Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Brand *

Pseudònim de l’escriptor català Cristòfor de Domènech i Vilanova (1879-1927).

Bou i de Margarit-Biure, Melcior de

(Perpinyà, 1755 – Tolosa, Llenguadoc, 1838)

(o Melcior de Margarit)  Escriptor. Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut. Fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà (1790).

Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790. Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona (1791).

Fou membre de la societat de ciències de Montpeller, de l’acadèmia de bones lletres de Tolosa i mantenidor dels jocs florals de la mateixa ciutat.

Autor de poesies neoclàssiques en francès i d’una traducció de poesies de Lope de Vega.

Bueno y Bengoechea, Manuel

(Pau, Bearn, França, 2 gener 1874 – Barcelona, 11 agost 1936)

Escriptor i periodista en llengua castellana.

Els seus articles, precisos i sentenciosos, foren seleccionats a Palabras al viento (1952). Entre altres novel·les, escriví El sabor del pecado i Los nietos de Danton (1934).

Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.

Boter i de Dalmases, Francesc

(Catalunya, 1850 – segle XIX)

Escriptor. Fou un dels impulsors de La Jove Catalunya i col·laborà durant la seva joventut a la premsa catalana.

Boter, Ramon

(Catalunya, segle XV)

Escriptor. No n’han restat dades personals. En són conegudes set poesies de caràcter amorós.

S’hi revela com a imitador, no gaire hàbil, de Jordi de Sant Jordi i d’Ausiàs Marc.

Boteller, Antoni

(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XV – Catalunya, segle XV)

Escriptor i metge. Autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís (1495), avui perduda.

Bosch i Vilalta, Andreu

(Palma de Mallorca, 1926 – Barcelona, 1984)

Escriptor. Anà a viure a Barcelona, on exercí d’advocat.

Obtingué el premi Planeta de 1959 amb la novel·la La noche i el premi Ciutat de Barcelona de novel·la de 1961 amb Homenaje privado.

Bosch i Barrett, Manuel

(Barcelona, 1895 – 1961)

Advocat, escriptor i traductor. Fou membre del tribunal internacional de les Noves Hébrides (1936-39).

Ha publicat Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón (1943), i Tres años en las Nuevas Hébridas (1945).

Bosch, Xavier

(Torà, Solsonès, 1882 – Catalunya, segle XX)

Eclesiàstic i escriptor. Es féu conèixer amb una Ramell de flors toraneses, recull de proses de costums. Col·laborà a diverses revistes.

Fou notable la seva activitat dins el camp dels estudis folklòrics, especialment pel que fa a la replega de cançons i de balls.

Bosc de Centelles i Cardona, Baltasar

(Centelles, Osona, 1650 – Madrid, 1714)

Escriptor. Religiós camil·lià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers (Flandes).

És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir (Anvers 1701 i Càller 1710), a més de Triunfo de los santos (1694).