Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Saura i Mascaró, Santiago Àngel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1818 – 4 novembre 1882)

Naturalista i escriptor. Fou col·laborador d'”El Nacional”, “El Sol” i “La Abeja”, i publicà la “Biblioteca Europea” i “El Eco de los siglos” (1843).

Reuní diverses col·leccions (entolomogia, ceràmica, antiguitats, etc) que anaren al Museu Martorell de Barcelona.

Publicà diversos treballs científics: Importancia de los estudios entomológicos (1871), Montserrat subterránea (1882), així com un Almanaque histórico perpetuo, literario y popular (1848) i un Diccionari manual de les llengües catalano-castellana i castellano-catalana, reeditat nombroses vegades.

Satorres, Francesc

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, segle XVI)

Escriptor humanista. Sacerdot.

És autor d’una tragèdia en llatí, Delphinus, publicada a Barcelona el 1543: relació del fracassat setge per part del delfí de França de la vila de Perpinyà del 1542 i representada, en llatí, amb acompanyaments musicals, davant l’exèrcit d’operacions del victoriós duc d’Alba.

A part l’interès històric -són esmentats els noms dels personatges i capitosts més importants dels dos exèrcits-, també en té per la manera com l’autor canta, per boca de la nimfa Ruscino (filla de Venus i del Pirineu), els pobles del Rosselló, anomenant-los en cadenciosos versos amb reminiscències virgilianes.

És un curiós exemple de teatre humanístic representat fora de les aules universitàries.

Sardà i Salvany, Fèlix

4 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 21 maig 1841 – 2 gener 1916)

Eclesiàstic i escriptor. Fou una figura destacada entre els autors apologètics de l’època.

Durant molts anys es col·locà en una posició integrista i intransigent, que rectificà en part cap al final de la seva vida. Dirigí la “Revista Popular”.

Entre les seves obres destaquen El liberalismo es pecado, El año sacro i Biblioteca ligera.

Saperas i Auvi, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 maig 1898 – 21 juny 1978)

Escriptor. Va ser durant molts anys secretari de l’Orfeó Català.

És autor d’una extensa producció en poesia: L’espiga (1921), Poemes d’Itàlia (1939?) i Circ (1967).

En prosa assolí un gran èxit el llibre sentimental Breviari d’amor (1947). Cal esmentar-ne encara Entre la soledat i els llibres (1955), El meu llibre de l’Orfeó Català (1962) i El mestre Enric Morera (1969).

Sanxis, Climent

Deixa un comentari

(Castella ?, segle XV – Catalunya ?, segle XV)

Eclesiàstic i escriptor d’origen desconegut. Era ardiaca de Las Eras, del bisbat de Lleó. Era parent pròxim del monjo pobletà Joan Sanxis, prior de Natzaret de Barcelona el 1441.

És autor d’una obra en català sobre la catequesi, l’administració dels sagraments i l’educació de la joventut, dirigida als clergues del seu temps, que fou impresa a Lleida el 1495.

Santos i Antolí, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1914 – Barcelona, 1987)

Escriptor. El 1935 es traslladà a Barcelona, on es donà a conèixer com a autor teatral.

Entre les seves obres publicades destaquen Bellamor (1950), L’Antònia (1951), Les ales de la nit (1956), Aquesta llar (1957), L’estudiant ros (1958), El gran giravolt (1958), De professió romancer (1980) i La tia Flora (1985).

Santasusagna i Vallès, Joaquim

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 7 març 1899 – 19 març 1982)

Escriptor. Promotor cultural i de l’excursionisme a Reus i mentor de les noves generacions a la postguerra. Escriví a la premsa catalana i a la revista del Centre de Lectura.

Entre les seves obres cal destacar: Les serres encantades. Impressions pirinenques (1936), Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya (1959), 1900 (1949), Definició de l’excursionisme (1959), A eixam (1968), Memòries d’un muntanyenc (1969), L’escampall (1971), Paraules d’ahir (1974) i La idea fixa (1980).

Col·laborà en la guia del Montsant, de la serra la Llena i de les Muntanyes de Prades (1929), i en la de les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (1934).

Santamarina, Luys

1 Resposta

(Colindres, Cantàbria, 5 gener 1898 – Barcelona, 15 setembre 1980)

(Luis Gutiérrez Santamarina)  Escriptor. Es llicencià en dret; fou un dels fundadors de Falange Española a Barcelona i s’allistà al terç espanyol.

Esclatada la guerra civil, fou condemnat a mort dues vegades per espionatge a favor dels franquistes. La pressió dels escriptors catalans, encapçalats per Josep Janés i Olivé, aconseguí d’indultar-lo tots dos cops.

A la postguerra, fou director de “Solidaridad Nacional”. No tragué profits econòmics de la situació i avalà intel·lectuals processats pel franquisme. Visqué retirat de la política.

Fou un prosista clàssic i brillant.

Santamaria i Ventura, Joaquima

3 Respostes

(Barcelona, 5 abril 1853 – 29 maig 1930)

Escriptora. Coneguda literàriament com a Agna de Valldaura.

Col·laborà a “Lo Gay Saber” i a “L’Aureneta” de Buenos Aires i “La Llumanera de Nova York”.

Publicà el recull Tradicions religioses de Catalunya (1877), traduït al castellà el 1925, Fullaraca (1879, en prosa i vers, l’aplec de poesies Ridolta (1882) i l’assaig Breus consideracions sobre la dona (1882); també foren publicades unes Tradicions a “Lectura Popular”.

Santamaria i Tous, Victorià

Deixa un comentari

(Tarragona, 1850 – el Vendrell, Baix Penedès, 1917)

Jurista i escriptor. Es doctorà en dret i fou notari al Vendrell, on més tard fou també jutge municipal.

Publicà diverses obres de tema jurídic, com Jurisprudencia catalana. La rabassa morta y el desahucio aplicada a la misma (1878), Las capitulaciones matrimoniales… (1880), El contrato de aparcería sobre plantaciones de viñas… (1894), La responsabilidad notarial (1899), Derecho consuetudinario… de las provincias de Tarragona y Barcelona (1901), Estudios notariales (1907) i una Guía del vinicultor y del comerciante (1886).