Arxiu d'etiquetes: empresaris/es

Triay i Humbert, Cristòfol

Deixa un comentari

(Alaior, Menorca, 1948 – )

Polític i empresari. Com a empresari, el 1977 fundà l’associació empresarial de la petita i mitjana empresa (PIMEM) de Menorca, de la qual fou president entre el 1989 i el 1991.

Començà la seva activitat política durant els anys 1960 quan ingressà a l’Agrupació Democràtica Menorquina. El 1979 fou elegit batlle d’Alaior i nomenat conseller d’indústria del Consell Insular de Mallorca.

El 1991 ingressà al Partido Popular i fou nomenat conseller de comerç i indústria del Govern de les Illes Balears, càrrec que ostentà fins el 1995, any en què assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca, que mantingué fins el 1999.

Tous i Ferrer, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1859 – 29 agost 1950)

Periodista i empresari. El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una “Biblioteca Balear”. El 1893 fundà el diari “La Última Hora”, amb criteris periodístics renovadors. El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric.

Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista. Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma de Mallorca (1916), el Progrés Urbà (1922) i l’Aeromarítima Mallorquina (1923).

La seva brillant vinculació al món de l’espectacle el dugué a prendre part en la societat de la Sala Born i en la construcció del Cinema Progrés i de l’actual plaça de toros (1928). Aquesta darrera iniciativa influí en el creixement urbà d’un sector important de Palma de Mallorca.

Roger y Duval, Gil

Deixa un comentari

(Xelva, Serrans, 1823 – Conca, Castella, 1907)

Polític i empresari. Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador. Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca.

Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia.

El seu fill fou Gil Roger y Vázquez.

Ribas i Reig, Òscar

Deixa un comentari

(Sant Julià de Lòria, Andorra, 26 octubre 1936 – 18 desembre 2020)

Empresari i polític. Llicenciat en dret, fou conseller general (1972-75 i 1976-79) i primer cap de govern (1982) d’Andorra. Elegit novament el 1990 i el 1992, durant aquest mandat fou aprovada la Constitució que convertia Andorra en un estat de dret, i de la qual fou un dels màxims impulsors.

Novament cap de govern (1993) al capdavant de la coalició conservadora Agrupament Nacional Democràtic, dimití l’any següent en no veure aprovat el seu programa econòmic.

Reig i Rodríguez, Joaquim

1 Resposta

(València, 27 octubre 1896 – Madrid, 16 juny 1989)

Polític i empresari. Advocat (1916), pertangué (1919-25) al cos jurídic militar. Fou el més destacat col·laborador d’Ignasi Villalonga i Villalba, i pertangué a Unió Valencianista.

Fou un dels inspiradors (1918-24) de la línia ideològica de “La Correspondencia de Valencia”, òrgan virtual d’aquest partit, regidor de l’ajuntament de València (1931-33) i síndic; formà part de la comissió pro-estatut i de la minoria valencianista de la corporació municipal. Diputat a corts (1933-36) per Lliga Catalana, presidí el Centre d’Actuació Valencianista (1933) i la Unió Valencianista (1936).

Fundà i dirigí el setmanari “El Camí” (1932-34). Director del Centre de Cultura Valenciana (1932), escriví Concepte doctrinal del valencianisme (1932), les versions de narracions nòrdiques (Contes per a infants) i diverses conferències.

Com a financer, presidí empreses de construccions a Madrid i València i el Banc de València.

Matutes i Juan, Abel

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 31 octubre 1941 – )

Polític i empresari. Alcalde d’Eivissa per designació (1970-71), senador d’Alianza Popular per Eivissa (1977-82) i diputat per les Illes Balears (1982-85). Fou vicepresident d’AP i membre del comitè executiu nacional del Partit Popular.

Comissari a la CE d’Afers Empresarials (1986-88), de Relacions Nord-Sud (1988-92), de Transports i Energia (1993) i d’Afers Exteriors del Parlament Europeu (1994-96), el 1996 va ser nomenat ministre d’Afers Estrangers al govern de J.M. Aznar.

Juan i Dòmine, Josep

Deixa un comentari

(Alcaraz, Castella, 6 juny 1869 – València, 11 octubre 1931)

Polític, financer i navilier. Diputat i senador pel partit conservador.

Amb altres naviliers valencians fundà la Companyia Valenciana de Vapors Correus d’Àfrica i, més tard, la Companyia Trasmediterrània.

També fundà la Unió Naval de Llevant (1924), el Banco de Crédito Local (1925) i el monopoli de petrolis CAMPSA.

Iborra i Gil, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1898 – 23 abril 1964)

Empresari. Relacionat amb empreses dels sectors navilier, agrari, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, fou director general de comerç i política aranzelària (1933-34 i 1935) i creà el Consolat de la Llotja de València i el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions.

També fou president de l’Ateneu Mercantil (1952-55) i del València Club de Futbol (1959-61).

Ateneu Mercantil de València

11 Respostes

(València, 23 març 1879 – )

Associació. Fundada per Estanislau García i Monfort, entre d’altres, que reuní la burgesia local mercantil, es preocupà de defensar els interessos econòmics i de desenvolupar els estudis comercials (1879).

Anomenat Ateneu Popular Valencià (1936-39), el 1950 reprengué les seves activitats, interrompudes en acabar la guerra civil.

Albertí i Picornell, Jeroni

Deixa un comentari

(Banyalbufar, Mallorca, 26 octubre 1927 – )

Empresari i polític. Professor mercantil, treballà a Veneçuela (1954-63). Director general del Grup d’Hotels del Mediterrani i, des del 1970, president de la patronal mallorquina ASIMA.

En crear-se la UCD es convertí en el seu dirigent a les Balears i, així, fou elegit senador per Mallorca (1977 i 1979). President des del 1978, del pre-autonòmic Consell General Interinsular i, des del 1979, del Consell de Mallorca. El setembre de 1982 abandonà la UCD –i també els càrrecs públics-, per fundar la Unió Mallorquina, partit centrista i autonomista.

El 1983 assolí de nou la presidència del Consell Insular de Mallorca gràcies a un pacte amb AP. Fou més tard President del Parlament Balear (1987-91), fins que es retirà de la política activa.