(Palma de Mallorca, 1531 – 1607)
Eclesiàstic. Ordenat de sacerdot el 1558, fou secretari del cardenal Jaume Pou i Berard a Roma. El 1568 Pius V el nomenà canonge de la seu de Mallorca, on féu construir el retaule de la capella de Sant Jeroni (1593-1600).
Fundà la casa de caritat de la Consolació, per a noies, aprovada pel bisbe Vic i Manrique de Lara el 1602, que subsistí fins al segle XIX.
(Fanzara, Alt Millars, 1643 – Barbastre, Aragó, 1717)
Eclesiàstic. Rector a Xixona i a València. Fou partidari decidit de Felip V de Borbó en esclatar la guerra de Successió.
Els seus favors a la causa borbònica foren premiats amb l’administració de la Generalitat valenciana, fins que fou abolida definitivament.
Després (1714) fou promogut a la seu episcopal de Barbastre.
Francesc Gómez (País Valencià, segle XVIII – Amèrica, 1755) Pintor. Emigrà a Amèrica. Destacà com a retratista.
Lluís Gómez (Oriola, Baix Segura, 1484 – Fano, Itàlia, 1542) Prelat. Era doctor en dret i canonista de gran prestigi. Visqué molts anys a Roma, on col·laborà amb els papes Juli II, Lleó X i Pau III. Fou nomenat bisbe de Fano. És autor d’obres jurídiques i piadoses.
Vicent Gómez (València, 1638 – segle XVII) Frare dominicà i escriptor. Exercí diversos càrrecs dins l’orde. Publicà nombroses obres de caràcter religiós, històric i polític, entre les quals destaca el Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República, assaig aparegut el 1626.
Veure> Isidor Aparici i Gilart (jurista i eclesiàstic valencià, 1633-1711).
(València, 1765 – Filipines, 1827)
Religiós dominicà. Destacà com a predicador. Alguns dels seus sermons foren publicats.
Morí a les Filipines, on fou bisbe de Cebú des del 1825.
(l’Alcora, Alcalatén, 14 febrer 1653 – Palerm, Itàlia, 11 juny 1729)
Religiós. Ingressà al convent dels mínims de València. Fou general del seu orde. Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Palerm i primat del regne de Sicília (1704).
L’any 1726 es distingí per la seva abnegada actuació durant el terratrèmol de Palerm.
És autor dels escrits Epistola pastoralis i Papeles sobre las ocurrencias de su gobierno.
(Relleu, Marina Baixa, 1797 – Tuy, Galícia, 1876)
Prelat. Fou frare jerònim. Ocupà la rectoria del seminari de València. Rebé el nomenament de capellà d’honor de la reina Isabel II de Borbó. El 1864 era ja bisbe de Tuy.
Deixà nombrosos escrits, principalment sermons i oracions fúnebres.
(Albocàsser, Alt Maestrat, 1652 – Sàsser, Sardenya, 1720)
Eclesiàstic i polític. Fou ordenat sacerdot a Tortosa el 1675; passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri.
Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Brindisi, però fou refusat. Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V de Borbó.
Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714. Quan Felip V ocupà l’illa de Sardenya (1717) es negà a reconèixer-lo.
Fou molt estimat i tingut en fama de sant. És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí.
(Palma de Mallorca, 1643 – 1702)
Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i vicari general.
Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa… (1684, segona edició 1697), a més d’unes altres dues obres religioses en català i llatí; deixà inèdit, també, un noticiari de Mallorca des de l’any 1643 al 1702.
(Cocentaina, Comtat, 14 abril 1415 – Roma, Itàlia, 25 setembre 1478)
Eclesiàstic i cardenal. Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma.
Familiar del cardenal Pietro Barbo (futur Pau II), fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari. Des del 1464 fou bisbe (no residencial) de Tarassona. Acumulà el deganat de Tudela (1471) i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias.
Cardenal in pector de Pau II (1468), el 1476 en fou creat per Sixt IV.
Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino de Fiesole.
Dades dels Països Catalans 