Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Serra i Pagès, Rossend

3 Respostes

(Barcelona, 1 març 1863 – 1 febrer 1929)

Escriptor i folklorista. De formació autodidacta, fou un gran divulgador de temes d’etnografia, economia i geografia.

Fou un dels grans folkloristes del país i dirigí la “Biblioteca Folklòrica Catalana”. Fou fundador de diverses societats d’investigació folklòrica. La seva biblioteca monogràfica esdevingué una de les més nodrides de Catalunya.

Divulgador prolífic, publicà, entre d’altres, Folklore català (1901), El cançoner musical popular català (1918), Folklore (1919) i Alguns escrits (1925).

Serra i Mont, Felicià

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 8 març 1900 – 9 agost 1967)

Escriptor. Visqué a Cuba durant sis anys, després retornà a Barcelona.

Ha publicat la novel·la Ànimes vincladisses (1930) i el llibre de poemes Ginesta, tarongina i alga (1947).

Serra i Janer, Josep

Deixa un comentari

(Castelladral, Bages, 5 març 1921 – Alacant, 19 agost 2001)

Escriptor. Novel·lista, poeta tradicional, mestre en gai saber.

Ha publicat diversos llibres de poesia, els quals, publicats o inèdits, ha estat aplegada sota el títol de Plètora (1977).

En teatre ha publicat diverses obres, a més d’Oratori de Nadal (1966), i també ha publicat novel·les de tema històric.

Serra i Iglésies, Jaume

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 30 gener 1853 – Barcelona, 8 agost 1938)

Escriptor. Fou arxiver d’Igualada. Féu estudis folklòrics.

És autor del recull de quadres de costums igualadins titulat D’ahir i d’avui.

Serra i Estruch, Josep

Deixa un comentari

(Bràfim, Alt Camp, 31 desembre 1921 – Barcelona, 2 octubre 1997)

Escriptor i promotor cinematogràfic.

Ha publicat llibres infantils i s’ha especialitzat en cinema infantil, cada vegada més en català, i en crítica cinematogràfica.

Aconseguí el Premi Antoni Balmanya 1968.

Serra i Constansó, Joan

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 18 novembre 1864 – Barcelona, 25 març 1924)

Escriptor i folklorista. Conreà també l’escultura.

És autor de les obres Quan jo tenia vint anys i Mig segle de vida igualadina.

Serra i Castellet, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 juny 1912 – Tossa, Selva, 9 febrer 1976)

Pintor, dibuixant i escriptor. A més de les obres pictòriques, cal destacar els seus retrats a la mina de plom.

Influït al principi per Ingres, rebé més tard la influència de Degas. El 1953 li fou concedit el premi Sant Jordi de Pintura.

És autor del llibre L’aventura de l’art contemporani (1953).

Serra i Buixó, Eudald

1 Resposta

(Vilassar de Dalt, Maresme, 15 gener 1882 – Barcelona, 1967)

Eclesiàstic i escriptor. Davant la necessitat de posar al dia i catalanitzar els llibres de pietat existents al mercat, fundà, el 1912, el Foment de Pietat Catalana.

La Guia del Cristià i el Missal Romà per a ús dels fidels foren dues de les edicions més importants del Foment; molts dels llibres editats per aquest foren escrits pel mateix Eudald Serra.

El seu germà fou Mateu Serra i Buixó  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1875 – Barcelona, 1951)  Pintor. Format a Llotja i deixeble de Vancells, Galwey i Llaverias. Exposà individualment a Barcelona, i participà en diversos certàmens nacionals. Fou un dels últims exponents de la generació de paisatgistes romàntics del segle XIX.

Serra, Guillem

2 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Escriptor i eclesiàstic. Era rector de Sant Julià del Montseny.

Amb el títol de Gènesi de Scriptura, traduí al català una bíblia occitana, el contingut de la qual barreja els textos bíblics amb llegendes i fragments d’evangelis apòcrifs. L’obra és signada el 1451.

La publicà Miquel Victorià Amer el 1873, dins la “Biblioteca Catalana” de Marià Aguiló.

Sereñana i Partagàs, Prudenci

Deixa un comentari

(les Borges Blanques, Garrigues, 1842 – Barcelona, 1902)

Metge i escriptor. Estudià a Osca i a Barcelona. Es doctorà en medicina i fou metge del Servei Municipal de Beneficència de Barcelona.

El 1869 fou redactor i impulsor de “Les Barres Catalanes”, revista republicana catalanista. Dirigí diverses revistes mèdiques.

Publicà obres de tema mèdic i sociològic, com La prostitución en la ciudad de Barcelona… (1882), La sífilis matrimonial (1887), etc, i traduí obres mèdiques d’Ambroise Tardieu al castellà.