(Sant Just Desvern, Baix Llobregat)
(o Sant Joan Salerm) Antic monestir de monges canongeses augustinianes, al sector muntanyós del nord del terme, prop de can Cuiàs.
La comunitat s’hi establí al segle XIII (l’església és esmentada el 1277) i es traslladà a Barcelona després del 1450, i el 1466 es fusionà amb les monges de Montalegre.
El lloc fou venut al segle XVIII, i el culte a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista passà a la parròquia. Resten escassíssimes ruïnes.
(Pontons, Alt Penedès)
Església romànica, damunt la serra de mas Fonoll, al nord-est del cim.
És l’antiga capella del castell nou de Pontons, els vestigis del qual es veuen al costat, que fou donat, juntament amb aquest, el 1138, per Ramon Guillem d’Òdena als hospitalers, i que tenia per sufragànies les esglésies de Santa Maria i de Santa Fe.
L’església fou restaurada el 1968.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
(o Sant Joan d’Isil) Església, dins l’antic terme de Gil, al costat de la Noguera Pallaresa. Hom l’ha considerat erròniament com a antic monestir templer.
El 839 depenia de Santa Maria d’Àneu, i al segle X estava supeditada al monestir de Sant Pere del Burgal. Manquen notícies de la seva comunitat, que hauria estat benedictina.
És un edifici romànic, de tres absis.
(Cornudella de Montsant, Priorat)
Ermita (704 m alt), als vessants meridionals del Montsant, a la capçalera del barranc de Sant Joan, afluent per l’esquerra del riu de Siurana.
És un petit edifici, ampliat el segle XIX, esmentat des del 1604; al costat hi ha la casa dels ermitans i una font entre grans còdols. Al peu del barranc hi ha la petita capella de Sant Joan Petit.
És lloc de molta devoció; s’hi celebraven processons des de Cornudella.
(o de Bossols, o de Mussols) Antiga església, actualment arruïnada, de l’antic municipi de Bassegoda, encinglerada a 902 m alt als contraforts orientals del puig de Bassegoda, dominant la vall de la Muga.
És esmentada ja el 1413 sota l’advocació de santa Maria (la imatge fou també anomenada Mare de Déu dels Corb), que fou substituïda per la de sant Joan, i hom hi feia un aplec el dia del sant. Depenia de la parròquia de Corsavell.
Arruïnada al començament del segle XX, la imatge de la Mare de Déu (dita també de la Paloma pel seu color blanquinós) fou portada a la parròquia de Llorona, on fou cremada el 1936.
(Naut Aran, Vall d’Aran)
Antiga parròquia dins l’antic terme d’Arties, a la dreta de la Garona, al nord de la vila.
És un edifici gòtic del segle XIII, i hom creu que pertanyia als hospitalers.
Ha estat restaurada (1975) per la Fundació Museu Etnològic Era Val d’Aran, a la qual l’ha cedida la mitra d’Urgell, per a instaurar-hi un museu etnològic d’objectes religiosos de la Vall d’Aran.
(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)
Barri i parròquia, sorgit a l’esquerra del Besòs, aigua avall del nucli antic, com a urbanització Font i Vinyals (1922), colònia obrera de la fàbrica tèxtil Baurier (1912).
El 1935 hi fou erigida la parròquia de Sant Joan, que donà nom al barri.
(Sant Feliu Sasserra, Bages)
Antiga parròquia rural, dins la demarcació històrica de Lluçà, situada al sector meridional del terme, en una elevació davant el mas de la Cirera, on hi havia hagut l’antic castell de la Cirera.
Fou sufragània des del segle XV de la parròquia de Sant Feliu i fou abandonada al segle XVIII. Només en resta la planta.
(o de Vallcebre) Antiga quadra i parròquia, situada en un serrat (945 m alt), sobre una petita vall on hi ha les cases que formaven el seu veïnat.
Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre.
Conserva l’edificació romànica, molt transformada.
(les Llosses, Ripollès)
Antiga església, sufragània de Sant Jaume de Frontanyà. El lloc és esmentat ja l’any 905.
L’església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140. En tenien cura els masos de Cosp, Lloberes i Camprubí, de Castell de l’Areny.
La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix de l’antic municipi de Palmerola entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l’Areny (Berguedà).
Hom la confon equivocadament amb Sant Julià de Palomera.
Dades dels Països Catalans 