(Ribesaltes, Rosselló, 26 febrer 1820 – 10 maig 1877)
Enginyer de mines. Visqué a Algèria els anys 1847-77. Hi fou inspector general de mines.
És autor de notables memòries professionals, referides a les seves experiències algerianes.
(València, 5 maig 1821 – Madrid, 7 juny 1893)
Geòleg i paleontòleg. Catedràtic de la universidad de Madrid. Fou un gran investigador de la geologia i la prehistòria del País Valencià. Les seves idees religioses, però, no li permeteren acceptar la teoria evolucionista. Reuní cent vint caixes de materials diversos, fruit dels seus estudis i les deixà a la ciutat de Madrid.
És autor de treballs notables sobre les seves especialitats. Entre aquests és remarcable la seva Memoria geognóstica-agrícola sobre la provincia de Castellón (1859).
Fou germà seu Josep Vilanova i Piera (València, 1836 – Picassent, Horta, 1884) Enginyer de mines. Fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València (1875-85) i membre de diverses entitats científiques.
(Manises, Horta, 23 octubre 1851 – 24 novembre 1906)
Enginyer industrial i escriptor. Amplià estudis a Bèlgica. Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó. A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica.
Publicà La música (1894), La cerámica, apuntes para su historia (1894) i Historia de la música apoyada en la cerámica, i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de D. Vicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres temes.
(Madrid, 21 novembre 1870 – València, 23 juliol 1937)
Enginyer i escriptor. Fill de Tomàs Trènor i Buccelli, i germà de Tomàs. De jove, estudiant la carrera a l’estranger, començà a escriure poesies en català. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1893. Més tard hi guanyaria d’altres premis. En presidí la festa l’any 1909.
Publicà els reculls Ramellet de versos i Flors de paper. També és autor dels estudis Juan de Yepes, medio fraile y doctor de la Iglesia, ¿Qué pasa en Limpias? (1920) i d’altres de professionals com el titulat Accidentes eléctricos: efectos patológicos.
(València, 1835 – 1914)
Enginyer militar. Fill de Tomàs Trènor i Keating, i germà d’Enric i de Frederic. Assolí el grau de capità, però abandonà la carrera militar i col·laborà en les empreses de Josep Campo. Fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona.
Fou el pare de Leopold i de Tomàs Trènor i Palavicino.
(Alacant, 1896 – segle XX)
Escriptor i enginyer agrònom.
Obres seves són les titulades La riqueza agrícola en la provincia de Alicante (1952), Influencia del ahorro en lo social (1952), El Huerto del Cura (1956) i Presencia de la palmera en la provincia de Alicante (1959).
(Perpinyà, 9 gener 1818 – 13 novembre 1883)
Enginyer. Presidia des del 1878 la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
És autor de treballs professionals i d’una memòria sobre la demografia del departament dels Pirineus Orientals en 1861-65.
(Palma de Mallorca, 17 agost 1830 – 20 gener 1888)
Enginyer. Germà de Lluís. Era membre de l’Academia de San Fernando de Madrid i d’altres corporacions doctes.
Gaudí de bon prestigi al seu temps.
(València, 27 gener 1844 – Madrid, 2 abril 1924)
Polític i enginyer forestal. Contribuí a l’organització de l’Exposició Regional Valenciana del 1867. Professor a l’escola d’enginyers de mines de Madrid (1868). Fou vice-president de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).
Afiliat en un començament al partit liberal fusionista, s’uní posteriorment al grup conservador de Cánovas, fou diputat a corts (des del 1886) en diverses legislatures i vicepresident del congrés. Exercí el ministeri d’hisenda (1895, 1897 i 1906); fou senador vitalici i ambaixador a la Santa Seu. Representà Espanya en diverses exposicions i actes internacionals, i fou membre de diverses acadèmies.
Ha publicat el discurs El renacimiento de la poesía provenzal en España (1914), cròniques de viatge Del Turia al Danubio (1873) i la biografia Teodoro Llorente, su vida y su obra (1909).
Fou el pare de Joan Navarro-Reverter i Gomis.
(Albocàsser, Alt Maestrat, 18 abril 1902 – Castelló de la Plana, 28 octubre 1991)
Llicenciat en ciències exactes i enginyer industrial per la Universitat i l’Escola d’Enginyers de Barcelona. Patentà uns models de gasògens per a automoció; fou delegat del ministeri d’indústria a Castelló.
Ha publicat monografies tècniques i econòmiques i ha conreat l’assaig i la narrativa en castellà i en català.
Des del 1970 fou president de la Societat Castellonenca de Cultura.
Dades dels Països Catalans 