Arxiu d'etiquetes: editors/es

Timoneda, Joan

1 Resposta

(València, 1518/20 – 1583)

Escriptor i editor. Va recollir narracions molt breus de caràcter popular en Sobremesa y alivio de caminantes (1563) i El Patrañuelo (1567). En teatre tradueix Plaute en prosa i el fa assequible al públic popular. En la Tragicomedia llamada Filomena, que adapta o refon, desplega tota l’acció davant l’espectador amb variacions de localització i així s’aparta dels cànons clàssics i s’anticipa a Lope de Vega.

Quasi tota la seva obra pertany a la literatura castellana, ja que Timoneda, fill d’un assaonador d’Alcanyís, considerava que la seva llengua natural era la valenciana, però escrivia en castellà, segurament per raons comercials; usà el valencià només en alguna narració dels llibres esmentats i en dos actes sacramentals titulats El castell d’Emmaús i L’Església militant, que juntament amb quatre d’escrits en castellà formen els dos volums titulats Ternarios sacramentales.

El castell d’Emmaús s’inspira en el Paso de las Aceitunas de Lope de Rueda, en l’Evangeli segons sant Lluc i ben probablement en algun tractat de teologia; en L’Església militant hi intervenen Felip II i el papa Gregori XIII; l’Església s’hi conhorta de les persecucions que sofreix en diversos països amb la fidelitat de València; hi és al·ludit falaguerament sant Joan de Ribera, que volia per a València un teatre religiós teològicament combatiu, i no tradicional i sentimental com era el dels misteris.

Dúctil i acomodatici, va acceptar l’encàrrec que li havia fet Ribera i, castellanitzant primerenc, va temptejar la introducció de l’idioma del país per tal d’aprofitar la tradició dels misteris.

Obres de la Contrareforma no eren adients amb l’esperit del país, que no va trigar a reprendre la tradició, més aviat folklòrica, dels misteris, la qual ha arribat als nostres dies.

Serred i Mestre, Josep

Deixa un comentari

(València, 1874 – 30 gener 1933)

Llibreter, editor i escriptor. La seva llibreria fou centre de reunió dels joves escriptors valencians al principi del segle XX. Treballà com a actor i fou autor de la revista còmica Tomar el pelo al diablo (1903), estrenada el 1902.

Especial fama tingueren els seus Romances baturros (1899 i 1906) i, sobretot, el seu sermó satíric i bilingüe Sobre la patria celestial (1902), que tingué diverses edicions i fou enregistrat, per ell mateix, en disc.

En els seus darrers anys fou locutor de Ràdio València.

Serra i Bauzà, Pere Antoni

1 Resposta

(Sóller, Mallorca, 18 agost 1928 – Palma de Mallorca, 2 novembre 2018)

Periodista i editor. S’inicià com a periodista el 1947 en el diari “Baleares” i es llicencià el 1951. L’any 1953 fundà l’editorial Atlante, que edità inicialment els premis Ciutat de Palma.

Ha fundat i dirigit, entre d’altres, les publicacions “Mallorca Deportiva” (1957-60), “Fiesta Deportiva” (1959-71), els diaris “Majorca Daily Bulletin” (des del 1961) i l'”Iberian Daily Sun” (1969).

Ha estat director d'”Última Hora” (1974-83), diari que adquirí el 1974, i de “Baleares” (1987), del qual en promogué el 1996 la transformació en “Diari de Balears”, primer diari en català de les Illes Balears. El 1987 creà el Grup Serra.

L’any 2010 rebé la Medalla d’Or de les Illes Balears.

Sempere i Masià, Francesc

1 Resposta

(València, 1859 – 24 gener 1922)

Editor i polític. Començà la seva carrera com a llibreter de vell. Vinculat a la fracció del partit republicà que encapçalava a València Blasco Ibáñez, ocupà diversos càrrecs polítics de caràcter local.

Col·laborà amb Blasco en l’organització de l’Editorial Prometeo i el 1900 fundà F. Sempere i Companyia, a través de les quals dugué a terme una àmplia tasca de difusió d’obres literàries i històriques, i també de compendis i estudis de legislació laboral.

