(Catalunya, 1983 – )
(SCA) Entitat. Constituïda amb la finalitat de difondre l’arqueologia i la protecció del patrimoni.
Organitza seminaris, cursos, conferències, itineraris i tallers i ofereix, per als seus associats, un butlletí mensual, dossiers i assessorament. Disposa també d’una biblioteca.
Enllaç web: Societat Catalana d’Arqueologia
(Barcelona, 1871 – estiu 1875)
Entitat. Creada per una comissió presidida per Frederic Trèmols.
Seguint el model d’altres societats d’intercanvi de plantes es proposà la formació d’un herbari per a l’estudi de la flora ibèrica mitjançant les aportacions de tots els seus membres.
Malgrat les circumstàncies adverses a causa de la Tercera Guerra Carlina arribà a distribuir dues sèries prou importants de plantes seques (208 espècies el 1873 i 207 el 1875).
(Barcelona, 1843 – després 1910)
Associació. Creada com a subgrup autònom de la Societat Barcelonina d’Amics del País per un grup de pedagogs, entre els quals hi havia Carles Carreras i d’Urrutia, que en fou el primer president.
La Societat promocionà diverses iniciatives tendents a millorar l’ensenyament barceloní, especialment en el període comprès entre la seva fundació i el 1868. El 1876 intentà d’organitzar el primer congrés pedagògic espanyol, el qual va tenir lloc a Madrid el 1882, organitzat pel Fomento de las Artes.
El 1899, l’entitat presentà unes bases per a l’organització del segon ensenyament i el 1909 participà activament, juntament amb altres entitats, en l’organització del Congrés de Primera Ensenyança (Barcelona, 1909-10).
(Barcelona, 1911 – )
(SADEYA) Entitat científica. Fundada per l’astrònom Josep Comas i Solà, que en fou el president fins el 1937.
Disposa d’observatori propi, el qual fou incorporat (1932) l’instrumental de l’observatori del comte de Bell-lloc, de Llinars del Vallès.
La societat, a més de les activitats científiques, efectua una tasca de divulgació, amb conferències sobre temes geogràfics i astronòmics.
(Barcelona, 1897 – 1935)
Agrupació. Creada pels pintors Modest Urgell -que la presidí-, Lluís Graner i Enric Galwey. Tenia la seva seu a la Sala Parés.
La integraven artistes, escriptors i col·leccionistes pertanyents en general a l’alta burgesia i a la classe militar. Enfront de les tendències artístiques més renovadores del Modernisme, agrupà els noms més destacats de l’art català conservador.
Celebrà exposicions de conjunt anuals des del 1900. S’extingí pràcticament l’any 1926, havent celebrat, com sempre a la Sala Parés, la seva exposició número vint-i-cinc.
(Barcelona, 1910 – 1998)
(SINDIBANK) Entitat bancària. Creada amb un capital d’l milió de pessetes.
Té el seu origen en la creació el 1908 de l’Associació de Banquers de Barcelona, formada pels bancs que no eren sota la denominació de societat anònima, com també de banquers de tipus corresponsal -empreses individuals i familiars de caràcter comarcal- que incloïa entitats de tot Catalunya.
El seu objectiu era la defensa de llurs interessos comuns davant els altres bancs -amb més volum, equip humà i organització- o la mateixa Administració.
El 1910 l’Associació fundà el Sindicat de l’Associació de Banquers de Barcelona, entitat ja de caràcter mercantil. No obstant això, la seva idiosincràsia es perdé un any després, quan la banca no anònima passà a formar part de l’Associació.
Després va pertànyer al Monte dei Paschi di Siena (tercer grup bancari italià). El 1991 posseïa uns recursos propis de 6.052 milions i de 64.197 d’aliens, duplicant els del 1988. Tenia una xarxa de 39 oficines.
Per dificultats econòmiques, l’any 1998 va ser absorbit per Bancaixa.
(Catalunya, 24 octubre 1911 – 7 gener 1913)
(SADC) Entitat. Hi participà activament Ignasi Iglésias.
Celebrà dues temporades teatrals: al Teatre Eldorado (1911-12), per a la qual comptà amb una subvenció de 30.000 ptes. de l’ajuntament, i al Teatre Espanyol (1912-13).
Estrenà, entre altres obres, El gran Aleix, de Puig i Ferreter, L’estiuet de Sant Martí, d’Apel·les Mestres, Senyora àvia vol marit, de Pous i Pagès.
Malgrat el seu èxit econòmic, fou dissolt a causa de dissensions internes.
(Catalunya, 1975 – )
(SIPAJ) Entitat creada per a donar a conèixer als joves les possibilitats de realització d’activitats. És un servei d’informació que aplega dades d’entitats, centres, recursos i activitats.
Té diverses seccions, entre les quals la del Tercer Món, la d’atur i ocupació, i la d’intercanvis juvenils, i els serveis d’informació, documentació i assessorament psicològic i el d’informació alternativa.
Publica la revista d’informació “Mensual SIPAJ” i edita diversos opuscles.
(Catalunya, 1915 – 1939)
Servei creat per la Mancomunitat com una branca de l’IEC. Dedicat a l’exploració arqueològica del Principat i dels Països Catalans.
Fou dirigit per Pere Bosch i Gimpera i tingué com a element tècnic permanent Josep Colominas i Roca, així com a diversos col·laboradors temporals.
Fou la primera institució que s’ocupà als Països Catalans d’excavacions sistemàtiques. Treballà a diversos punts de Catalunya, sobretot a la comarca del Matarranya i a Mallorca.
Els resultats dels treballs eren publicats a l'”Anuari de l’IEC”. La majoria dels materials que trobà són al Museu d’Arqueologia de Barcelona. L’any 1939 fou suprimit.
Sigla de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament (entitat científica i professional, 1983- ).
Dades dels Països Catalans 