Arxiu d'etiquetes: entitats

Novatores

Deixa un comentari

(València, finals segle XVII – inici segle XVIII)

Moviment d’idees. Es produí a València i d’altres punts de la perifèria espanyola. Es tractà d’una efervescència intel·lectual de caire científic i humanista alhora. El moviment és considerat com una avantguarda del posterior moviment il·lustrat.

Els valencians “novatores” més importants foren Josep Zaragoza, astrònom i matemàtic, i Crisòstom Martínez, anatomista i microscopista. La noblesa valenciana intervingué intensament en aquest moviment pre-il·lustrat mitjançant el mecenatge i la fundació d’institucions, acadèmies i tertúlies fermament oposades al conservadorisme de la cultura oficial.

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Deixa un comentari

(Mallorca, 1956 – )

(MEGM)  Associació escolta. Creada per Eladi Homs Zimmer i Maria Ferret. L’associació recollí l’esperit dels moviments que el precediren a Mallorca i a les Illes Balears, els quals daten del principi del segle XX.

L’any 1961 el moviment fou reconegut quan es creà l’Oficina Diocesana d’Informació i Coordinació d’Escoltisme, de la qual fou nomenat director Eladi Homs.

A través dels agrupaments, s’anà consolidant com un ampli moviment i prengué la caracterització actual, tot servint l’esperit fundador mitjançant una tasca pedagògica que fomentava entre els infants i joves els valors cívics, l’amor a la terra i el compromís amb la llengua i la cultura.

Enllaç web: Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Moviment d’Escoles Mallorquines

Deixa un comentari

(Lluc, Mallorca, 1984 – )

Associació pedagògica. Constituïda a iniciativa de la Comissió per a l’Ensenyament i la Normalització del Català (CENC), en una trobada de nou escoles. El Moviment es creà amb l’objectiu de coordinar els centres que fan ensenyament en català i per a difondre’n la tasca.

En foren els centres pioners els col·legis públics Joan Veny i Clar (Campos), Es Porxo (Deià), Antònia Alzina (Lloret), Joan Mas i Verd (Montuïri), Mata de Jonc, Teix, Rafal Vell i Gabriel Alzamora, de Palma, i el de l’Escolania de Lluc.

La idea fundadora que anima el Moviment és la necessitat de nacionalitzar el país a partir de les pròpies experiències i assolir l’ensenyança en la llengua pròpia.

Enllaç web: Escoles Mallorquines

Moma Teatre

2 Respostes

(València, 1982 – )

Companyia teatral. Fundada per Carles Alfaro, debutà amb el muntatge The Knack.

Els objectius que la companyia es marcà inicialment se centraren en l’estudi i l’exhibició de teatre bàsicament contemporani. Aquest treball es consolidà amb la formació d’una companyia estable, Barcelona o l’Odin Teatret de Copenhaguen, pretenia ésser una plataforma oberta a propostes escèniques innovadores i coherents. Des de la seva creació rebé nombrosos premis.

Entre les produccions guardonades cal esmentar La cantant calba (1991), El cas Woyzeck (1993), Càndid, en coproducció amb el Talleret de Salt (1995), L’altre (1998), o Nascuts culpables (2000), un dels espectacles més impressionants que han arribat al Teatre Lliure, o també La caiguda (2002), un monòleg interpretat per Francesc Orella.

Enllaç web: Moma Teatre

Micalet, El -coral-

Deixa un comentari

(València, 21 agost 1905 – )

Societat coral. Fundada per membres del desaparegut Orfeó Valencià El Micalet. Inclou l’Institut Salvador Giner, dedicat especialment a l’ensenyament de la música i que des del 1975 té categoria de conservatori oficial de música.

Posseeix una biblioteca de tema musical i folklòric, amb més de 2.000 volums i arxiu musical (amb molts manuscrits de S. Giner). També posseeix un teatre, on han actuat habitualment companyies teatrals i cantants en català.

El 1975 organitzà el Primer Concurs de Masses Corals Infantils i la Primera Mostra Folk. Des del 1988 atorga els Premis Miquelet.

Enllaç web: El Micalet

Menorca, Grup

Deixa un comentari

(Menorca, 1961 – després 1964)

Grup d’artistes independents, dins una línia informal, que pretenia d’inspirar-se en la natura menorquina.

La idea sorgí del pintor noruec Arnulf Björndal, i, entre altres, s’hi integraren els ceramistes Jaume Ribalaiga i Frederic Hilario i el pintor Francesc Hernández i Móra, amb l’adhesió d’una llarga llista d’artistes locals i forans.

La galeria Sa Taula, inaugurada a Fornells el 1964, havia de polaritzar les mostres d’aquest grup, que, com a tal, no reeixí.

Manacor, Capella de

3 Respostes

(Manacor, Mallorca Llevant, 1897 – 1987)

Agrupació polifònica creada per Antoni Josep Pont i Llodrà i Antoni Noguera i Balaguer. Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes.

El seu repertori era basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades.

Maioricensis Schola Lullistica

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 1935 – )

(MSL)  Associació. Fundada per Francesc Sureda i Blanes per unir els esforços dels estudiosos de la vida i de l’obra de Ramon Llull.

Els membres de l’associació són de dos graus: professores i magistri. Els primers vint anys l’Escola publicà 13 volums de “Studia Monographica et Recensiones”.

En morir Sureda (1955), el rectorat passà a Sebastià Garcias i Palou, que intensificà el caràcter científic i inicià l’edició de les Opera latina de Ramon Llull, publicà la revista “Estudios Lulianos” i celebrà el primer Congrés Internacional de Lul·lisme, a Formentor (1960).

Enllaç web: Escola Lul·lística de Mallorca

IVAM *

Deixa un comentari

Sigla de l’Institut Valencià d’Art Modern  (entitat i museu, 1986- ).

Institut Valencià de Cinematografia Ricard Muñoz Suay

Deixa un comentari

(València, 1998 – 31 desembre 2012)

(IVAC)  Centre. Dedicat a la conservació, restauració, catalogació i divulgació del patrimoni i la cultura cinematogràfica, i també a les tasques de foment de la creació, producció i formació cinematogràfica i audiovisual. En la seva estructura integrà la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que nasqué el 1985.

L’institut duu el nom del cineasta valencià Ricard Muñoz i Suay, fundador i primer director de la Filmoteca, mort el 1997.

Cada any es programen uns 600 títols de mitjana, entre curts i llargmetratges, amb l’objectiu de difondre la cultura cinematogràfica i divulgar la història del cinema des dels seus orígens.

L’arxiu cinematogràfic consta d’uns 8.800 títols de tota mena: documentals, cinema comercial, cinema amateur, etc, i en tot tipus de suports.

Fou suprimit el 2012 i els seus fons i funcions passaren a l’Institut Valencià de Cultura.