La seva aportació fonamental, però, fou la publicació de traduccions dels més importants teòrics socialistes i anarquistes (Mazzani, Marx, Engels, etc) i de dirigents obrers de la Península (Lorenzo, Josep Prat).

Fou regidor de València (1909) i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port, a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre.

Sanmartín i Bargues, Ricard

Deixa un comentari

(València, 11 desembre 1888 – 3 juny 1974)

Editor i poeta. Dirigí, des del 1948, l’editorial Lletres Valencianes.

És autor dels llibres poètics Entre dos clarors, Versos casolans (1959), Ressonàncies de l’Alguer (1960) i La mel i la tardor (1962).

Salvà i Pérez, Vicent

1 Resposta

(València, 10 novembre 1786 – París, França, 5 maig 1849)

Editor. Fou diputat per València i el 1823 hagué d’emigrar per raons polítiques (restabliment de l’absolutisme). A Londres obrí una llibreria i ensenyà gramàtica castellana a l’Ateneu Espanyol.

Establert posteriorment a París (1830), publicà una Gramática de la lengua castellana (1830) i reuní una valuosa biblioteca espanyola, el catàleg de la qual va ésser publicat pel seu fill Pere Salvà i Mallén a València el 1872 (Catálogo de la biblioteca Salvà).

Ripoll i Arbós, Lluís

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 29 agost 1913 – Bunyola, Mallorca, 17 octubre 2000)

Escriptor i editor. És autor de nombrosos opuscles de divulgació d’història, etnografia i art de Mallorca i d’articles publicats a la premsa mallorquina. El 1949 es féu càrrec de la impremta Mossèn Alcover.

Com a editor cal destacar la seva col·lecció de fullets “Panorama Balear”, les reproduccions de premsa (“L’Ignorància”, “La Roqueta”) i d’obres d’història de Mallorca del segle XIX (Cronicón Mayoricense d’Àlvar Campaner) i llibres de folklore, cuina i història mallorquina.

Muntañola i Carner * -germans-

Deixa un comentari

Veure> Antoni Muntanyola i Carner  (dibuixant i editor català, 1883-1951).

Veure> Pere Muntanyola i Carner  (escriptor i tractadista polític català, 1872-1948).

Mompié de Monteagudo, Ildefonso

2 Respostes

(Lorca, Múrcia, 1785/86 – València, 25 juliol 1855)

Editor i impressor. Impulsor de l’edició valenciana a la primeria del segle XIX, introduí la novel·la romàntica a la Península.

Entre les moltes obres que edità destaca, per la bellesa de la impressió, El Eco del Turia (1834), que comprenia les poesies amb què els poetes valencians festejaren la coronació d’Isabel II de Borbó.

Miguel i Carceller, Vicent

3 Respostes

(València, 28 març 1890 – Paterna, Horta, 28 juny 1940)

Escriptor i editor. Col·laborà de ben jove en les revistes satíriques de València, i el 1912 es féu càrrec del setmanari “La Traca”, de caràcter marcadament anticlerical i eròtic, al qual aconseguí de donar una gran popularitat.

Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes d’elles en llenguatge dialectal i amb ortografia castellana (“El Cuento del Dumenche”, 1914-21; “La Sombra”, 1924-26; “La Chala”, 1926- 38; “El Fallero”, 1921-36; “Nostre Teatro”, 1921-22 i 1930-32, etc.), i algunes altres en castellà, com la taurina “El Clarín” i les eròtiques “Bésame” i “El Piropo”, i sobretot, novament, “La Traca” (a partir del 1930), d’enorme difusió a tota la península Ibèrica. També en castellà, edità nombrosos opuscles de propaganda antireligiosa i polèmica.

Ni en l’aspecte literari ni en el gràfic, les seves edicions no es distingiren per llur qualitat, però tenien, en canvi, una enèrgica vivesa d’enginy, una mica groller i primari, que els proporcionava una clientela de masses.

Durant la guerra civil de 1936-39 les seves revistes continuaren en la mateixa línia popularista i republicana; en acabar el conflicte armat fou detingut, torturat, condemnat a mort i afusellat.