Pseudònim de l’escriptor català Josep Albanell i Tortades (1945- ).
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Sempronio *
Pseudònim de l’escriptor català Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (1908-2006).
Selta Runega *
Pseudònim de l’escriptor català Francesc Altés i Casals (1780-1838).
Selomó Astruc
(Barcelona, segle XIV)
Rabí, metge i comentarista bíblic. Probablement assassinat durant els avalots de l’any 1391.
És autor d’un comentari homilètic al Pantateuc, Midrasé ha-Torà, escrit cap al 1380 i de comentaris a un fragment d’Isaies, al salm 139 i al Llibre d’Ester.
A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges.
Selma i Salavert, Onofre
(Catalunya, segle XVI)
Escriptor. Visqué a Castella durant 36 anys.
En tornar-ne escriví La verdad defendida, conjunt de comentaris de caràcter moralitzant que resulten d’un cert interès per a la coneixença dels costums de l’època. L’obra és conservada manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
Sagarra i de Baldrich, Josep de
(Valls, Alt Camp, 1724 – Barcelona, 1784)
(o Segarra) Escriptor i doctor en dret. Fill d’un ciutadà honrat de Barcelona i després cavaller, Joan Francesc de Sagarra i Gassol.
Doctorat en lleis a Cervera, el 1759 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Deixà inèdit un interessant poema català en octaves.
Fou avi de Ferran de Sagarra i de Llinàs.
Scanu, Pasqual
(l’Alguer, 1908 – Sàsser, Itàlia, 1978)
Escriptor i pedagog. Doctorat en lletres a Roma, exercí la docència del 1937 al 1975 com a professor de gramàtica catalana a la Universitat de Sàsser i fou un entusiasta impulsor de les relacions entre Catalunya i l’Alguer.
Dedicat a la cultura popular i a la història de l’Alguer, publicà Alguero e la Catalogna (1962), Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer (1964), Sardegna (1964), Sardegna nostra (1976), Poesia d’Alguer (1970), Guida d’Alghero (1971) i Rondalles alguereses (1985). També conreà la poesia.
Sayrach i Carreras, Manuel
(Sants, Barcelona, 10 gener 1886 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 22 gener 1937)
Arquitecte i escriptor. Titulat a Barcelona el 1917, fou un seguidor de l’estil gaudinià.
Construí, entre d’altres, la casa familiar a Sant Feliu de Guíxols (coneguda com la casa dels Dimonis) i, a Barcelona, la casa Sayrach a la Diagonal i la casa veïna del carrer Enric Granados. Influït per les teories wagnerianes, concebia la creació artística com un tot.
Planificà la seva producció literària com un cicle de Set drames de la llum, dels quals escriví només Abelard i Eloïsa (1919) i Reigzel, l’íntim amic (1920).
Fou el pare de Miquel Àngel i Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers.
Saurina i Serra, Francesc
(Oristà, Osona, 1851 – Barcelona, 1919)
Autor d’obres de medicina. Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876. Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina.
El 1884 entrà a la congregació claretiana. Fou infermer del col·legi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació.
Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava.
És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico (1811), Instrucciones a los enfermos (1908), La medicina a domicilio (1909), i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica (1916), impresos a Barcelona.
Saurí i Crespí, Manuel
(Barcelona, 1803 – 28 desembre 1854)
Escriptor i editor. S’especialitzà en l’edició de guies de Catalunya i nomenclàtors comercials de Barcelona.
Amb Josep Mates, va publicar una Guía de forasteros de Barcelona (1843) i un Manual histórico-topográfico o Guía general de Barcelona (1849).
