Pseudònim de l’escriptor català Cristòfor de Domènech i Vilanova (1879-1927).
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Bou i de Margarit-Biure, Melcior de
(Perpinyà, 1755 – Tolosa, Llenguadoc, 1838)
(o Melcior de Margarit) Escriptor. Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut. Fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà (1790).
Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790. Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona (1791).
Fou membre de la societat de ciències de Montpeller, de l’acadèmia de bones lletres de Tolosa i mantenidor dels jocs florals de la mateixa ciutat.
Autor de poesies neoclàssiques en francès i d’una traducció de poesies de Lope de Vega.
Bueno y Bengoechea, Manuel
(Pau, Bearn, França, 2 gener 1874 – Barcelona, 11 agost 1936)
Escriptor i periodista en llengua castellana.
Els seus articles, precisos i sentenciosos, foren seleccionats a Palabras al viento (1952). Entre altres novel·les, escriví El sabor del pecado i Los nietos de Danton (1934).
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
Boter i de Dalmases, Francesc
(Catalunya, 1850 – segle XIX)
Escriptor. Fou un dels impulsors de La Jove Catalunya i col·laborà durant la seva joventut a la premsa catalana.
Boter, Ramon
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. No n’han restat dades personals. En són conegudes set poesies de caràcter amorós.
S’hi revela com a imitador, no gaire hàbil, de Jordi de Sant Jordi i d’Ausiàs Marc.
Boteller, Antoni
(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XV – Catalunya, segle XV)
Escriptor i metge. Autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís (1495), avui perduda.
Bosch i Vilalta, Andreu
(Palma de Mallorca, 1926 – Barcelona, 1984)
Escriptor. Anà a viure a Barcelona, on exercí d’advocat.
Obtingué el premi Planeta de 1959 amb la novel·la La noche i el premi Ciutat de Barcelona de novel·la de 1961 amb Homenaje privado.
Bosch i Barrett, Manuel
(Barcelona, 1895 – 1961)
Advocat, escriptor i traductor. Fou membre del tribunal internacional de les Noves Hébrides (1936-39).
Ha publicat Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón (1943), i Tres años en las Nuevas Hébridas (1945).
Bosch, Xavier
(Torà, Solsonès, 1882 – Catalunya, segle XX)
Eclesiàstic i escriptor. Es féu conèixer amb una Ramell de flors toraneses, recull de proses de costums. Col·laborà a diverses revistes.
Fou notable la seva activitat dins el camp dels estudis folklòrics, especialment pel que fa a la replega de cançons i de balls.
Bosc de Centelles i Cardona, Baltasar
(Centelles, Osona, 1650 – Madrid, 1714)
Escriptor. Religiós camil·lià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers (Flandes).
És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir (Anvers 1701 i Càller 1710), a més de Triunfo de los santos (1694).
