Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Pitarra, Serafí *

Pseudònim de l’escriptor català Frederic Soler i Hubert (1839-95).

Pirozzini i Martí, Felip

(Barcelona, 23 març 1843 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 7 juny 1876)

Escriptor i músic. Germà de Carles. Poeta, fou premiat el 1872 i el 1876 als Jocs Florals de Barcelona, i a altres certàmens literaris de Girona, Montpeller i Barcelona.

Musicà nombroses cançons catalanes de diversos autors.

Publicà el romanç històric Lo comte Bara (1872) i les comèdies Lo pare de la noia (1874) i Plogut del cel.

Pinós i de Pinós, Josep Galceran de

(Barcelona, 1710 – 1785)

Tercer marquès de Santa Maria de Barberà. Fill de Josep Galceran de Pinós i de Sacirera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí.

Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president.

Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó de Corpus, llegida el 1756.

Fou el pare de Josep Esteve Galceran i d’Anastasi Francesc de Pinós i de Sureda de Santmartí.

Pinós, Bertran de

(Catalunya, segle XIV)

Escrivà i protonotari. Era fill, segurament il·legítim de Pere Galceran (II), i l’iniciador de la línia de l’escrivà.

Fou cortesà de Pere III el Cerimoniós. L’acompanyà a la campanya de Sardenya de 1354-55. Redactà aleshores els convenis de pau amb el rebel jutge d’Arborea.

El rei li vengué el castell de Magallón (1378) i els castells i llocs de l’Arboç, Cambrils i Mont-roig en franc alou (1381).

Fou pare de Bernat de Pinós (Catalunya, segle XIV) Doctor en lleis. Comprà a l’infant Martí la vila de Pertusa amb el castell i les seves aldees (1395). Fou pare de Roger de Pinós.

Piñol i Font, Josep Maria

(Barcelona, 9 setembre 1923 – 23 agost 1996)

Escriptor. A la postguerra s’incorporà a la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual després se separà. Fou un dels fundadors de l’editorial Estela.

Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà sobretot el pensament conciliar: Dialèctica conciliar (1968), ¿Nuevos caminos en la Iglesia? (1969), Iglesia y liberación en América Latina (1972) i, posteriorment, El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència (1926-66) (1994).

Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària.

Pinell i Pons, Jordi

(Barcelona, 17 maig 1921 – Montserrat, Bages, 8 gener 1997)

Escriptor i liturgista. Religiós benedictí. Pertanyia al consell de revisió de l’edició del Nou Testament.

Ha estat director de la revista “Serra d’Or”.

És autor del llibre de poesies Balades del Bon Pastor (1958).

Pineda i Verdaguer, Francesc

(Barcelona, 1889 – 1970)

Escriptor. Pertanyia a la Unió Catalanista.

Escriví els contes L’espasa trencada (1935), El casament del noi Saladrigues (1936), El tresor de les dones d’aigua (1955) i A impuls de l’instint (1957), així com la novel·la Quan l’amor va de baixa (1955) i l’assaig Barris baixos (1958).

Pineda i Fargas, Josep

(Centelles, Osona, 1894 – Hato Rey, Puerto Rico, 1973)

Escriptor i polític. L’any 1914 anà a Cuba, on presidí el Centre Català de l’Habana (1922-23).

Fou un dels fundadors del Club Separatista de l’Havana i secretari de l’Assemblea Constituent Catalana, fundada a Cuba el 1928 entorn de Francesc Macià.

Durant la República visqué a Catalunya, però en esclatar la guerra tornà a Cuba i fou delegat de la Generalitat, i on romangué fins al 1960, en què s’instal·là a Barcelona.

El 1944 fou secretari dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l’Havana. Director de les revistes “La Nova Catalunya” (1944-60) i “Combat” de l’Havana. Tornà a Barcelona el 1960.

Va publicar Puntos de vista del separatismo catalán (1928), Himnes i salms a Catalunya (Mèxic, 1955) i una Breve historia de Cataluña (1957), guanyadora del premi Rovira i Virgili als Jocs Florals celebrats a Costa Rica (1955).

Piñas i Morlà, Ramon

(Valls, Alt Camp, 9 febrer 1877 – 1944)

Literat i eclesiàstic. Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic.

Col·laborà en periòdics i revistes locals i comarcals.

Participà en la campanya en pro de la restauració de l’església de Rocallaura i del santuari del Tallat.

Piferrer i Montells, Francesc

(Lloret de Mar, Selva, 15 març 1813 – 1863)

Escriptor i heraldista. Estudià lletres a París i a Madrid, on s’establí i es dedicà a l’ensenyament d’idiomes; posteriorment residí a Tolosa (Llenguadoc).

És autor de nombroses obres didàctiques, com Tableau de littérature espagnole depuis le XIIe siècle… (1845), El idioma francés puesto al alcance de todos… (1846), de filosofia i especialment de genealogia i heràldica: Tratado de heráldica y blasón… (1853, reeditada moltes vegades), Nobiliario de los reinos y señoríos de España… (1855-60), Trofeo heroico (1860), Diccionario de la ciencia heráldica (1861) i Archivo heráldico (1863).