Arxiu d'etiquetes: edificis militars

Ràpita, castell de la -Montsià-

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)

Antic castell i terme del sud del delta de l’Ebre, al fons del port dels Alfacs, a l’indret de l’actual població de Sant Carles.

Fortalesa d’origen islàmic, Ramon Berenguer III la concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès en la projectada campanya contra Tortosa del 1097 (alou de la Ràpita del Cascall); a la conquesta definitiva del territori, Ramon Berenguer IV exceptuà aquest terme de la donació que féu als hospitalers del terme d’Amposta (1149) i els benedictins hi establiren el monestir de la Ràpita a redós de la mateixa fortalesa, des del qual iniciaren el repoblament i la colonització del sector al llarg del segle XIII (la Punta de Benifallim o Benifallim i el mateix nucli pròxim a la fortalesa obtingueren carta de poblament de l’abat el 1251).

Després de nombrosos plets i reclamacions, els hospitalers obtingueren el terme de la Ràpita, per venda del monestir de Sant Cugat, i l’incorporaren a la castellania d’Amposta, fins que el 1280 passà a la corona. S’establiren al convent les monges hospitaleres fins al s XVI, que restà mig abandonat.

La ruïna del lloc vingué, però, després de la utilització del castell com a base militar per a l’expulsió dels moriscs (1610) de la Ribera d’Ebre i d’Aragó (un total de 41.952 persones), l’embarcament més considerable de l’època, que durà tres mesos.

La població de Sant Carles de la Ràpita, fundada al segle XVIII, conserva encara popularment el nom de la Ràpita.

Querroig, torre de

(Banyuls de la Marenda / Cervera de la Marenda, Rosselló / Portbou, Alt Empordà)

Antiga torre de la serra de l’Albera, construïda al cim del puig de Querroig (670 m alt), termenal dels tres municipis.

Queralt, castell de -Baixa Cerdanya-

(Lles, Baixa Cerdanya)

Antic castell de l’antic terme de Músser i Arànser, les escasses restes del qual s’alcen al puig de Queralt (2.155 m alt), a ponent d’Arànser, prop del coll de Queralt (2.030 m), per on passava un camí de ferradura que anava de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran.

Esmentat al segle X, era dels comtes de Cerdanya, que l’enfeudaren als vescomtes de Castellbò amb els castells veïns de Miralles i Sant Martí. Al segle XIII passà als Pinós.

Queralt, castell de -Anoia-

(Bellprat, Anoia)

Antic castell, situat al cim de la serra de Queralt, al límit amb Santa Coloma de Queralt (la Conca de Barberà).

Fou restaurat en 970-987. El 1002 fou discutida la seva propietat entre Sal·la, bisbe d’Urgell, i Bernat Sendred de Gurb, que s’intitulà des d’aleshores de Queralt.

A desgrat de la sentència aparentment desfavorable del 1002, el castell quedà a les mans de la família Queralt i fou inicialment centre de la baronia de Queralt.

Al peu del castell hi havia l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol de Queralt, des del segle XVI sufragània de la de Bellprat.

Quer, castell del -Alt Urgell-

(Cava, Alt Urgell)

Antic castell, al roquer del poble del Quer Foradat, damunt la riba esquerra del riu del Quer.

En resten només fragments de murs.

Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós. Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Quer Foradat, títol que seguiren usant els seus successors.

Quer, castell de -Osona-

(Prats de Lluçanès, Osona)

Antic castell, al sud de la vila.

Existia ja abans del 1056 i pertanyia als senyors del castell de Lluçà. El 1099, l’arquebisbe Berenguer Sunifred de Lluçà, que el tenia dels seus pares com a dotació de canonge (1096), el llegà a la canònica i catedral de Vic, que l’infeudà als Lluçà, els quals el conservaren fins a la fi del segle XIV.

L’església de Santa Llúcia (dita de Santa Llúcia de Galobardes), prop de l’actual masia de Galobardes (segles XV-XVIII) o de Santa Llúcia, oberta encara al culte, fou erigida vers el 1280 per Pere d’Oló, fill de Pere de Lluçà.

Resta una torre, restaurada modernament, sobre un gran penyal.

Puigfarner

(Aguilar de Boixadors, Bages)

(o Puigfarners) Antic castell i parròquia (Sant Julià) i posteriorment quadra, situats a l’antic terme de Castellar, a la dreta de la riera de Rajadell.

El lloc és esmentat ja el 1021; la parròquia esdevingué sufragània de la de Castellar el segle XV i desaparegué el XVIII.

Del castell quasi no en queda rastre; hi resta una masia.

Pola, torre de

(Tossa, Selva)

Antiga torre de la Costa Brava.

Les seves restes s’aixequen en un promontori damunt la punta de Pola, que separa la cala Giverola, al nord (on hi ha una urbanització), de la cala de Pola i cala Bona, al sud.

Pinyana -Alt Camp-

(Querol, Alt Camp)

Antic castell, al sector meridional del terme, a ponent del castell de Montagut.

Esmentat ja el 986, pertangué als Cervelló i passà a la branca dels Cervelló, barons de la Llacuna, al començament del segle XIV.

Resta en peu una torre.

Pera, castell de -Vallès Occidental-

(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)

Antic castell (727 m alt), situat en un contrafort septentrional del massís de Sant Llorenç del Munt que domina pel nord-oest la vila de Sant Llorenç Savall.

Esmentat el 1157, Pere III de Catalunya en vengué el mer i mixt imperi a Andreu Marquès el 1358; passà al monestir de Sant Jaume de Vallparadís, i a partir del 1432 als Sentmenat.

La imatge de Santa Maria de la capella del castell fou traslladada el 1736 a la parròquia de Sant Llorenç.