Arxiu d'etiquetes: ensenyament

Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears

(Barcelona, 1930 – )

(COAC)  Organisme professional. Constituït definitivament el 1931 amb el nom de Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. En fou el primer degà electiu Ricard Giralt i Casadesús. Comprenia, en principi, Catalunya, Balears, Aragó i la província de Logronyo; des del 1933 la seva àrea restà reduïda a les dues primeres zones.

La seva finalitat és d’obtenir un millorament de la construcció i, alhora, d’agrupar els arquitectes i defensar llurs interessos professionals. Fins al 1936 coexistí amb l’antiga Associació d’Arquitectes de Catalunya, i el 19 de juliol de 1936 el Sindicat d’Arquitectes de Catalunya substituí ambdues entitats.

La segona època s’inicià el 1939, amb la presidència de Francesc Guàrdia i Vial; el 1949 organitzà un concurs de projectes per a resoldre el problema de l’habitatge econòmic a Barcelona. El 1964 la junta presidida per Antoni de Moragas creà la Comissió de Cultura i l’Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny (AHUAD).

La seva biblioteca especialitzada conté 20.000 volums. Fins al 1935 publicà el “Butlletí del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears” i, des del 1944, “Cuadernos de Arquitectura”. Promou també edicions d’interès arquitectònic i urbanístic.

Enllaç web: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya

Col·legi de Cirurgia de Barcelona

(Barcelona, 1760 – 1843)

Institució docent per a l’ensenyament de la cirurgia. Fundada per ordre reial, sota l’impuls i la direcció de Pere Virgili, segons el model del de Cadis. Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils per al Principat.

Virgili redactà els estatuts el 1764 (any que fou inaugurat oficialment), encara que des del 1761 ja funcionava en un edifici propi, d’estil neoclàssic, construït dins els terrenys de l’Hospital de la Santa Creu, segons projecte de l’arquitecte Ventura Rodríguez. N’era president el primer cirurgià de cambra de Madrid, que delegava les funcions en el director. Una part dels títols que concedia eren equivalents als universitaris i controlava l’exercici de la cirurgia al Principat.

Aviat adquirí un gran prestigi, tant pels professors com pel tipus d’ensenyament, eminentment pràctic, possibilitat pel fet de poguer treball amb els malalts del mencionat hospital, i per la facilitat de practicar disseccions. Tenia alumnes interns. El Col·legi hagué de vèncer l’oposició dels metges, dels col·legis antics de cirurgians i de la Universitat de Cervera.

En dos períodes breus s’uní a la càtedra de Medicina Pràctica de l’Hospital de la Santa Creu: en 1799-1801, amb el nom de Col·legi de Cirurgia i Medicina, i en 1821-23, amb el nom d’Escola Especial de la Ciència de Guarir. El 1843 es convertí en Facultat de Ciències Mèdiques depenent de la Universitat de Barcelona.

A la fi del segle XIX es construí la nova facultat i l’hospital clínic, que fou restaurat el 1929; conserva l’amfiteatre anatòmic, amb una interessant taula de dissecció de marbre, obra de Joan Enric, i el cadirat, obra de Llorenç Rosselló.

Biblioteca de la Universitat de Barcelona

(Barcelona, 1835 – )

Biblioteca pública, radicada a l’edifici central de la Universitat de Barcelona, formant unitat amb totes les biblioteques de la universitat, el dipòsit bibliogràfic de Cervera, el registre de la propietat intel·lectual, la delegació del Dipòsit legal, la fonoteca i la videoteca. Té el seu origen en el procés de desamortització de convents i en les disposicions (1835) per instituir biblioteques provincials amb els fons respectius. Instal·lada al començament (1880) al nou edifici de la universitat.

La biblioteca té un fons de més d’un milió de volums, amb uns 2.045 manuscrits i 910 incunables, i i notables col·leccions d’impresos lul·lians, impresos barcelonins dels segles XV al XVIII, obres de mística i teologia dels segles XVI i XVII, fullets, revistes i una col·lecció de 25 cartells de la guerra civil, 896 pergamins i uns 5.000 gravats. Ha publicat diversos catàlegs de manuscrits (des del 1942) i un d’incunables (1945). Entre els exemplars més notables cal esmentar diversos manuscrits dels segles X, XI i XII; una Bíblia del segle XI; la Crònica del rei Jaume I (segle XIV), procedent de Poblet; el tercer llibre de Lo Crestià, d’Eiximenis, i Lo Somni, de Bernat Metge.

El 1979 començà la catalogació per ordinador dels impresos moderns i des del 1983 es cataloga segons les normes ISBD i s’introdueixen les dades a l’ordinador del Centre d’Informàtica de la Universitat, excepte pel que fa a la producció bibliogràfica catalana, que en rep la catalogació de l’Institut Català de Bibliografia.

Enllaç web:  Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

(Barcelona, 5 abril 1878 – )

Institució. Fundada com a Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña, el 1967 adoptà la denominació actual. Promogué la celebració del Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana (1913). Actualment compta amb uns 10.000 socis.

Té una important biblioteca (80.000 volums i 500 revistes) i des de 1907 publica uns “Annals”, així com un Vocabulari mèdic (1974 i 1979), la col·lecció “Monografies Mèdiques” (des del 1969) i Índex farmacològic (1980 i 1984).

Té seccions filials a diverses poblacions dels Països Catalans i més de 50 associacions especialitzades. Des del 1996 té pàgina web amb informació sanitària i de les activitats de les seves societats, així com l’accés a dades bibliogràfiques.

Enllaç web:  Acadèmia de Ciències Mèdiques

Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

(Barcelona, 1729 – )

Societat. Fou creada per iniciativa de Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, i com a prolongació de l’Acadèmia Desconfiada, que de fet havia deixat d’existir l’any 1703. Adoptà el nom actual el 1752 i es proposà especialment l’estudi de la història, la literatura i la llengua catalanes. Les seves “Memòries” es començaren a publicar el 1756.

Del 1807 al 1815 es van interrompre les activitats a causa de la invasió de les tropes napoleòniques: del 1824 al 1833 fou clausurada per Ferran VII de Borbó. A partir del 1833 dugué a terme una gran activitat i s’incorporà al moviment de la Renaixença.

L’any 1885 redactà els estatuts pels quals continua regint-se actualment, i el 1901 aparegué el primer número del seu “Butlletí”. Sofrí una altra interrupció de les activitats durant la guerra civil (1936-39).

Enllaç web:  Acadèmia de Bones Lletres

Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

(Barcelona, 1850 – )

(RACBA)  Institució. Té la seu al palau de la Llotja. Fou fundada com a Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona. Declarada reial acadèmia en 1922 i ampliada la seva actuació a tot el Principat.

Està dividida en diverses seccions: Pintura, Música, Arts Decoratives, Arquitectura i Escultura) i té com a objectius principals la conservació del patrimoni artístic del país i la promoció d’iniciatives en matèria d’art. És remarcable sobretot el fons d’obres d’art català del segle XIX.

És integrada per trenta membres numeraris, elegits entre artistes destacats, estudiosos de l’art i persones que han sobresortit per llur mecenatge, i dirigida per una junta de govern.

Les seves publicacions no tenen una periodicitat determinada i són de caire monogràfic. Hi ha una petita biblioteca especialitzada en temes artístics.

Enllaç web:  Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi