(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
Antic castell, que esdevingué després masia (ca l’Isaac, de la caseria de les Llombardes), al cim d’un turó que domina, per l’esquerra, el riu de Foix.
És esmentat ja el segle XIII. El segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera.
Prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs.
(Tavèrnoles, Osona)
Antiga demarcació parroquial, al nord-est del cap del municipi, centrat per l’antic castell de Savassona i l’església parroquial de Sant Pere.
L’antic terme del castell comprenia tot l’actual municipi de Tavèrnoles i més tard els de Tavertet i part del de Vilanova de Sau. El castell, a 611 m alt, estratègicament situat, fou renovat als segles XVII i XIX i és encara habitat. Existia el 890 i estigué sota l’alt domini dels vescomtes d’Osona, però regit per una família de cavallers, els Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona.
L’antiga parròquia de Sant Pere, sufragània de la de Tavèrnoles des del segle XV, és als peus del castell i fou reedificada el 1060; es conserva íntegre l’edifici romànic.
En un puig enfront del castell, sobre l’emplaçament d’un antic poblat ibèric, hi ha la capella de Sant Feliu de Savassona o Sant Feliuet.
(Canet de Mar, Maresme)
Nom donat a l’antiga casa aloera de Canet, quan el seu propietari, Ramon Montaner, descendent dels Canet, que fou creat comte de la Vall de Canet, féu refer-la i ampliar-la notablement.
Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900.
El conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent; hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat (Urgell). S’hi conserva una notable col·lecció d’art antic.
(Palau-saverdera, Alt Empordà)
(ant: castell de Verdera) Antic castell (670 m alt), situat al cim de la serra de Rodes (dita en aquest sector serra de Verdera), al límit dels termes de Palau-saverdera, Selva de Mar i el Port de la Selva.
És esmentat ja el 904 i el 974 el comte Gausfred I d’Empúries-Rosselló el donà al monestir de Sant Pere de Rodes, monestir que domina pel sud i que mantingué la jurisdicció del castell malgrat els drets que hi conservaren els comtes d’Empúries.
Ponç V ordenà el 1283 que hi fos bastit un nou recinte (l’església sembla que és la primitiva), les ruïnes del qual són les que es mantenen, seguint la cresta de la muntanya.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Antic castell, situat al sud-est del terme, als vessants del Cadí.
Existia ja el 1108, quan fou encomanat als Pinós, juntament amb els castells de Josa i d’Orsera. Defensava el pas de la Cerdanya al Berguedà.
En resten alguns murs i una torre, aprofitats per a mas i per a cortals.
Nom popular de l’antic castell de Ribes, situat al sector de la vila vella.
Consta des del 1069, primer com a propietat dels comtes de Cerdanya i després de la casa de Barcelona, que l’infeudaren als barons de Mataplana (1347) i a Damià Descatllar (1473).
En resten notables murs. Rebé el nom de la capella que hi fou construïda.
(Camprodon, Ripollès)
Antic castell construït el 1196, amb autorització del rei Pere I, a la Vila de Baix, en el puig de les Relíquies o de Sant Nicolau, sobre el Ritort.
Era de domini reial i el rei en féu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon.
Se’n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular.
El féu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles.
(Vallromanes, Vallès Oriental)
(o castell de Montornès) Antic castell (413 m alt), al cim d’un turó, contrafort nord de la Serralada Litoral, que limita aquest terme amb el de Montornès del Vallès.
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108. El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se’n separà al començament del segle XX). A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella (Maresme).
Els seus senyors foren els Montornès i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius. El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’enderrocat castell com a centre de la senyoria.
Església romànica, als peus de l’antic castell de Montclar, situat vora el cim de la fossa de Montclar (946 m alt), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí.
L’edificació actual (segle XI) es troba modificada en la seva coberta.
Sota la capella hi ha la Relliscada de Sant Miquel o solc de l’espadat, lligat d’una antiga llegenda sobre el sant.
Dades dels Països Catalans 