(Barcelona, 1862 – 1938)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Tècnica Tèxtil.
Es dedicà a l’ensenyament. Fundà a Barcelona l’Acadèmia Esclasans, especialitzada en dibuix de teixits, que realitzà una bona tasca formativa.
Sigla de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (escola privada, 1958- ).
Sigla de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (centre universitari, 1911- ).
(Barcelona, 1961 – )
(Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona) Escola de disseny. Pionera en el seu àmbit a l’estat espanyol.
Es fundà amb el suport de l’església, i es desenvolupà durant el creixement econòmic dels anys 1970.
Adscrita a la Universitat Pompeu Fabra el 1995, ofereix el títol de graduat en disseny.
Enllaç web: Elisava
(Barcelona, 1593 – 1812)
Institució d’ensenyament. Creada amb privilegi de l’emperador, amb el nom de Reial Col·legi de Santa Maria i Sant Jaume, pel jurista Miquel de Cordelles segons les disposicions testamentàries del seu oncle, el canonge de Barcelona Jaume de Cordelles, que n’havia redactat els estatuts.
Oferta la direcció als jesuïtes, esdevingué el centre d’estudis de les classes nobles i benestants de Catalunya, enfrontat sovint a l’estudi general; tingué càtedres d’història i geografia, llengua francesa, gramàtica i retòrica, filosofia moral, filosofia escolàstica i matemàtiques.
L’expulsió dels jesuïtes (1767) suposà l’inici de la decadència del col·legi, tancat definitivament durant la guerra del Francès, posteriorment fou enderrocat.
Aquest col·legi fou la seu de la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental.
(Països Catalans, 1992 – )
(CCEPC) Entitat de la Universitat Pompeu Fabra. Amb seu a l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives.
Té com a objectiu de crear canals de comunicació i col·laboració estables entre els diversos centres associats i d’aquests amb l’àmbit universitari, les diverses administracions públiques i entitats privades.
Agrupa bona part dels centres d’estudis locals i comarcals en l’àmbit lingüístic català (més de quaranta el 1996).
(Barcelona, 1886 – )
Institució. Fundada amb el nom d’Escola Municipal de Música de Barcelona, destinada a l’ensenyament del solfeig i dels instruments musicals.
Fins el 1896 fou vinculada a la Banda Municipal de Barcelona, i ambdues institucions foren dirigides per Josep Rodoreda. El 1963 obtingué el reconeixement oficial de conservatori superior de música.
Els seus directors han estat importants músics catalans.
(Catalunya, segle XX – )
Organisme de caràcter social. Vinculada a cadascuna de les universitats públiques. Creada com a instrument de participació de la societat en les universitats.
Entre les seves atribucions destaquen l’aprovació dels pressupostos, la composició de plantilles, la política de beques i la concessió del vistiplau a les noves titulacions.
(Catalunya, 19 desembre 1984 – )
(CIC) Òrgan de consulta i d’assessorament. Depenent del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, s’encarrega de la coordinació i de la programació universitària.
Creat per llei del 1984, és el continuador del Consell Interuniversitari Català creat l’any 1979.
(Catalunya, 1979 – 1984)
Organisme. Pretenia coordinar les universitats catalanes a base de l’intercanvi d’experiències i de la conscienciació dels problemes comuns. El 1976 s’iniciaren els contactes formals entre les tres universitats d’aleshores, el 1978 es coordinaren amb la Generalitat i el 1979 es formalitzà aquest Consell.
Malgrat les dificultats de tota mena plantejades per la inestabilitat universitària i pels continus ajornaments de la Llei d’Autonomia Universitària (LAU), ha esdevingut una bona eina per afavorir la catalanització de l’ensenyament universitari.
L’any 1984 fou continuat pel Consell Interuniversitari de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 