(els Banys d’Arles, Vallespir)
Capella de l’antic municipi de Montalbà de l’Església, al nord del poble, en un coster, dominant el vessant de l’esquerra de les gorges de Montdony.
Es troba sota un turó (887 m alt) coronat per la bateria de Santa Engràcia, termenal dels municipis d’Arles i Montalbà.
Antic convent de franciscans descalços, situat a l’esquerra del Túria, prop del camí del Grau.
Fundat el 1572 amb l’ajuda del patriarca Juan de Ribera. Exclaustrat el 1835, la seva església es convertí el 1845 en ajuda de la parròquia de Sant Tomàs de València.
Entre el 1897 i el 1910 es construí una nova església en lloc diferent, i a l’antic solar del convent s’edificaren les casernes de Sant Josep de la Ribera i l’estació del tren de València a Algar de Palància.
Altiplà (1.746 m alt) obert entre els contraforts del roc d’Aude, a l’oest, i l’alineació muntanyosa formada pel pic de la Tossa, el coll de la Llosa, el roc Roig i el pic de Castelló (2.045 m).
Comunica la plana de la Cerdanya i la vall de la Tet amb el Capcir (que s’inicia a l’extrem septentrional del pla, al coll de Castelló), el Rasès i Carcassona.
Al centre hi ha l’aeròdrom de la Quillana, destinat a l’entrenament de les forces de paracaigudistes estacionades a Montlluís.
Poble i port tradicional, situat a la costa, a l’est del cap municipal, és un destacat centre de turisme, amb una destacada indústria hotelera.
El 1715 s’hi construí el fortí de Portocolom com a defensa contra els borbònics i el 1922 s’hi establí la primera escola d’hidroaviació civil de l’estat espanyol.
Península a l’extrem oriental de l’illa, situada al sector nord-est del port de Maó. format per un penya-segat de 78 m d’altura. També s’anomena de s’Esperó.
Hi ha el fort de la Mola (o fort d’Isabel II) (1852), que fins al 1968 serví sovint de presó.
Fort, utilitzat com a caserna, que domina la vila pel nord.
Fou bastit per Vauban el 1674 al costat de l’antiga torre de Santa Teresa, destruïda per una explosió el 1818.
Antic fort, complementari del castell de Sant Felip, bastit el 1710, en època anglesa, damunt la cala de Sant Esteve.
Antigues instal·lacions ramaderes que, a partir del 1940, foren convertides en casernes militars i posteriorment en centre d’instrucció i de reclutament.
Torre de defensa (812 m alt) emprada també com a torre de senyals, situada al sector marítim de l’Albera, al límit dels dos termes, a la divisòria d’aigües de la riera de la Maçana i de la de Vallbona.
Fou bastida pels reis de Mallorca al segle XIV, i és documentada amb el nom de torre de Perabona. Passà a ésser propietat de l’hospital de Sant Joan de Perpinyà.
A la fi del segle XVII tenia encara una guarnició de 23 homes.
Veure> fort de la Mola (antiga presó).
Dades dels Països Catalans 