(Ripoll, Ripollès, 1962 – )
Escriptora. Filòloga i professora.
Ha publicat les narracions infantils Els gira-sols blaus (1993) i El pirata 101 (1995), la novel·la Variacions en absència (premi Sant Jordi 1986) i els llibres de poesia Olis sobre paper (premi Senyoriu Ausiàs Marc 1995), A cor què vols (1997), Reflexió de la llum (premi Ciutat d’Olot-Jaume Teixidor 1998) i Jardins d’amor advers (premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 1996).
És autora també de l’obra Diccionari de la rima (1999).
(Barcelona, 18 setembre 1911 – 5 febrer 1999)
Escriptora en castellà. Coneguda per Carmen Kurtz.
Les seves novel·les són de caire psicològic: El desconocido (1956), Al lado del hombre (1961), Entre dos oscuridades (1970), etc.
Ha popularitzat un personatge infantil, Óscar, del qual ha publicat una dotzena d’aventures, d’esperit futurista.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 15 gener 1940 – Barcelona, 8 març 2020)
Escriptor i economista. Estudià economia a Barcelona i urbanisme als EUA.
Ha conreat amb èxit la novel·la històrica: Cercamón (1982, premi Prudenci Bertrana), Raimon o el seny fantàstic (1985), La cárcel del amor (1996, premi Azorín) i La sonrisa de la Gioconda (1999, premi Fernando Lara).
Ha destacat també com a assagista amb títols com ara Del paro al ocio (1984), La Mediterrània i els bàrbars del Nord (1985), Art i ciència (1987), Oriente y Occidente (1993) i El arte de escribir (1995).
El 1996 fou nomenat director del Col·legi d’Espanya, a París.
Josep Maria Rabassa i Dalmau (Barcelona, 1878 – 1906) Periodista. Fundà la “Revista de Catalunya” (1896-97), que ell mateix dirigí amb encert. Des del 1901 fou redactor del “Diario de Barcelona”.
Joan Maria Rabassa i Dalmau (Barcelona, 1880 – Catalunya, segle XX) Escriptor. Publicà diversos articles sobre repoblació forestal. Del mateix tema és el seu llibre El bosc.
(Tarragona, 1907 – Barcelona, 16 maig 1998)
Químic i bromatòleg. Doctorat a Madrid, s’especialitzà en química cerealista i farinografia.
Professor de l’Institut d’Agroquímica de València i director del Laboratori d’Investigació Cerealista del CSIC (1947), fou becat per aquesta institució per a introduir les modernes tècniques de control de qualitat del blat i la farina a l’estat espanyol.
Membre d’honor de l’Escola Francesa de Molineria (1972) i corresponent de l’Associació d’Investigació Cerealista d’Alemanya (1958), el 1955 fundà l’Associació Espanyola d’Investigació Cerealista.
Autor de nombrosos treballs especialitzats, s’ha interessat també per la història de la ciència. Destaca la seva biografia Antoni de Martí i Franquès, 1750-1832 (1935, premi de la secció de Ciències de l’IEC) i la seva activitat com a secretari de la secció de Ciències de l’Ateneu de Tarragona els anys 1930 i de la Secció Catalana de l’Acadèmia Internacional d’Història de la Ciència (Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica), de la qual fou nomenat membre d’honor el 1992, i la qual convoca anualment un premi que porta el seu nom.
És també autor de: Els deuteri i l’aigua pesant (1935), Assaig sobre el clima d’Olot (1938) i El Centre Recreatiu Catalanista “Las Quatra Barras” de Tarragona (1899-1903) (1992).
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 5 octubre 1890 – Madrid, 18 juny 1932)
Polític republicà, advocat i escriptor.
Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, col·laborà a “El Poble Català”, “La Publicitat” i “El Día Gráfico” (Barcelona), “El Autonomista” (Girona) i “El Sol” (Madrid).
Diputat provincial de Girona (1918-21), durant la II República fou governador civil de Girona i diputat d’ERC a les corts constituents per Girona (1931).
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 28 novembre 1834 – Girona, 17 març 1907)
Polític i escriptor.
Membre del Partit Fusionista, actuà en la Revolució del 1868, fou governador civil d’Osca, intendent general de Finances a Cuba i delegat espanyol a l’Exposició Universal de Viena (1873) i a l’Exposició Universal de París (1878). Fou també diputat a corts i senador per Girona.
Com a literat, tingué una participació important durant la Renaixença, i es mostrà molt interessat pel renaixement occità.
Premiat en diversos jocs florals, entre la seva producció poètica sobresurten L’arpa morta, Cançó llatina, La batalla de Muret, El rei En Pere del Punyalet, Cançó del comte d’Urgell i Al castell de Montgrí.
Fou el pare de Pompeu i Albert de Quintana i Serra.
(Reus, Baix Camp, 18 octubre 1857 – Tarragona, 27 juny 1935)
Escriptor. Llicenciat en dret, fou diputat provincial i president de la Societat Arqueològica de Tarragona.
La seva obra narrativa és costumista i té com a tema principal el Camp de Tarragona. Publicà Amor i fe (1896), Clixes (1902), Hereu i cabaler (1903), Montserrat. Siluetes tarragonines (1904), Oratge de tardor (1909), Recull de contes (1912) i Gelosia (sense data).
(Reus, Baix Camp, 9 gener 1850 – 23 febrer 1900)
Escriptor i comerciant.
President de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura de Reus, formà part de la directiva del partit d’Unió Nacional; fou alcalde de Reus i diputat provincial.
Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat (J. M. Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias), col·laborà al “Diario de Reus”, a “El Crepúsculo”, a “El Eco del Centro de Lectura”, etc, de Reus.
Escriví per al teatre L’hostal de la coixa i Vents d’oratge, estrenades a Barcelona el 1894 i el 1896, ambdues en col·laboració amb Bonaventura Sanromà i Quer, i el monòleg Jo i en Comas (1900).
Fou el pare de Lluís Quer i Boule.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1862 – Barcelona, maig 1924)
Eclesiàstic, llatinista i literat. Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia (1887). Fou catedràtic de llatí (1898) i de preceptiva literària (1913) al seminari de Barcelona.
Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps.
És autor de diverses obres de gramàtica i filologia llatina i sobretot d’un Diccionari de la rima de la llengua catalana (1921), molt estimat en el seu temps.
És també autor d’obres poètiques com Verger devot (1914), Flors místiques (1918), Flors de tardor (1918) i Flors i poncelles (1922), escrites a imitació de Verdaguer.
Dades dels Països Catalans 