Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Joan de Bauçols

(Albanyà, Alt Empordà)

(o de Bossols, o de Mussols)  Antiga església, actualment arruïnada, de l’antic municipi de Bassegoda, encinglerada a 902 m alt als contraforts orientals del puig de Bassegoda, dominant la vall de la Muga.

És esmentada ja el 1413 sota l’advocació de santa Maria (la imatge fou també anomenada Mare de Déu dels Corb), que fou substituïda per la de sant Joan, i hom hi feia un aplec el dia del sant. Depenia de la parròquia de Corsavell.

Arruïnada al començament del segle XX, la imatge de la Mare de Déu (dita també de la Paloma pel seu color blanquinós) fou portada a la parròquia de Llorona, on fou cremada el 1936.

Sant Joan d’Arties

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Antiga parròquia dins l’antic terme d’Arties, a la dreta de la Garona, al nord de la vila.

És un edifici gòtic del segle XIII, i hom creu que pertanyia als hospitalers.

Ha estat restaurada (1975) per la Fundació Museu Etnològic Era Val d’Aran, a la qual l’ha cedida la mitra d’Urgell, per a instaurar-hi un museu etnològic d’objectes religiosos de la Vall d’Aran.

Sant Joan Baptista de Besòs

(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri i parròquia, sorgit a l’esquerra del Besòs, aigua avall del nucli antic, com a urbanització Font i Vinyals (1922), colònia obrera de la fàbrica tèxtil Baurier (1912).

El 1935 hi fou erigida la parròquia de Sant Joan, que donà nom al barri.

Sant Julià de la Cirera

(Sant Feliu Sasserra, Bages)

Antiga parròquia rural, dins la demarcació històrica de Lluçà, situada al sector meridional del terme, en una elevació davant el mas de la Cirera, on hi havia hagut l’antic castell de la Cirera.

Fou sufragània des del segle XV de la parròquia de Sant Feliu i fou abandonada al segle XVIII. Només en resta la planta.

Sant Julià de Fréixens

(Vallcebre, Berguedà)

(o de Vallcebre)  Antiga quadra i parròquia, situada en un serrat (945 m alt), sobre una petita vall on hi ha les cases que formaven el seu veïnat.

Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre.

Conserva l’edificació romànica, molt transformada.

Sant Julià de Cosp

(les Llosses, Ripollès)

Antiga església, sufragània de Sant Jaume de Frontanyà. El lloc és esmentat ja l’any 905.

L’església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140. En tenien cura els masos de Cosp, Lloberes i Camprubí, de Castell de l’Areny.

La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix de l’antic municipi de Palmerola entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l’Areny (Berguedà).

Hom la confon equivocadament amb Sant Julià de Palomera.

Sant Julià d’Altura

(Sabadell, Vallès Occidental)

Antic terme i parròquia, situat entre aquesta població i Matadepera. És troba dins la seva demarcació el barri sabadellenc de Ca N’Oriac.

La parròquia existia ja el 1042 i tenia dins la seva demarcació l’antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada (1136-1310), que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el Viver o casa Baier.

La seva església parroquial fou reconstruïda al segle XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l’anterior.

Formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que aquest es disgregà el 1904 i Sant Julià s’uní aleshores a Sabadell.

Sant Julià -Tarragonès-

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga església desapareguda, prop de la pedrera de Sant Julià, a la partida de la Garriga Petita, a la dreta del Francolí.

Fou alçada en commemoració del dia que el rei Jaume I conquerí Morella, iniciant la conquesta del Regne de València.

Sant Jordi de Puigseslloses

(Folgueroles, Osona)

Petit serradet (531 m alt), situat al nord-oest de Folgueroles, prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.

En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870.

El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic.

Sant Jordi de Cercs

(Cercs, Berguedà)

Antiga església parroquial, primitivament titulada de Sant Andreu, al nord-oest de la població, sobre el Pont de Rabentí.

L’edifici romànic, restaurat recentment, s’edificà al segle XII i canvià de titular al segle XVIII.

Prop seu s’edificà el nou barri obrer de les mines de Fígols, traslladat de Sant Salvador de la Vedella, que per això s’anomenà de Sant Jordi.