(Bagà, Berguedà, 1914 – Barcelona, 1985)
Escriptor.
Estudiant de lletres, ingressà a l’exèrcit republicà i s’exilià el 1939.
Ha publicat El desgavell (1970), memòries personals, mig novel·lades, sobre l’ocupació alemanya de França, l’exili i la primera postguerra.
(Girona, 1902 – 18 març 1998)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
És autor dels llibres i opuscles Apunts per a una concepció de la personalitat (1932), Imperatiu a la pàtria (1933) i Refraccions d’una vida, novel·la (1933).
(Sitges, Garraf, 1905 – Arenys de Mar, Maresme, 12 març 1989)
Escriptor. Perit químic.
Ha dirigit la revista sitgetana “Antologia” i fou secretari de redacció de la revista “L’amic de les Arts”.
És autor d’una producció narrativa molt notable, composta per les obres El pont llevadís (1950), El cercle de foc (1952), Confessió en el tren (1954), La terra té camins (1971), així com les policíaques: Crim al carrer Tuset (1973) i La filla del pintor (1976).
També ha publicat el Llibre de Sitges (1952), El mestre Morera i el seu món (1972), Rusiñol i el Cau Ferrat (1974) i l’estudi comarcal El Penedès i Garraf (1961).
Ha estat guardonat amb el premi Josep Yxart el 1968 pel seu assaig El modernisme a Sitges, publicat el 1969.
(Girona, 1892 – 1919)
Escriptor.
Era col·laborador d'”El Autonomista” i d’altres òrgans de la premsa gironina.
Publicà el recull Aubades i les obres teatrals L’or del poble, El nostre artista i Passions trencades.
(Barcelona, 1869 – 1931)
Escriptor. Germà de Josep. Participà en els Jocs Florals de Barcelona: fou premiat el 1895 i el 1897, i en fou secretari el 1899 i mantenidor el 1900.
Conreà la poesia i la prosa amb un estil realista i poètic, basant-se especialment en les descripcions rurals.
Publicà els volums de proses Entre muntanyes (1894), Prosa (1903), De la vida a “Lectura Popular” i En Pere i altres contes (1919).
(Barcelona, 1854 – 1894)
Eclesiàstic i escriptor polemista. Advocat, milità de jove al partit tradicionalista.
Fou un dels fundadors de la Joventut Catòlica de Barcelona, que presidí. Organitzà un pelegrinatge de 30.000 persones a Roma, dit de Santa Teresa, per demostrar la seva adhesió al papa Pius IX.
Mantingué polèmiques de caràcter religiós a “El Correo Catalán” i altres periòdics (1884-86).
Ingressà als jesuïtes (1885), però en sortí aviat i s’ordenà de sacerdot.
Com a president de la Joventut Catòlica contribuí al renaixement de les lletres catalanes organitzant certàmens literaris.
(Navata, Alt Empordà, 1812 – Girona, 1886)
Escriptor i predicador. Ingressà als dominicans de Girona (1825), on residí fins a l’exclaustració (1825).
Fou provincial de l’orde i catedràtic al seminari de Girona. Fundà la casa-missió de Girona, de la qual fou el primer director. Tingué gran fama com a predicador.
És autor de Arte pastoral o método de gobernar bien una parroquia i El catequista orador, reeditades sovint. També escriví El cura en el púlpito, Jesucristo predicando i altres obres menors, molt populars i acceptades.
(Lleida, 1889 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 7 maig 1940)
Escriptor. Col·laborà a la “Revista de Catalunya”, a “El Poble Català” i a “La Revista”.
La seva obra més important és l’Antologia de poetes catalans moderns (1914), peça central del noucentisme en poesia i on es revelà com a crític.
Publicà treballs sobre Guimerà, Sagarra, Carner, Folguera, Junoy i la relació entre art i democràcia, així com diversos estudis sobre l’obra de pintors com Nonell i Sunyer (Joaquim Sunyer, 1920).
Els llibres A l’ombra de Santa Maria del Mar (1923) i El mirall imaginari (1925) són exemples de la seva narrativa, que té com a trets característics la cura en l’estil i en la descripció minuciosa dels ambients i els tipus.
La seva obra poètica queda resumida en els llibres: Sol en el llindar (1915), Contrabaedecker (1918) i Poemes (1945).
(Girona, 25 juny 1892 – 10 octubre 1961)
Escriptor. Germà de Joaquim. Estudià per a mestre a la Normal de Girona.
El 1932, en fer-se càrrec el Patronat Escolar de Barcelona de les escoles confiscades als jesuïtes, fou nomenat director del Grup Escolar del carrer de Casp.
Arran de la desfeta republicana, fou depurat i anà a Madrid, on es guanyà la vida com a representant d’una firma catalana.
(Girona, 5 novembre 1882 – 22 abril 1978)
Escriptor, professor i editor. Germà de Lluís Gonzaga. Cursà estudis de magisteri. S’especialitzà en treballs de pedagogia i art.
Col·laborà al diari gironí “L’Autonomista” i en altres publicacions catalanes, i és autor d’innombrables treballs.
De les seves activitats, cal assenyalar les tasques editorials, a les quals es dedicà després de la guerra.
Fou membre de diverses entitats i acadèmies culturals i científiques, i cronista oficial de la ciutat de Girona.
Dades dels Països Catalans 