(Perpinyà, 1903 – 1984)
Polític, escriptor i arquitecte. Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana, de la Societat d’Artistes Independents Rossellonessos i del grup teatral Les Tréteaux.
Publicà llibres de poemes en francès (Lumière d’Olivier i Romances foraines) i col·laborà a “Tramontane” i altres periòdics.
Membre del partit socialista, durant la guerra civil espanyola féu costat a la República i després combaté en la Resistència francesa.
(Illes Balears, segle XV)
Escriptor i notari. Síndic de Palma de Mallorca prop de Ferran II de Catalunya quan aquest emprenia el setge de Màlaga (1487).
Les seves cartes, en bella prosa catalana, als jurats de Mallorca informant dels esdeveniments, així com la descripció artística i geogràfica que els envià de Màlaga, on entrà amb les primeres forces cristianes.
Són un valuós document històric i literari, i foren publicades per Francesc Pi i Margall al volum sobre el Regne de Granada (1850) de la sèrie Recuerdos y bellezas de España.
(Perpinyà, 30 març 1906 – 1 febrer 2007)
Escriptor. Ha estat president del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i fundador de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.
Ha publicat els opuscles Regards sur la littérature catalane i Cours d’initiation à la langue catalane (1967).
(Palma de Mallorca, 1736 – 1818)
Frare franciscà. Fou afeccionat a la pintura.
Deixà treballs d’història religiosa i poesies en llengua catalana.
(Palma de Mallorca, 1751 – 1823)
Escriptor il·lustrat. Fou cavaller de l’orde de Sant Joan i prengué el nom de Llabrés, per bé que no se’n deia. Fou un il·lustrat molt actiu dins la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País.
Escriví poemes en llatí i en castellà, i a aquesta llengua traduí el Paradise Lost, de Milton.
(Inca, Mallorca, 19 octubre 1938 – Santa Ponça, Mallorca, 7 juliol 2006)
Liturgista i escriptor. Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i a Roma. Ordenat de sacerdot el 1962, fou professor al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca i coordinador de l’àmbit religiós a les Illes del Congrés de Cultura Catalana.
Membre de la comissió interdiocesana per a la versió dels texts litúrgics al català (1906), dirigí les publicacions litúrgiques adaptades a la diòcesi de Mallorca, en una tasca que -amb l’assessorament de Francesc de Borja Moll, ha tingut una gran importància per a la normalització del català a la litúrgia de les Illes.
Des del 1974 fou cap de redacció efectiu de la revista “Lluc”. Ha publicat articles de caire històric, litúrgic i lul·lístic.
(Oriola, Baix Segura, 4 juliol 1919 – Madrid, 18 març 2011)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. De molt jove publicà Ensayo sobre G.A. Bécquer (1936), Brigadas Internacionales en España (1940) i el recull poètic Diapasón de la muerte (1941).
Poc després estudià la figura de Gabriel Miró i Ferrer als treballs Léxico y estilo de Gabriel Miró (1942) i Gabriel Miró y los de su tiempo (1944). Tingué bon èxit amb el volum Cuentos de la mala uva (1944), sàtira de la vida literària, i la novel·la Saulo, el leproso (1947).
Posteriorment va publicar Historia de una sonrisa (1950), Isla da Madeira, orquídea del Atlántico (Lisboa, 1958) i Disco rojo (1960, poesies).
(Brageirac, Occitània, 27 juliol 1924 – 23 febrer 2018)
Poeta i escriptor. Ha traduït algunes novel·les catalanes al francès, com Incerta glòria, de Joan Sales, així com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Quim Monzó, entre d’altres.
Influït per la literatura catalana -sobretot de Josep Sebastià Pons-, la seva obra, que s’inicià amb un humanisme naturalista, franciscà, ha evolucionat cap a continguts polèmics de reivindicació occitanista.
Les seves obres principals són: Cap de l’aiga (1952) i Cor prendre (1965).
(València, 29 octubre 1916 – 20 juny 2007)
Escriptor i editor. El seu treball d’investigació se centrà especialment en la vida valenciana del segle XIX.
Escriví les novel·les Cala preciosa (1942) i Los Romeu, premi València de Literatura del 1954. Publicà alguns llibres referits a la vida i obra de l’escriptor Blasco Ibáñez: Blasco Ibáñez y la Valencia de su tiempo (1967), Vicente Blasco Ibáñez (1967), Blasco Ibáñez: Política i periodisme (1970) i recopilà i prologà els articles que integren el llibre pòstum de Blasco Ibáñez Crónicas de Viajes (1968).
El 1973 reedità en edició facsímil l’obra de Constantí Llombart, Los fils de la Morta-Viva.
(País Valencià, segle XVIII)
Escriptor. Li són atribuïts diversos romanços populars, de poca qualitat, però dignes d’esment pel fet, tan poc corrent a l’època, de ser escrits en la llengua del país.
Dades dels Països Catalans 