(Barcelona, 1866 – 1911)
Periodista i escriptor.
Fou redactor de “La Renaixença” i “La Tribuna” i col·laborà en altres publicacions de Barcelona i Madrid. Fundà i dirigí la revista “Art i Literatura” (1884-86).
És autor d’Excursió al golf de Rose (1886), Diccionari geogràfic històric català (1888), Col·lecció de monografies de Catalunya (1890-93, no acabat de publicar), Un català il·lustre (Lo P. Bernat Boïl) (1892), Esteve de Corbera (1892) i Barcelona en el siglo XIX (1898-99).
(Lleida, 8 març 1947 – Washington, EUA, 2001)
Escriptor.
Destacat dramaturg, és autor d’obres com ara Resclum si més no (1970), La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa (1973), S’assaja amb noses (1975, premi Ciutat de Granollers), Travessa deserts (1977) i Lotus continu (1981).
Com a novel·lista ha publicat Contraataquen (1977, premi Josep Pla 1976), Meuques (1980), Contagiï’l (1981), Llimac rural (1981) i Llibre de les veritats poixèvoles (1990).
Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
(els Torms, Garrigues, 28 gener 1815 – Roma, Itàlia, 20 setembre 1869)
Frare mercedari i predicador i escriptor ascètic. El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l’exclaustració (1835).
Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s’uní a la nova congregació de missioners de l’Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys (1858-68).
El papa el nomenà (1868) vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide.
És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María (1859).
(Reus, Baix Camp, 1 març 1893 – Barcelona, 9 octubre 1965)
Financer i escriptor. Germà d’Eduard i de Josep.
Formà part del grup modernista de Reus, entorn dels germans Vidal, i publicà obres de teatre, com Maria Agna (1907) i El cego Simó (1913).
Intervingué en el Banc de Catalunya com a promotor.
Escriví al “Diario de Barcelona”, fou mecenes d’escriptors i d’estudiosos de l’alguerès durant la postguerra i publicà Escritos (1956), de caire sobretot econòmic.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 8 setembre 1862 – Barcelona, 10 gener 1930)
Agricultor i escriptor. Germà de Jaume.
La mort del seu pare va interrompre els seus estudis a la facultat de ciències, i s’hagué d’ocupar de la direcció del negoci de vins. Impulsà la indústria del cava a Catalunya, al capdavant de la casa Codorniu, fundada pel seu pare l’any 1872. L’any 1890 era mundialment coneguda la marca d’aquest cava.
L’any 1889, en plena invasió de la fil·loxera a la comarca del Penedès, fundà la revista “Resumen de Agricultura”. El 1893 dirigí i edità Agenda Agrícola del Resumen de Agricultura. Fundà el setmanari “L’Àpat” (1904), publicat del 1919 al 1922 amb el títol de “Bon Seny”. Membre del cos de redacció de “La Revista”, fundada el 1914 per López-Picó i Joaquim Folguera.
El 1907 fou diputat de la Solidaritat Catalana pel districte de Valls-Montblanc. Presidí la Federació Agrícola Catalano-Balear (1903-04) i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1907-11). Dirigí els Serveis Tècnics d’Agricultura de la Mancomunitat i fou nomenat governador de Barcelona.
(Barcelona, 1 juliol 1913 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 4 desembre 2013)
Escriptora, lexicòloga i bibliotecària. Coneguda per l’obra poètica infantil.
També és autora de les obres de teatre El comte Arnau, El miracle, Camins pels aires, Misteri de goig (en col·laboració) i L’ermita de Sant Miquel (1964, premi Joan Santamaria 1963).
El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi i el 2010 la Medalla al Treball President Macià.
(el Vendrell, Baix Penedès, 30 novembre 1846 – 21 juliol 1900)
Escriptor. Germà de Ramon. Llicenciat en dret, exercí de notari a Sarral, Montblanc i el Vendrell.
Partidari decidit de la Renaixença, fou un dels fundadors de la Jove Catalunya i influí fortament per tal que Guimerà escrivís en català; col·laborà a “La Renaixença”, a “Lo Gay Saber” i a “La Ilustració Catalana”, entre altres publicacions, i el 1890 fundà i dirigí “El Vendrellense”, on publicà la sèrie Vendrell històric, publicada després, el 1933.
Altres estudis de caire històric són L’Arc de Barà (1894), Antigues confraríes de la parroquia del Vendrell y llurs festes populars (1895), Poblet. Narracions, tradicions i llegendes (1896, 1910, 1928).
Conreà també el vers, la prosa narrativa i la literatura dramàtica de caràcter popular.
(el Vendrell, Baix Penedès, 1851 – 1900)
Escriptor. Fundà l’Ateneu de la Classe Obrera de Tarragona i en dirigí el butlletí.
Publicà els reculls poètics Morta d’amor i A una nina. Estrenà algunes comèdies humorístiques.
(Cadaqués, Alt Empordà, 1866 – 1952)
Escriptor i metge. Germà de Frederic. Exercí a la seva ciutat natal.
És autor de poemes humorístics recollits a “Lectura Popular” i del volum Cadaquesenques (1930), escriví també el monòleg teatral Teresa i L’auca de la tuberculosis, de caràcter informatiu.
(Terrassa, Vallès Occidental, 27 novembre 1885 – 25 desembre 1958)
Escriptor. De formació autodidàctica, s’interessà per temes històrics i artístics.
Col·laborà molts anys a “El Dia”, de Terrassa, i publicà obres com El poble de Sant Pere de Terrassa (1910), Terrassa, Historials i efemèrides (1929), Terrassencs del mil vuit-cents (1933), El catalanisme a Terrassa (1935), La industria tarrasense a través de los tiempos (1942), etc, que li valgueren el títol de cronista oficial de Terrassa.
Hom ha publicat pòstumament el dietari Terrassa 1936-1939: tres anys difícils de guerra civil (1972).
Emprà sovint el pseudònim de B. de la Galera.
Dades dels Països Catalans 