Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Hilari de Lleida

4 Respostes

(Lleida, Segrià)

Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges.

Fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat, erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.

El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona; el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell. Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní.

El 1220 el papa Honori III n’aprovà la fundació. Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar.

El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida. Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542.

El 1594 s’hi fusionaren les monges de Vallsanta (Guimerà) i el 1604 les del Pedregal (el Talladell). Tenia col·legi per a filles de ciutadans i prohoms nobles de Lleida.

El 1640 es traslladaren a la ciutat, primer al Col·legi de Sant Bernat i, el 1644, al Col·legi Universitari de la Concepció o Col·legi Nou, que ampliaren el 1689 amb l’adquisició del veí hospitalet dels Capellans, on el 1701 edificaren una església nova i una escola per a donzelles nobles.

Hi residiren fins el 1718, que la comunitat es traslladà al santuari del Patrocini, de Tamarit de Llitera.

Sant Hilari d’Abrera

2 Respostes

(Abrera, Baix Llobregat)

Església pre-romànica, al nord-est del poble, a la vora dreta del Llobregat.

Alguns elements, com uns capitells figurats, poden ésser del segle X.

Sant Gregori -Selva-

4 Respostes

(Osor, Selva)

Veïnat, centrat per l’ermita de Sant Gregori, que corona la muntanya de Sant Gregori (1.088 m alt), al límit amb el terme de la Cellera de Ter, que tanca la vall d’Osor pel nord, divisòria d’aigües, amb la conca del Ter.

L’ermita, existent ja el 1636, ha estat restaurada modernament.

Sant Grau d’Ardenya

4 Respostes

(Tossa, Selva)

Santuari, al sector més elevat de la serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes (que culmina a 519 m alt al puig de Cadiretes), a la capçalera de la riera de Sant Lionç o riera de Sant Grau.

El santuari, que existia ja al segle XVII, fou renovat el 1882; depèn del patronat de l’ajuntament.

Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular; hom construí prop seu un hotel, actualment tancat.

Sant Gili -Lleida-

1 Resposta

(Lleida, Segrià)

Antiga parròquia de la ciutat.

Erigida poc després de la conquesta cristiana de la ciutat al raval de Sant Gili, format més enllà de la porta de Corbins (dita, després, porta de Sant Gili), a la partida de les Pardinyes Altes, al peu septentrional del Sas.

El raval fou poblat al començament del segle XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II (inclosa l’església parroquial, romànica). Restà despoblat, fins que al seu indret sorgí una part de l’eixample modern de Lleida.

El sector proper d’horta, les Pardinyes Altes, ha estat conegut amb el nom d’horts de Sant Gili.

Sant Gil -Ripollès-

1 Resposta

(Queralbs, Ripollès)

Santuari de la vall de Núria, al peu del Puigmal, a l’indret on segons una tradició habità com a penitent l’abat Gil i deixà a la cova on residia una imatge de la Mare de Déu (la de Núria), una campana i una olla.

La tradició és molt antiga, però la primera capella fou bastida el 1615. Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, puig que aleshores hom hi féu treballs d’ampliació.

És famosa la font de Sant Gil, d’aigües gelades, que brolla prop de la capella.

Sant Genís Sadevesa

3 Respostes

(Sant Bartomeu del Grau, Osona)

Antiga església, sufragània d’Olost, situada a l’extrem occidental del municipi, entre els masos Devesa i Sala. És esmentada el 977.

L’església és un edifici romànic del segle XI, adossat a una masoveria.

Sant Genís Desprac

4 Respostes

(Espolla, Alt Empordà)

(o d’Esprac)  Església romànica de volta apuntada, situada prop de l’Orlina.

Era una cel·la monàstica que l’any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera. Des del 947 consta entre les possessions de Sant Pere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l’abat de Banyoles i el de Rodes.

Des del segle XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona.

Sant Genís de Rocafort

1 Resposta

(Martorell, Baix Llobregat)

Antic priorat benedictí, situat a l’antic castell de Rocafort, en un puig a l’oest de la població.

Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles. La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146. Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V de Borbó (1713).

A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís (refeta al pas del segle XII al XIII). Des del segle XV hi hagué només prior, sense comunitat.

Sant Genís del Pi

1 Resposta

(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)

Antiga església parroquial i més tard (segle XVII) sufragània de Sant Agustí de Lluçanès.

Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938. L’antic domini de Pi s’estenia de l’Alou a Casaramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu el segle XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella.

L’església, refeta el segle XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878. Té culte i és unida a Sant Agustí.