(o palau dels Marquesos de Vivot) Casa senyorial. És una obra destacada de l’arquitectura barroca civil.
Planejat amb posterioritat a 1725 per un arquitecte desconegut, té un magnífic pati amb columnes corínties de marbre vermell, que s’obre a una escala imperial que porta a la llotja superior.
Té pintures murals de l’italià Giuseppe Dardaron sobre els Triomfs d’Alexandre, i una sumptuosa biblioteca..
Veure> Palau de la Virreina (edifici rococó).
(València, 24 juliol 1832 – )
Sala d’espectacles. Construït per l’arquitecte Sebastià Monleon i Estellés. Esdevingué el teatre d’òpera més important del País Valencià i un dels més destacats d’Europa.
A partir del 1925 el teatre anà desplaçant l’òpera en el seu repertori, fins que l’Associació Valenciana d’Amics de l’Òpera va restablir les temporades líriques.
(Palma de Mallorca, 19 novembre 1857 – )
Teatre. Ocupa el solar on des del 1667 hi hagué la Casa de les Comèdies, totalment reformada el 1842 i enderrocada el 1852. Al novembre de 1857 tingué lloc la inauguració d’un nou edifici construït per l’arquitecte Joan Sureda i Villalonga i decorat per Fèlix Cagé.
Un incendi el destruí totalment el jun/1858 i fou reconstruït de nou per Sureda i Cagé i inaugurat el 1860 amb motiu de la visita a Mallorca d’Isabel II de Borbó. L’edifici fou reformat pels arquitectes Canut i Joan Guasp, que aixecaren més la façana i hi projectaren relleus; aquests només foren realitzats al frontó, dirigit per Ricard Anckermann.
Durant el segle XIX hom hi representà temporades regulars d’òpera i teatre; després fou convertit en cinema, encara que continuà representant-s’hi teatre.
Enllaç web: Teatre Principal de Palma
(Maó, Menorca, 15 desembre 1829 – )
Sala d’espectacles. Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars (1817-1935), esporàdiques (1936-54) i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars. També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema.
La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients. L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II de Borbó a Maó, el 1860.
Enllaç web: Teatre Principal de Maó
Nom donat a l’hospital de la seguretat social, damunt So N’Armadans, vora la carretera de Gènova.
(Mallorca, segle XVIII – )
Títol concedit el 1770 a Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis. El 1783 li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària. Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava. En l’actualitat es troba vacant.
El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma de Mallorca, dita palau del marquès de Solleric (o can Morell). Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l’escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme.
(Bétera, Camp de Túria, 1972 – )
Centre sanitari de la diputació provincial de València.
És l’antic Hospital dels Folls, creat el 1409, que fou traslladat el 1866 a l’antic convent de Santa Maria de Jesús de la ciutat de València.
(Bunyola, Mallorca Tramuntana)
Antiga residència (800 m alt), situada als vessants orientals del puig des Teix, dominant per l’oest el coll de Sóller, que adquirí i féu reconstruir el rei Jaume II de Mallorca al començament del segle XIV perquè hi residís l’infant Sanç (després Sanç I), afectat d’asma.
Consta de diversos cossos i és coneguda també per l’obra del Teix.
(València, segle XIV – 1811)
Palau construït per Jaume II el Just a l’Almúnia o parc que havia bastit Abd al-Aziz ibn Abi-Amir al segle XI, a l’esquerra del Túria, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid. El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú.
Constança, ex-emperadriu de Grècia -a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit-, hi sojornà sovint. Pere III el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348. Saquejat pels castellans de Pere el Cruel (1364), Pere el Cerimoniós -que no el volgué fortificar-, considerant-lo alberg delitós, el restaurà i millorà molt els seus jardins.
Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I el Caçador, Alfons IV el Magnànim (l’abandonada muller del qual, Maria de Castella, hi tingué la seva cort) i Ferran II el Catòlic. El duc de Calàbria i Germana de Foix milloraren intensament les seves instal·lacions.
El conjunt tenia dues torres i moltes finestres a la façana del davant, dos patis -el primer amb l’escala principal exterior- i diversos annexos, grans jardins amb estanys i plantes exòtiques dutes a posta d’Amèrica i amb la col·lecció zoològica iniciada per Joan I.
Després d’ésser residència dels virreis (segles XVI i XVII), ho fou dels capitans generals (segle XVIII) i sofrí diverses reformes. Els seus jardins foren escenari de les primeres òperes representades a València, per iniciativa del príncep de Campofiorito.
El 1811 la Regència de les Corts de Cadis ordenà l’enderrocament total del Real per raons militars. Al seu emplaçament hi ha el parc dels Vivers Municipals o jardins del Real. Amb l’enderrocament del palau reial es formaren els turons dits muntanyetes d’Elio, pel fet d’haver-hi estat ajusticiat el famós capità general absolutista el 1822.
Dades dels Països Catalans 
