(Porqueres, Pla de l’Estany)
Santuari (654 m alt), situat sobre Pujarnol, al cim de la serra de Sant Patllari, contrafort de la serra de Rocacorba.
Existia ja el 1327, per bé que l’edifici actual fou refet al segle XVIII. A l’indret de la capella hi hagué una antiga fortalesa (dita Specula el 1182).
S’hi celebra un aplec el 25 d’agost.
Capella de la quadra del Freixe.
Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els segles XV i XVI.
L’edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d’una vella torre.
(Fondarella, Pla d’Urgell)
(o de Fondarella) Antic monestir premonstratès, situat prop de la població, a la partida de l’Hospitalet.
El 1220 Guillem d’Anglesola fundà un hospital en honor de sant Nicolau, prop del camí ral d’Aragó. El 1224 aquest hospital fou lliurat pels seus fundadors al monestir de canonges premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes; aquest hi establí una comunitat de canonges que arribà a 9 religiosos el 1231 i era regida per un abat. El 1250 era regida per un prior, i conservà aquesta categoria fins el 1505.
Durant el segle XIII tenia 8 religiosos, que disminuïren a dos o tres a partir del 1350. El 1510 es mantenia el seu caràcter d’hospital, però era regit només per un sacerdot secular, en provisió de comenda, sense traces de tipus monàstic.
L’última vegada que se cita l’església i comenda de Sant Nicolau és el 1592. El 1593 el lloc passà del bisbat de Vic a la nova diòcesi de Solsona. L’hospital i l’església eren arruïnats a mitjan segle XVII.
(Camprodon, Ripollès)
Antic monestir de monges o canongesses de Sant Agustí. Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau. L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283.
A mitjan segle XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora. El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops.
L’església de Sant Nicolau fou feta volar juntament amb el castell de Camprodon el 1689. Ara, al seu lloc, hi ha una moderna capelleta dedicada al Sagrat Cor.
(Sant Pere de Torelló, Osona)
Santuari (961 m alt), situat dins la parròquia de la Vola, vers l’extrem oriental del terme, en una petita vall tributària del riu Fornès.
Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella. Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921. Té un petit atri i cor rectangular.
És oberta al culte, malgrat que no s’hi celebra per raó del despoblament de la contrada.
Masia i capella, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, vora el límit amb el terme de Prats de Lluçanès, prop del Besí.
Consta existent des del 1164. La capella actual fou reedificada al segle XVIII.
Església del veïnat de Casals, esmentada ja el 1282, romànica, on s’ha venerat tradicionalment una imatge de la Mare de Déu del segle XIII, de fusta, policromada.
(Sant Martí de Centelles, Osona)
Església, sufragània de la vila, situada prop de la cinglera, a la part de llevant del pla de la Garga, esmentada des del 1162.
L’església actual es renovà el 1738.
(Peralada, Alt Empordà)
Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l’antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.
Hom en té molt poques notícies: era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles; més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir.
No en resten ruïnes identificades; sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses.
Dades dels Països Catalans 