Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Sant Miquel de Sorerols

(Tavertet, Osona)

(o de Sobiranes)  Antiga església parroquial, situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà. És l’extrem occidental del municipi.

Existia ja el 1062, i s’annexionà a la seva demarcació, el 1572, bona part de l’antiga parròquia de Sant Miquel Sarriera.

L’església, consagrada el 1091 i reformada el 1138, és un bonic exemplar romànic llombard; es troba en un petit puig davant del castell de Sorerols o de Sobiranes. La parròquia tenia 20 famílies el 1138, 6 el 1515 i 11 el 1855. Ara només en té una.

El 1587 comprà el castell de Sorerols el baró de Savassona, Antoni Vila, i pel fet d’ésser ell també senyor de Tavertet es fusionaren ambdós termes.

Sant Miquel de Solterra

(Sant Hilari Sacalm, Selva)

Antiga capella del castell de Solterra. Documentada des del 1236. Fou reedificada al segle XVII i ara només en resten poques ruïnes.

Coronava la muntanya de Solterra (1.204 m alt), termenal amb el municipi d’Osor, coneguda per muntanya de Sant Miquel i també per Sant Miquel de les Formigues, per la munió de formigues alades que sempre hi ha en aquest cim, coronat per una gran creu de ferro amb tres formigues de forja al peu.

Sant Miquel de Solans

(la Jonquera, Alt Empordà)

Antiga parròquia, situada en un vessant muntanyós al nord-est de la vila, a la dreta del barranc de Santa Llúcia, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà.

Era possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Esdevingué posteriorment santuari, dedicat a santa Llúcia, lloc de molta devoció a la comarca (s’hi feien nombrosos aplecs).

Sant Miquel de Montclar

(Pontils, Conca de Barberà)

Església romànica, als peus de l’antic castell de Montclar, situat vora el cim de la fossa de Montclar (946 m alt), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí.

L’edificació actual (segle XI) es troba modificada en la seva coberta.

Sota la capella hi ha la Relliscada de Sant Miquel o solc de l’espadat, lligat d’una antiga llegenda sobre el sant.

Sant Miquel de Martres

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

(o Sant Miquel de Baduell)  Església, actualment arruïnada, a l’est de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell.

El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se’l vengué el 1126.

Sant Miquel de Maifrè

(Osor, Selva)

(o Sant Miquel de Ter)  Veïnat i església, a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.

Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans; actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda.

L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616. Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946. Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació.

Sant Miquel de les Canals

(Vilada, Berguedà)

Església romànica, al sud del terme, situada a 1.000 m alt (al límit amb els termes de Cercs i de la Quar), al cim de la serra de Picancel, als vessants septentrionals de la qual, dita les Canals de Sant Miquel, que cauen en fort pendent damunt el Margançol, són profundament tallades pels afluents de l’esquerra del riu.

Sant Miquel de la Torre

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Antiga parròquia, al vessant esquerre de la vall del Bac, al sud del puig Sou, sota l’església parroquial de Sant Andreu de Porreres, de la qual és sufragània.

Havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Besalú i abans havia estat coneguda per Vellanacorba o Sacorba.

L’església és d’origen romànic, amb campanar d’espadanya; prop seu hi ha una antiga casa forta que fou possessió dels Desbac, senyors de Rocacorba, i dels Descatllar.

Sant Miquel de la Mar

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga església del suburbi de la ciutat.

Fou construïda el 1224 pel bisbe Aspàreg de la Barca com a parroquial pels habitants del barri proper al port. L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere.

El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat. Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona.

Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat.

Sant Miquel de la Maçana

(Rajadell, Bages)

Antic convent de monges augustinianes i ara església del municipi, prop del mas de la Maçana, al sud-est del poble.

Vers el 1270 s’hi formà un grup de donades, que el 1275 rebé del bisbe de Vic, Ramon d’Anglesola, la regla de sant Agustí. El 1304 un grup d’elles passà a fundar el monestir de Santa Caterina a l’horta de Cervera. Part de la comunitat continuà a Sant Miquel, fins que a mitjan segle XIV es traslladà a la capella de Santa Llúcia de Rajadell, prop del mas Forn, on continuaren fins a la fi del segle XV.

La capella de Sant Miquel fou reconstruïda el 1632 i reformada el 1826.