcies per la propina. Posteriorment ha publicat La mirada del tafur (1996) i L’illa de l’holandès (1998).

Torrendell i Escalas, Joan

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 31 agost 1869 – Buenos Aires, Argentina, 12 març 1937)

Escriptor i periodista. De jove emigrà a Montevideo, on va fundar la primera tribuna de crítica literària de la premsa diària de l’Uruguai. Estigué uns quants anys a Barcelona, on es dedicà al periodisme. Fou redactor en cap de “La Veu de Catalunya” i un dels fundadors de la revista “La Cataluña”.

En tornar a Amèrica, es domicilià a Buenos Aires, on va jugar un paper important en la literatura sud-americana. Foren remarcables els articles amb què col·laborà a “El Día”, diari de Montevideo, els treballs de redactor d'”El Hogar” i “La Nación”, de Buenos Aires, i els assaigs a la revista “Nosotros”.

Escriptor dramàtic en llengua catalana, intentà d’introduir tècniques avançades en el teatre català del començament del segle XX. En aquest camp, és autor de dues peces de contingut social: Els encarrilats (1901) i Els dos esperits (1902). Entre els seus estudis són importants: La literatura catalana en su actual renacimiento (1928), Las lenguas de España (1933) i Crítica menor (1933-34).

Torre, Josep Maria de

Deixa un comentari

(València, 1864 – 1906)

Metge i escriptor. Llicenciat (1890) i doctor (1892) en medicina, col·laborà en diverses revistes literàries de València i Madrid.

Per al teatre escriví Los dos besos, El niño López, El gabán claro, La última cerilla, Doña Blanca de Albornoz, El dúo de la sultana, Un alma débil, Bouquet nacional i altres obres.

Publicà part de les seves poesies en Granos de arena i el recull de narracions costumistes Cuentos del Júcar (1901), que dedicà a V. Blasco i Ibáñez. Obtingué la flor natural dels Jocs Florals de València (1889).