Poble, situat al sud-est de la ciutat, a l’esquerra del riu Manol.
L’església parroquial de Sant Pau és un petit edifici romànic prop de l’antic camí ral de Barcelona a Perpinyà.
Sant Pau de la Calçada
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos
Sant Pau de Gémenes
(Centelles, Osona)
Antiga ermita, situada sota la cinglera de la Garga, davant el poble d’Aiguafreda.
Rebé el nom de la vil·la rural de Gémenes, existent ja el 898; la capella és coneguda des del 1180. Era regida per un ermità (segles XIV-XVII) i més tard en tenia cura el mas Ventaiola. El 1868 passà a la parròquia d’Aiguafreda.
Fou restaurada el 1946 i aparegué l’obra romànica. Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada.
Sant Pau de Fornils
(Susqueda, Selva)
Capella i masia, situada sota la cinglera del Far, prop del castell de Fornils, conegut també per això castell de Pau.
Existia ja el 1269. Hom la coneix també per Sant Pau de la Coma, pel veïnatge d’aquest mas. La capella actual fou refeta al segle XVII.
No te culte.
Sant Pau de Fontclara
(Palau-sator, Baix Empordà)
Monestir benedictí i actual església parroquial de Fontclara.
Fou fundat per l’abat Saborell poc abans del 889. Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella (Baix Empordà) i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu.
Ja no existia a la fi del segle X; sembla que fou refós a la Grassa.
Sant Pau de Casserres
(Casserres, Berguedà)
Antiga església parroquial, situada en un fondal a 3 km de la vila, entre la carretera de Casserres a Gironella i la riera de Clarà.
Una primera església de Sant Pau fou consagrada el 907. L’actual fou construïda al segle XII.
És un notable edifici romànic amb portada i finestra de l’absis decorats amb columnes i capitells treballats. Té restes de pintures romàniques.
Fins al segle XIX mantingué el títol parroquial del terme, però el culte i la pràctica parroquial passaren primer a Santa Maria de l’Antiguitat i des del 1600 a una església construïda al nucli del poble.
Sant Patllari
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Santuari (654 m alt), situat sobre Pujarnol, al cim de la serra de Sant Patllari, contrafort de la serra de Rocacorba.
Existia ja el 1327, per bé que l’edifici actual fou refet al segle XVIII. A l’indret de la capella hi hagué una antiga fortalesa (dita Specula el 1182).
S’hi celebra un aplec el 25 d’agost.
Sant Nicolau del Tretzè
Capella de la quadra del Freixe.
Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els segles XV i XVI.
L’edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d’una vella torre.
Sant Nicolau de l’Hospitalet
(Fondarella, Pla d’Urgell)
(o de Fondarella) Antic monestir premonstratès, situat prop de la població, a la partida de l’Hospitalet.
El 1220 Guillem d’Anglesola fundà un hospital en honor de sant Nicolau, prop del camí ral d’Aragó. El 1224 aquest hospital fou lliurat pels seus fundadors al monestir de canonges premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes; aquest hi establí una comunitat de canonges que arribà a 9 religiosos el 1231 i era regida per un abat. El 1250 era regida per un prior, i conservà aquesta categoria fins el 1505.
Durant el segle XIII tenia 8 religiosos, que disminuïren a dos o tres a partir del 1350. El 1510 es mantenia el seu caràcter d’hospital, però era regit només per un sacerdot secular, en provisió de comenda, sense traces de tipus monàstic.
L’última vegada que se cita l’església i comenda de Sant Nicolau és el 1592. El 1593 el lloc passà del bisbat de Vic a la nova diòcesi de Solsona. L’hospital i l’església eren arruïnats a mitjan segle XVII.
Sant Nicolau de Camprodon
(Camprodon, Ripollès)
Antic monestir de monges o canongesses de Sant Agustí. Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau. L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283.
A mitjan segle XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora. El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops.
L’església de Sant Nicolau fou feta volar juntament amb el castell de Camprodon el 1689. Ara, al seu lloc, hi ha una moderna capelleta dedicada al Sagrat Cor.
Sant Nazari de la Vola
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Santuari (961 m alt), situat dins la parròquia de la Vola, vers l’extrem oriental del terme, en una petita vall tributària del riu Fornès.
Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella. Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921. Té un petit atri i cor rectangular.
És oberta al culte, malgrat que no s’hi celebra per raó del despoblament de la contrada.
Dades dels Països Catalans 