(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Escriptor. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
En 1795 hi llegí una memòria sobre les formes de govern de la Catalunya pre-romana.
Almera, Benet
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Almanac dels Noucentistes
(Barcelona, 1911)
Obra publicada per Joaquim Horta i Boadella, per tal de donar constància del nou grup d’escriptors i il·lustradors, tot i que hi havia també autors modernistes o pre-noucentistes.
Hi van col·laborar importants escriptors i il·lustradors del moment.
Alier, Guillem d’
(Catalunya, segle XIII)
Escriptor. Autor d’un Art de trobar. El seu manuscrit pertanyia a la biblioteca del rei Martí I l’Humà.
Es conservava encara, en 1835, al convent de la Mercè de Barcelona.
Alemany i Borràs, Josep
(Blanes, Selva, 26 gener 1868 – el Masnou, Maresme, 28 novembre 1943)
Escriptor. Començà per publicar poemes al periòdic de Palma de Mallorca “L’Ignorància” i guanyà un primer premi amb El jovent català als Jocs Florals d’Olot.
Defensà l’autonomia de Catalunya a “La Costa de Llevant” i a “Las Provincias” de València.
Fou director de “La Ilustració Llevantina”, i escriví dues peces curtes per al teatre.
Aldana, Cosme
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Florència, Itàlia, segle XVI)
Escriptor. Germà de Francesc. Publicà un discurs de prosa didàctica en italià. imprès el 1556 a Florència, on residí i treballà al servei del gran duc Francesc de Mèdicis.
També escriví un recull de poesies en castellà, dedicades a evocar la tràgica sort del seu germà.
Alcover i Guitart, Pau
(Barcelona, 1804 – Santa Coloma de Farners, Selva, 1832)
Escriptor i advocat. Estudià dret a les universitats de Barcelona, Osca i Cervera, on es doctorà el 1828.
Publicà una Teoría del hexámetro i escrits jurídics i botànics.
Com a poeta líric assolí una certa celebritat a Cervera, on li publicaren un Himno (1828) patriòtic. Antoni Elias i de Molins li edità alguns poemes, però resten inèdits La Colonia i Méjico rendida, èpics, i la tragèdia Viriato, o La Lusitania recobrando su libertad.
Traduí en vers, entre altres autors, Gessner i Milton.
Alcoberro i Pericay, Agustí
(Pals, Baix Empordà, 8 novembre 1958 – )
Escriptor i historiador. Catedràtic de geografia i història a l’ensenyament mitjà i ha fet col·laboracions sobre temes d’història i pedagogia en diverses revistes especialitzades.
Inicià la seva tasca literària amb obres per a públic infantil i juvenil: El secret del doctor Gibert (1981), Set gates de vida (premi Lola Anglada 1986), Una troca embolicada (1988) i Els ulls de l’aiguamoll (1993).
La seva primera novel·la per a públic adult, Retrat de Carme en penombra, obtingué el premi Sant Jordi de l’any 1988. Posteriorment publicà Procés a Anna Boixadós (1994), l’edició crítica de les Cròniques d’Espanya (1997), de Pere Miquel Carbonell, Identitat i territori. Escrits geogràfics del Renaixement (1999), la biografia Miquel Batllori (2000), L’exili austriacista (1713-1747) (2002), Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII (2004) i ha participat també en diverses obres col·lectives com ara Catalunya durant la guerra de Successió (2006) i Per Bruixa i Metzinera (2007).
El 2008 fou nomenat director del Museu d’Història de Catalunya, càrrec que ocupà fins el setembre de 2014. El 17 d’octubre de 2017 fou elegit vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana i assumí el lideratge de l’entitat quan el seu president Jordi Sánchez fou empresonat el mateix dia.
Al novembre d’aquest any rebé el premi Memorial Francesc Candel.
Albó i Corrons, Núria
(la Garriga, Vallès Oriental, 2 juliol 1930 – )
Escriptora. Germana de Xavier. Ha publicat els reculls de poesies La mà pel front (1962), Díptic (1972), en col·laboració amb Maria Àngels Anglada, i L’encenedor verd (1979); les narracions juvenils: El fantasma Santiago (1979), Grills (1983) i Tanit (1984); i les novel·les Fes-te replicar (1979), Agapi mou (1980), Desencís (1980), Tranquil Jordi, tranquil (1984), Quan xiula el tren (1997) i Balls de saló (1998).
Del 1979 al 1987 va ser alcaldessa de la Garriga.
Col·laborà a la revista “Inquietud” de Vic.
Albertí i Gubern, Santiago
(Barcelona, 1930 – 21 maig 1997)
Escriptor, editor i distribuïdor de llibres. Fundador d’Albertí, Editor.
Va dirigir i, en bona part, va redactar el Diccionari biogràfic (1966-68), de personatges catalans, en quatre volums. Va continuar la “Nova col·lecció Lletres”, iniciada per Joan Grases, que incorporà molts autors inèdits, i va publicar la miscel·lània “Quart Creixent”, que s’hagué d’interrompre al fascicle 4.
És autor de l’estudi de divulgació històrica L’Onze de Setembre (1966) i l’assaig El republicanisme català i la Restauració monàrquica (1875-1923) (1972). També ha publicat un Diccionari de la llengua catalana (1975) i el Diccionari de la llengua catalana il·lustrat.
Fou un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa (fundada el 1980).
A partir de la seva mort, el segell editorial ha passat a la direcció d’Elisenda Albertí.
Enllaç web: Albertí Editor
Albert i Torrellas, Albert
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 8 desembre 1969)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, com les revistes “Fulles d’Art” (1905) i “Estil” (1906).
És autor de diversos llibres, molts d’ells publicats amb pseudònim. Els més difosos han estat possiblement els seus Diccionari Castellà-Català i Diccionari Català-Castellà.
Dades dels Països Catalans 