Arxiu d'etiquetes: entitats

Montserrat, Confraria de la Mare de Déu de

(Montserrat, Bages, 1223 – )

Associació. Erigida per l’abat de Ripoll i el prior de Montserrat, Berenguer de Bac, amb l’aprovació de l’arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, els quals, juntament amb la reina Elionor de Castella, signaren el document de fundació i foren els primers inscrits en la germandat.

Reorganitzada durant el segle XV i enriquida amb privilegis i gràcies extraordinàries per diversos papes, gaudí d’un gran favor a la península Ibèrica, Itàlia, França, Alemanya, els Països Baixos i Amèrica, on fou un dels principals vehicles difusors de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat.

Modernament ha arribat a constar d’uns 250 centres, 160 dels quals radicats a Catalunya, uns 30 a la resta de l’estat espanyol i uns 60 a Europa i Amèrica.

Renovellada el 1981 en l’aspecte d’associació de pelegrins, té com a òrgan oficial “Montserrat. Butlletí del Santuari”, publicat d’ençà del 1982 com a represa del que havia estat publicat del 1927 al 1936.

Enllaç web: Confraria de la Mare de Déu de Montserrat

Montjuïc, Club Natació

(Barcelona, 15 abril 1944 – )

(CNM) Entitat esportiva i cultural. Fundada per un grup de socis del Club Esportiu Mediterrani.

Té seccions de natació i salts, waterpolo, rugby, atletisme, gimnàstica, lluita, activitats subaquàtiques i muntanyisme.

Alguns dels seus atletes han obtingut premis internacionals. L’equip de rugby fou campió de Catalunya de primera categoria el 1950.

Enllaç web: Club Natació Montjuïc

Maria Immaculada i de Sant Antoni Maria Claret, filla de

(Vic, Osona, 1916)

Membre d’una associació religiosa, fundada per Manuel Mascaró i Borràs per a l’educació i l’acolliment d’orfes i abandonats.

El 1936 l’associació es traslladà a Sabadell, on hi ha la seva única casa de família.

Mancomunitat dels Quatre Pobles, la

(Esterri d’Àneu, Pallars Sobirà)

Territori comú del municipi, i dels termes de València d’Àneu, Sorpe i Son,  a la dreta del riu de la Bonaigua, des del mateix cap del port de la Bonaigua.

Mancomunitat de Sabadell i Terrassa

(Sabadell / Terrassa, Vallès Occidental, 1964 – 1993)

Corporació de dret públic, amb categoria d’entitat municipal, per l’associació d’ambdós municipis.

Té com a principals objectius l’ordenació urbanística de l’àrea situada entre les dues ciutats i la construcció i el sosteniment de diversos serveis. La zona d’influència de la mancomunitat quedà fixada (1972) en 1.650 ha.

El govern està format per un president -càrrec en el qual alternen els alcaldes d’ambdués ciutats- i una comissió en què hi ha membres de cadascun dels consistoris.

Fou dissolta l’any 1993.

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

(Catalunya, 1987 – 2011)

(MMAMB)  Associació voluntària de 27 municipis de la conurbació de Barcelona constituïda un cop formalitzada la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

Les seves principals funcions són planificar i executar projectes d’interès i abast supramunicipal, entre els quals destaquen la gestió de la xarxa viària (en concret les Rondes) i el manteniment dels espais públics.

També s’encarrega de coordinar les activitats de l’Entitat Metropolitana del Transport i les de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus, i d’implementar altres iniciatives anteriorment promogudes per la Corporació Metropolitana de Barcelona i no atribuïdes a cap ens específic per part de les Lleis d’Organització Territorial del 1987.

L’any 2011 quedà integrada dins l’administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Logicofobista, Grup

(Lleida, 1936 – 1939)

Grup artístic d’avantguarda. Fou presentat per l’ADLAN al públic de Barcelona.

Els seus components foren: A. Carbonell, L. Cristòfol, A. Ferrant, E. Francès, A. Gamboa-Rothwoss, J. Ismael, A.G. Lamolla, R. Marinel·lo, J. Massanet, M. Mallo, A. Planell, J. Sans, N. Sokalova i R. Varó.

Volien unir l’estètica surrealista amb una mena d’espiritualisme.

Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

(Barcelona, 1976 – )

(DEPANA)  Entitat conservacionista. Fundada per un grup de científics, naturalistes i estudiosos de la natura, amb l’objectiu d’atendre d’una manera global els problemes que afecten a les espècies, als ecosistemes i a les relacions entre l’home i el medi.

El seu àmbit de treball es desenvolupa en la gestió sostenible dels recursos naturals, l’ordenació del territori, la visió social i econòmica dels problemes mediambientals, i la sensibilització i implicació dels ciutadans.

Els serveis que ofereix són la “Revista informativa DEPANA en Acció”, una biblioteca i una videoteca especialitzada, l’organització de cursos, xerrades i sortides, la participació en campanyes des dels grups de treball, l’elaboració d’informes tècnics, el seguiment de projectes i tasques jurídiques.

Enllaç web: DEPANA

Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

(Barcelona, 1899 – )

Entitat religiosa fundada per Josep Torras i Bages, com a confluència de la secció religiosa de la Unió Catalanista, l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació dels jesuïtes i un grup del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Promogué especialment el moviment litúrgic, el cant gregorià i l’escoltisme.

El 1939 reprengué les seves tasques, i des del 1959 originà el Centre Francesc Eiximenis.

Membres destacats de la Lliga foren, entre d’altres, L.M. Millet, A. Gaudí, E. Prat de la Riba i J. Llimona.

Enllaç: la Lliga

Lliga del Bon Mot

(Barcelona, 1908 – 1963)

Entitat fundada per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del “Diario de Gerona”, s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.

Maragall, a l’article Alerta (19/set/1908), donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes, féu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets.

Trobà el suport de bisbes, intel·lectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones.