Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Albelda (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 51,7 km², 361 m alt, 762 hab (2014)

(ant: Albel·la) Situat al límit amb la Noguera i el Segrià, a la zona de parla catalana de l’Aragó. S’estén per la banda oriental de la serra de la Gessa i, al sud, per la plana meridional de la Llitera.

L’agricultura de regadiu (cereals, arròs, alfals), alimentada pel canal d’Aragó i Catalunya i la sèquia de la Magdalena, és la base de l’economia local, complementada pel secà, la ramaderia i la cria d’animals de granja. Àrea comercial de Lleida.

La vila era un antic castell musulmà conquerit el 1083 pel comte d’Urgell. L’església parroquial de Sant Vicenç havia estat la col·legiata d’Albelda fins al segle XIX.

Xoriguera -Segarra-

2 Respostes

(Biosca, Segarra)

Masia i capella (Mare de Déu de Loreto), al nord del poble, a l’antic camí de Cervera a Solsona.

L’edifici principal és de grans dimensions, amb quatre façanes i quatre plantes, hi ha altres edificis adjunts en forma de barri.

Del 1456 al 1620 va pertànyer a l’orde de la Mercè.

Vulpelleres

Deixa un comentari

(Vallès Oriental)

Antic nom de l’església parroquial de Vilalba Sasserra.

Viver, el -Maresme-

3 Respostes

(Argentona, Maresme)

Masia i ermita romànica de la Mare de Déu del Viver (1119), al sud de la vila, a la dreta de la riera d’Argentona.

La casa actual, d’estil noucentista, fou construïda el 1863 i voltada de jardins realitzats per Josep Fontseré, Nicolau Rubió i Tudurí i Joan Pañella i Bonastre.

Vilella -Bages-

1 Resposta

(Sant Fruitós de Bages, Bages)

Antiga parròquia, al pla de Bages, propera al monestir de Sant Benet de Bages, esmentada el segle XIV.

Vila-seca -Solsonès-

1 Resposta

(Navès, Solsonès)

Masia i església (Sant Martí) romànica, dins el terme de la Vall d’Ora, a la riba dreta de l’aigua d’Ora, al sud del Soler de Gramoneda, a la serra de Vila-seca (1.210 m alt).

El 1545 encara hi residia un capellà.